Una talla 46 no és una talla gran, és una talla real

Anna Riera, una noia de 18 anys estudiant de primer any de Psicologia, ha fet una recollida de firmes per reivindicar que les botigues no fan talles més grans del a 44.

La campanya, amb el títol "Una talla 46 no es una talla grande, es una talla real. Fabríquenla", intenta  recollir firmes perquè la cadena Zara, que pertany al grup d'Inditex, fabriqui talles més grans, ja que no és just i és immoral que dones que tinguin una talla més gran de la 44 no puguin comprar uns pantalons com els que porten la majoria de les noies, sinó que ells han de comprar en altres botigues no tan populars. El contingut d'aquesta campanya s'ha escampat ràpidament i ha aconseguit moltes firmes. De moment unes 42.000, i és que moltes noies i dones es troben en aquesta situació de patir per les talles. Cal dir que altres noies que no tenien aquest problema també han firmat com a mostra de rebuig.

Fa tres mesos que la mateixa jove va arribar a les 111.822 firmes quan va plantar cara als maniquins anorèctics d'algunes tendes d'Inditex. L'Anna Riera, amb la seva insistència que facin talles més grans, també denuncia els trastorns alimentaris que pateixen les adolescents per culpa dels prototips de la moda: totes les models són noies altres i molt primes. Remarca que la moda es mou per prototips, i insisteix que la realitat no és així: "cada noia és com és, no existeix un model a seguir". Explica que quan era adolescent també estava frustrada perquè no tenia un cos ideal i que ha vist amigues seves patint aquests problemes alimentaris, noies amb gran potencial preocupades per si no els cabia un pantaló i no els quedava com a les models.


Aquesta defensa, que pot semblar insignificant, ha fet que la jove es converteixi en un model a seguir, una mena d'ídol capaç de plantar cara a Inditex. Al capdavall, cap dona és perfecta i a la vida no hi ha prototips, així que en la moda no es poden basar només en cossos perfectes.

Helena Parellada