dijous, 30 de maig del 2019

Teatre Gestual, més enllà de les paraules

El dia 24 de març de 2019 els alumnes de 3r i 4r d’ESO vam assistir a un espectacle teatral una mica especial, a la sala d’actes de l’escola Jardí, situat a l’edifici de Primària. Es tractava d’una obra de teatre gestual, interpretada per un grup de joves sordmuts.


Aquests set joves intèrprets, d'entre 16-18 anys, venien de l'escola Xalest de Sabadell i es presentaven per primer cop fora del seu centre escolar.


L’obra tenia un caràcter visual: a partir de l’ús de les ombres del seu propi cos representaven diferents personatges i accions. Servint-se de focus i una simple tela blanca, els diferents actors i actrius hi feien al darrere la seva actuació, amb la finalitat de representar la història amb l’ús de la mímica i els jocs d’ombres.

Cal destacar que a la primera part de l’obra tot estava centrat en la mímica darrera de la tela tal com hem explicat, però a la segona part els joves actors i actrius es deixaven veure al mig de l’escenari continuant la seva interpretació gestual.

L’obra girava entorn del tema de la solitud. Era el dia de l’aniversari d’un noi i ningú assistia a la seva festa. La intervenció de la cartera serà clau: ella li fa comprendre que ha de fer alguna cosa per invertir la situació. Així, el jove comença a escriure invitacions per a una festa i ella s'encarrega de fer-les arribar a temps perquè s'acompleixi el seu desig de posar fi a la solitud. 

En acabar l’obra, es va establir un temps de diàleg, perquè el públic, a través d'una intèrpret, pogués establir un diàleg amb els joves actors sobre els aspectes que els havien cridat l‘atenció o, simplement, sobre el llenguatge de signes. Com a anècdota, m’agradaria ressaltar que cada actor i actriu té un signe propi que el representa.

Va ser una representació molt interessant, que va trencar tòpics sobre les persones amb alguna discapacitat, en aquest cas l'audició i la parla. Estàvem al davant de joves de la nostra edat que feien les mateixes coses que nosaltres, només que d'una manera diferent.

Berta Solé
*Article arranjat

dimarts, 28 de maig del 2019

L’epigenètica, la nova revolució biològica

Més enllà de la genètica

El que facis, el que mengis, el teu estil de vida es transmetrà als teus fills i nets. Has de ser el guardià del teu genoma. 


Fins ara pensàvem que els gens eren inalterables, que el material genètic que ens proporcionaven els pares estava sota clau i forrellat. Però, i si els nostres avantpassats ens han aportat alguna cosa més que una seqüència d’ADN? I si la vida dels nostres pares, avis, besavis, les seves vivències, el seu estil de vida, el que van menjar, l’estrès que van patir... haguessin pogut influir en la nostra salut? I si l’herència no ve determinada només pels gens? Doncs tot això ha estat comprovat, i es coneix com epigenètica.

L’epigenètica, com bé diu el seu nom, va més enllà de la genètica. Les condicions ambientals i les experiències que van viure els nostres avantpassats poden activar o desactivar alguns dels seus gens i aquesta modificació la poden transmetre als seus fills i nets. El canvi epigenètic és un fet normal i natural que ens diferencia entre nosaltres. Un exemple molt clar ha estat estudiat en el cas de dues bessones que presentaven un codi genètic idèntic. De petites eren idèntiques perquè mantenien el mateix estil de vida; però, quan s'han separat en la vida adulta, s'han començat a diferenciar físicament. Una d’elles ha mantingut una bona alimentació i un estil de vida saludable i l’altra, no. Per tant, quan canviem el nostre estil de vida també canvia la nostra aparença. 



Un simple canvi en l’entorn, és suficient per alterar un gen.


No obstant, hi ha canvis epigenètics que poden ser perjudicials i poden causar algun efecte a la salut, malalties i síndromes. La síndrome de Beckwith-Wiedemann, per exemple, es caracteritza perquè els nadons neixen amb la llengua gegant, l’intestí fora de l’abdomen i tenen moltes possibilitats de desenvolupar càncer infantil. S’ha comprovat que els nens que han nascut mitjançant processos in vitro tenen un percentatge molt més elevat de tenir aquesta síndrome que els altres. Així doncs, treure l’embrió del seu ambient natural, només un simple canvi en l’entorn, és suficient per alterar un gen.

