dijous, 30 de gener de 2020

1000 cares

L’esclerosi múltiple és una malaltia neurodegenerativa i crònica del sistema nerviós central, anomenada com la malaltia de les 1000 cares


L'escleròsi múltiple no és contagiosa ni hereditària, i no està causada per cap trauma físic o psíquic. Avui dia encara no se’n coneixen del tot les causes, però se sospita que un virus o un antigen desconegut són els responsables que desencadenen, d'alguna manera, una anomalia immunològica que fa que el cos produeixi anticossos contra la seva pròpia mielina. Qui la pateix acaba quedant immòbil perquè els impulsos que dona la medul·la al cervell no arriben correctament. 

Els símptomes acostumen a presentar-se en brots, que poden deixar seqüeles i discapacitat, i poden començar de manera progressiva. Varien en funció de la part del sistema nerviós central afectada. Alguns són: debilitat, fatiga i tremolor, pèrdua de control de braços i cames, alteració de la sensibilitat o dolor, trastorns urinaris i visuals... 

Se sap que la malaltia produeix la destrucció de la mielina, un material compost per proteïnes i greixos que embolcalla i protegeix les fibres nervioses i facilita la conducció dels impulsos elèctrics. Actualment se sap que en els malalts afectats, la mielina es desprèn; després és destrueix i es forma una cicatriu (la paraula esclerosi vol dir cicatriu). Com a conseqüència, l’habilitat dels nervis per conduir impulsos elèctrics des del cervell i cap al cervell s’interromp i això produeix els símptomes de la malaltia. 

L’esclerosi acostuma a afectar persones d’entre 20 i 40 anys. Encara no hi ha cura, però sí que les darreres investigacions n'han obert la porta a l'esperança. Els investigadors coneixen l’esclerosi múltiple cada vegada millor i posen especial èmfasi a aconseguir la reparació del sistema nerviós central.

Si voleu prendre consciència sobre el tema, us recomanem la pel·lícula 100 metros. Està basada en fets reals i tracta d’un noi a qui diagnostiquen esclerosi múltiple. En lloc de rendir-se, es posa com a repte participar, abans no es quedi immòbil, a l’iron-man, que és la carrera més dura que hi ha, ja que consisteix a recórrer 3,86 km nedant i 180 km en bici, i a fer una marató; és a dir, 42,2km corrent. Una història de superació.

                               Ariadna Bosch i Paula Hernández Valor

Cap comentari:

Publica un comentari

Deixa la teva opinió