divendres, 13 de febrer del 2015

Dos medallistes a 2n d'ESO

Martina Capdevila i Roger Gorchs, medalla de bronze d'handbol

La Martina Capdevila i en Roger Gorchs són dos alumnes de segon d'ESO de la nostra escola, que fa poc es van convertir en guanyadors de la medalla de bronze a nivell nacional del campionat d'handbol dins la categoria infantil. Gràcies a aquest esdeveniment els hem pogut conèixer una mica més i aprofundir sobre les seves vides com a esportistes.

1. Quant fa que jugueu a handbol?
    Martina: Porto jugant cinc anys.
    Roger: Jo en porto vuit.
2. Què és per vosaltres l'handbol?
   M i R: Per nosaltres és una manera d'estar amb els amics mentre aprenem a competir.
3. A quina categoria i equip jugueu?
   M i R: Al Granollers, infantil (femení i masculí).
4. D'on va sorgir la vostra passió pel handbol?
   M: A casa tots juguem a handbol, és de família.
   R: Volia apuntar-me a fer algun esport, vaig apuntar-me a handbol i em va agradar.
5. Quantes hores dediqueu a entrenar? Com ho compagineu amb els estudis? Patiu molt?
  M i R: Entrenem sis hores a la setmana i de moment ho podem compaginar perfectament amb els       estudis.
6. Què va suposar per a vosaltres guanyar la medalla de bronze?
   M i R: Sabíem que era molt difícil aconseguir-la, però el fet de poder assolir el nostre objectiu va ser el millor de tot.
7. Com us vau sentir després d'haver guanyat la medalla?
   M i R: Lògicament ens hauria agradat aconseguir la medalla d'or; però, tenint en compte que és el nostre primer any, és un bon inici.
8. Quin camí vau recórrer abans de rebre-la?
    M: Vam anar guanyant tots els partits, menys la semifinal. Contra L'Aragó vam quedar molt justes.
    R: El primer partit el vam perdre per bastant, però després vam remuntar. Més endavant també vam     perdre la semifinal, però el que ens va brindar la medalla va ser guanyar el següent partit.
9. Us veieu en un futur dedicant la vostra vida a l'handbol?
    M i R: No, és molt complicat. Si hi hagués temps i possibilitat de compaginació, com a molt hi           jugaríem com a afeccionats.

Gràcies a ells hem pogut veure que amb esforç i dedicació qualsevol fita es pot aconseguir, i sense deixar de banda els estudis.

Aquests joves són el clar exemple de dos mons ben diferents; han de conviure i estar en una tria constant entre l'esport i altres aspectes de la seva vida, sense deixar mai de banda el que realment els agrada.


Giulia Cosmulescu i Mariona Campaña

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva opinió