Un altre factor estudiat són els trastorns post traumàtics. Un cas concret el trobaríem en les dones embarassades que van presenciar l’atemptat de l’11S o la gent que va viure l’holocaust i va desenvolupar trastorns psicològics després de viure aquesta experiència. Es comprova com els seus fills, sense haver-la viscut, també mostren els mateixos símptomes que els pares. Fins ara es pensava que era per les històries que explicaven constantment els pares als fills, o que els mateixos fills veien i desenvolupaven els mateixos símptomes que els pares. Però l’epigenètica ha donat una resposta fora dels coneixements biològics estàndard. 

En exposar-se a un fet estressant el cos produeix cortisol, l’hormona que ajuda a regular l’estrès. Si els nivells de cortisol són baixos és probable que la persona exposada adquireixi un trastorn d’estrès post traumàtic que fa que sigui més difícil de superar-ho. Es va fer un estudi a dues-centes dones embarassades que van viure l’11S i que havien desenvolupat estrès post traumàtic. Es va detectar un nivell anormal de cortisol a la saliva de totes aquelles dones però, el descobriment més curiós, va ser que també el tenien els seus nadons, que van créixer amb els mateixos símptomes.

Hi ha una frase popular que diu que som el que mengem. De fet, s’ha demostrat gràcies a l’epigenètica. Analitzant els llocs on van viure la fam s’ha pogut comprovar els efectes a llarg termini de la malnutrició, que afecten a la salut dels descendents i provoquen errors genètics que poden activar o desactivar algun gen. A la Xina, per exemple, quan Mao Tse-tung va decretar que tothom havia de treballar en la producció d’acer, els camps van quedar sense cultivar i la gent va passar molta gana. Desesperadament, van començar a menjar l’escorça dels arbres i, en la següent generació, es van duplicar els casos d’esquizofrènia. 

Amb estudis amb animals també s’han observat alguns canvis. Es van estudiar un grup de ratolins genèticament idèntics. A uns se’ls va afegir soja a la seva dieta i van canviar el color del pelatge. Ha estat comprovat que les hormones de la soja fan que canviïn els gens responsables del color de la pell. 

S’ha demostrat que hi ha aliments epigenèticament saludables com: l’oli de fetge de bacallà, el peix blau, les fruites d’estiu, les albergínies, el bròquil o el te verd. Aquest últim explicaria perquè l’Àsia és el continent amb menys persones afectades de càncer. El que mengem influeix en la nostra salut. 

Amb els 30.000 gens que tenim, quin serà el resultat de l'activació o desactivació de gens? Hi ha milions de combinacions possibles! El pròxim gran repte de l’epigenètica és aquest, desxifrar-ne el codi. Què els activa o desactiva? Si descobríssim totes les causes i efectes de les diferents combinacions, si poguéssim intervenir en l'estat del gen per mantenir els "correctes" i eliminar els "dolents"; llavors podríem, teòricament, curar moltes malalties com el càncer, l'Alzheimer, el Parkinson, malalties vasculars... Encara queda molt camí per endevant on es descobriran moltes mñes coses que encara no sabem. Però el camí ja està començat i seguim avançant.

L’epigenètica canviarà radicalment la manera com entenem l’herència. Recorda que no només ets tu. El que facis, el que mengis, el teu estil de vida es transmetrà als teus fills i nets. Has de ser el guardià del teu genoma. 
                                                                         
                                                                                                       Carla del Barco

dilluns, 27 de maig del 2019

Per Sant Jordi, lectura

Aquest Sant Jordi 2019, es va celebrar la segona edició del concurs de lectura del Col·legi Jardí, que tenia com a participants l’alumnat de l’ESO.


L'acte fomenta la passió dels alumnes per la lectura i també fa esment a la reconeguda característica de regalar un llibre el dia de Sant Jordi.


El procediment del concurs començava amb la lectura d’un text triat pels participants, prèviament seleccionats pel professorat de l’ESO. Una vegada acabada aquesta primera lectura, el jurat, format per Eva Avendaño, Margaret Cruellas, Amor Nériz, Elisabet Verdú i Lluís Valls, efectuava la primera deliberació. Aquesta tenia com a objectiu seleccionar els quatre alumnes que passarien a la següent fase. Durant l’última etapa del concurs, els alumnes restants durien a terme una segona lectura d’un text escollit pel jurat. A partir d’aquí es faria l'última valoració, de la qual sortiria el guanyador/a.

El concurs va tenir dos guanyadors/es: el que sortia escollit de 1r i 2n i el de 3r i 4t. Els participants de 1r A van ser: Martí Barroso i Júlia Gómez i de 1r B: Bruna Juvany i Marc Bueno. Aquests competien amb els alumnes de 2n A: Mireia Nevado i Max Vidal i 2n B: Emma Hortolà i Adriana Berruezo.

En la segona etapa del concurs competien els alumnes de 3r A: Albert Jaén i Laia Cot i 3r B: Ariadna Bosch i Oriol Fortuny, amb els alumnes de 4t A: Axel Solé i Laia Rius i 4t B: Aina Carné i Iván López.

Finalment, després de complir amb el procediment establert es va fer públic el nom dels dos guanyadors de cada categoria. La guanyadora de la primera categoria (1r i 2n d’ESO) va ser l’Emma Hortolà, i la guanyadora de la segona (3r i 4t d’ESO) va ser l’Aina Carné. S’ha de remarcar que tant la persona guanyadora de la primera categoria com la de la segona, van ser noies. I el premi que van obtenir van ser quatre entrades per anar a un Scape Room de Barcelona.

Com hem pogut observar en aquests dos anys, els alumnes de la nostra escola mostren un gran nivell de lectura. Enhorabona a tots i totes!
Júlia Conchillo i Maria Casademont

1r d'ESO al Poliorama: Invasió subtil i altres contes

El dia 10 de maig, els alumnes de 1r d’ESO van viure una experiència teatral...Van anar a veure una adaptació per a l'escena teatral del recull de contes de Pere Calders Invasió subtil i altres contes, a càrrec de Paco Mir (un dels membres del Tricicle), al Teatre Poliorama de Barcelona, una altra obra que va sobre rodes.

Invasió subtil presenta set històries i un grapat de contes brevíssims al llarg de setanta-cint minuts. Uns contes que ens parlen de la condició humana, de l’amistat, dels prejudicis, de la mort, del més enllà, de les aparences, de la família…Amb presència, fins i tot, de vampirs, alienígenes i fantasmes. La mirada que compartirem sobre la realitat quotidiana trenca tots els esquemes. Calders utilitza la sàtira, la fantasia i un humor corrosiu per descriure la incapacitat de les persones de sortir de la seva zona de confort. 


El ritme, la fantasia, l’humor únic i original i el ric llenguatge ens asseguren passar un bona estona i conèixer un dels contistes més brillants que ha donat la nostra literatura. Els intèrprets Meritxell Termes, Joan Codina, Nico Bassó i Paco Mir van fer una interpretació dinàmica, amb guions ràpids, els quals en moments van desconcertar els alumnes.

La canalla va sortir encantada d’aquesta magnètica obra, tot i que hi havia parts que descriuen així: “en alguns instants no ens donava temps a digerir l’argument, però va valer la pena”.

Anar al teatre va estar molt bé, però el que els va semblar realment emocionant a alguns alumnes va ser viatjar en tren. Entrar a l’estació va ser com entrar al Falcó Mil·lenari (això va pels FANS de Star Wars).

Clàudia Guallarte i Manel Jiménez

dimarts, 21 de maig del 2019

El futur de l'ésser humà


Els alumnes de 4t d'ESO de l'ALCA científic participen en la quarta edició del Parlament Cientíc Jove.


Els dies 24, 25 i 26 d’abril els alumnes Guillermo Benito, Pol Cabezas, Aina Carné i Clàudia Vinardell, de l’ALCA científic de la nostra escola, van assistir a la 4a edició del Parlament Científic Jove de Catalunya organitzat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Enguany el tema escollit ha estat “El futur de l’ésser humà”, pel qual es van crear 5 comitès per tractar els següents temes: “el cervell humà”, “viure i menjar sa, però com?”, “la reproducció canviant de la humanitat”, “l’optimització de l’ésser humà” i “imitant la natura”.

Des d’ALCA Científic ja feia setmanes que els alumnes treballaven en els diferents aspectes llegint articles i mirant vídeos penjats per l’associació a la pàgina web del Parlament Científic Jove. L’esdeveniment es va dividir en tres dies. Durant el primer, al Movistar Centre, els participants van rebre una xerrada de benvinguda a càrrec del científic i metge Salvador Macip. Durant la resta de la jornada els alumnes es van dividir en els comitès corresponents per fer activitats de cohesió de grup al bell mig de Plaça Catalunya.

El segon dia, al Parc Científic de la UB, els alumnes es van dedicar plenament a tractar temes relacionats amb el seu comitè i a redactar una resolució amb propostes per als fets que havien pensat prèviament. El comitè del cervell humà, va debatre temes com el pensament, el cervell i el seu funcionament i la investigació i cura de malalties de demència. El segon comitè, va tractar temes com els aliments orgànics i transgènics i les seves conseqüències. El comitè de la reproducció canviant de la humanitat, es va centrar en algunes tècniques de reproducció assistida i els seus aspectes ètics. El quart comitè, encarregat de l’optimització de l’ésser humà, va crear una resolució sobre temes com els riscos i límits de millorar l’ésser humà. El cinquè i últim comitè, imitant la natura, va ser l’encarregat d’aspectes com la biologia sintètica i la seva aplicació farmacèutica.

Va ser un dia dur i de molta feina, però els responsables de cada comitè van guiar-los amb dinàmiques que els va facilitar el treball.

El darrer dia es van reunir al Paranimf de la Facultat de Medicina per exposar als companys la seva feina. Cada comitè va llegir la seva resolució seguint les funcions assignades a cada parlamentari. La resta van haver de donar opinions a favor i en contra i finalment votar la seva aprovació.

Una experiència que els va fer reflexionar sobre el futur de l’ésser humà i els perills, tant científics com ètics, que pot comportar el progrés de la ciència sense una legislació al darrera. Va ser una jornada plena d’emocions i ciència que va servir per aprendre el funcionament d’un acte parlamentari i aplicacions desconegudes de la ciència.

Aina Carné, Guillermo Benito i Clàudia Vinardell

dijous, 9 de maig del 2019

Centenari del naixement de Joan Brossa



El poeta, dibuixant, mag... Artista, Joan Brossa i Cuervo, va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919, al barri de Sant Gervasi, on el seu pare era gravador.

Va haver de marxar a Lleida per servir a l’exèrcit de la República durant la Guerra Civil Espanyola, amb només disset anys. En aquella època va començar a escriure i, en tornar a Barcelona després de la derrota, va entrar en contacte amb alguns dels artistes de l'avantguarda, especialment el poeta J.V. Foix i el pintor Joan Miró.

A la dècada dels quaranta, en plena postguerra, va conèixer Joan Ponç i Antoni Tàpies, amb qui col·laborarà en nombroses ocasions. El 1948 van fundar el mític grup de la revista Dau al Set al qual pertanyien també Modest Cuixart, J.J. Tharrats o Juan Eduard Cirlot. La revista incloïa textos, pintures i dibuixos… Va acabar al 1955, per culpa de la dispersió del grup. El 1950 es produeix el seu gran canvi, es va dedicar a representar la realitat en prosa. També va donar a conèixer la seva actitud comunista.

Finalment va morir el 30 de desembre de 1998 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d’un vessament cerebral fruit d’una caiguda per les escales del seu estudi.

Aquest any ja en fa cent del seu naixement; per això a partir del mes d’abril Barcelona es vesteix de poesia brossiana.

Nosaltres, els alumnes de 3r d’ESO i 4t d’ESO a classe de llengua catalana també estem treballant Joan Brossa i la seva poesia visual i objectual. Estem analitzant els seus poemes i símbols, i creem metàfores brossianes. A les hores de català també intentarem fer el nostre propi poema cercant d’imitar-ne l’estil. Un estil irònic, original i sorprenent. Esperem trobar la clau de la clau!


David Pivniceru i Aya Tammina

Figures Ocultes

Karen Uhlenbeck és la incògnita reconeguda dels premis Nobel 2019.


Qui és la Nobel de Matemàtiques 2019? 


Karen Uhlenbeck va néixer a Cleveland-Ohio, EUA l’any 1942 i va ser professora a la universitat de d’Austin, Texas. En l'actualitat és visitant sènior a la universitat de Princeton i a l'Institut d'Estudis Avançats, on ha estat una de les fundadores de l'Institut de Matemàtiques de Park City, l'objectiu és educar joves investigadors i promoure l'intercanvi de coneixement que permeti enfrontar els desafiaments de les matemàtiques.

El passat 19 de març, l'Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega va decidir concedir a Uhlenbeck el Premi Nobel de Matemàtiques 2019, dotat amb uns 600.000 euros.

Podríem fer una reflexió a nivell general, i qüestionar-nos per què hi ha un únic dia en el qual es premia l’esforç i el treball de tota una vida dedicada a la ciència, o per què en els llibres de text de les escoles i universitats aquests personatges no consten. Vinga, ja teniu tema de conversa nou.

La preocupació d’Uhlenbeck va més enllà del món científic, ella lluita contra la discriminació de la dona en l'atorgament dels Nobel, sent una ferma defensora de la igualtat de gènere, tant en matemàtiques com en la ciència en general. Tants superherios de Marvel i DC i ens oblidem de les veritables heroïnes, i us assegurem que les històries de totes aquestes dones són dignes d’una trilogia com a mínim, i no en el paper secundari (com ens tenen acostumades) sinó en el paper protagonista.

Quan ens movem pels passadissos d'un departament de matemàtiques o física de les universitats, el comú és observar que la població estudiantil en la seva majoria són homes i una part bastant reduïda són dones, i no hem de consentir que pel fet de ser dones ens posin barreres a l’hora d’estudiar el que vulguem estudiar. La història ens ensenya que hi ha hagut una actitud masclista, i que la discriminació de les dones per accedir a la seva formació acadèmica va ser dominant fins a mitjan segle XX. Per fortuna, hi ha hagut canvis, tot i que encara hi ha exclusió, però tenim la sort de poder dir que aquesta situació ha canviat en les últimes dècades.

En un llibre publicat el 1997 va afirmar, després de dos breus treballs temporals com a professora a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i a la Universitat de Berkeley: "em van dir que ningú contractava dones, perquè les dones havien d'estar a casa i tenir nadons"

Què pot pensar una nena o adolescent quan s'assabenta que hi ha hagut poques dones que destaquen en ciències?


Des del 1901, data de la primera edició dels premis Nobel fins a 2018, només 51 dones han estat premiades en les diferents categories, perquè us feu una idea, no arriben a dues classes juntes. Mentre que els homes han estat guardonats 844 vegades, i cal aclarir que en ciències naturals el nombre tot just és d'unes 20 dones llorejades.

Per això pensem i reivindiquem que és necessari que es premiï el treball i l’esforç de tota una vida, sigui del sexe que sigui. No oblidem que molts dels avenços dels que presumim actualment han estat desenvolupats per dones, però desgraciadament no ens sonen els seus noms perquè no apareixen en llibres de text ni sentim parlar d’elles, i per això en volem fer referència com a figures ocultes, que cal fer sortir a la llum com la “x” d’una equació.

Claudia Guallarte i Manel Jiménez

Intercanvi d'alemany II: Obrim camins

El passat diumenge 10 de març, alguns dels alumnes que cursen alemany van anar d’intercanvi a l’escola Gymnasium Ochsenhausennom a Alemanya, una activitat que és la segona vegada que es realitza a la nostra escola. 


Els alumnes alemanys ja havien estat a Granollers el passat mes d'octubre, com vam explicar en un article anterior. La seva estada a la nostra ciutat va ser una experiència extraordinària per a tots, que va acabar amb llàgrimes i amb ganes que arribés el març per poder-se retrobar. 

Aquest cop, el grup d’estudiants del Col·legi Jardí va desplaçar-se a Ochsenhausen, al sud d’Alemanya, que és un poble bastant petit però famós per la seva escola de música. Durant la seva estada van fer diferents visites per la zona, entre les quals destaquen: 
  • El dia turísitc a Munich, on van tenir l’oportunitat de visitar el museu de la BMW i de pujar a la Torre Olímpica. 
  • El viatge en ferri pel Llac de Constança (Bodensee), que fa frontera amb Suïssa. 
  • La visita a Ulm, on van pujar a la catedral de la ciutat, que és la més alta d’Europa. 

A part de fer visites turístiques, van anar un parell de dies a l’escola dels alumnes alemanys. D’aquesta manera, van poder experimentar la vida d’un estudiant a Alemanya i van poder observar que hi ha força diferències entre la seva escola i la nostra, com per exemple la grandària de les instal·lacions, les mecàniques dins l’aula i els horaris. 

Fora del programa organitzat per ambdues escoles, hi havia tardes lliures en les quals cada família decidia fer alguna activitat diferent perquè els alumnes d’aquí poguessin gaudir d’experiències de la vida quotidiana alemanya. 


Els alumnes han quedat molt satisfets amb aquesta experiència i ja estan planejant retrobar-se en un futur. L’estada els ha ajudat a millorar les seves capacitats comunicatives i de comprensió que ha permès fer les classes d’alemany més entenedores i dinàmiques. A més a més, han pogut comprovar les diferències culturals entre els dos països. També han pogut veure que en molt poc temps es poden crear vincles molt forts difícils d’oblidar.

Júlia Gordo i Clàudia Vinardell

dimarts, 7 de maig del 2019

Narbona a les nostres mans

Els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de francès vam fer una estada a Narbonne els dies 13, 14 i 15 de març per practica el nostre domini de l'idioma.


L'experiència va començar amb una ruta turística pel centre de la ciutat, dirigida per un voluntari de l’ajuntament que ens en va mostrar els llocs més importants, en els quals van tenir lloc algunes anècdotes del passat. De Narbona, en destacaríem la Torre del Ministeri, pel seu gran nombre de graons que porten al mirador central de la ciutat. 

El fet de viatjar a França ens va comportar descobrir nous plats típics del país, de manera que vam tenir l’oportunitat de fer una degustació de diferents menjars. Destaquem la quiche, un tipus de pastís salat típic de la cuina francesa, i les crepes dolces.

També vam poder experimentar com és la vida d’un estudiant en una escola francesa; ben diferent a la nostra en alguns aspectes; per exemple, al centre escolar que vam visitar nosaltres, tenen uns límits religiosos que no els permeten portar pantalons estripats, samarretes curtes de tirants o amb coll de pic, pírcings, el cabell tenyit d’algun color llampant i, els nens, els cabells llargs. Vam poder gaudir d’un dia d’estudiant francès dividint-nos per grups i coneixent-nos una mica més, i tot plegat ens va portar a plantejar-nos força qüestions entre nosaltres. Finalment vam compartir un dinar cultural en el qual, cada un des nosaltres va haver de portar un menjar típic de Catalunya, en canvi ells van preparar diferents plats a la cuina de l’escola. 


Una sortida pel gran canal de Narbona ens va servir de comiat d’aquesta estada, gràcies a la qual vam millorar la nostra relació com a grup amb moments i somriures que mai no oblidarem.

Carlota Fernandez i Aina Puertas

Carnaval 2019: ALCEM EL VOL!

Les desfilades de carnaval són arreu del món un esdeveniment tradicional. Aquest any, a la nostra escola, els alumnes d’educació infantil i primària han ALÇAT EL VOL disfressant-se d’AUS! 

El dia 1 de març de 2019, els nens i nenes d’entre 3 i 12 anys van sortir pels carrers de Granollers a desfilar. Quan els nens disfressats de l’escola Jardí van arribar a la plaça de la Porxada, van fer un ball amb la cançó de “Rock & Roll” dels Catarres, tot mostrant el seu espectacular plomatge. 

Cada curs anava disfressat d’un tipus d’ocell diferent, començant pels més petits, P3, P4 i P5 que anaven de pingüins. Seguidament van arribar els de primer disfressats de guacamais, vestint de tons blaus i blancs. Després van venir els lloros, els nens de segon, que lluïen unes plomes de colors vius. A continuació, van arribar els periquitos de tercer, ensenyant el seu plomatge verd i groc. No molt més lluny es podien veure les òlibes de quart, vestien amb colors clars predominant el blanc. Ja anaven arribant els més grans, els nens de cinquè disfressats de tucans, lluint uns colors taronges, grocs, negres i també blancs. Per últim, van desfilar els pica-soques de sisè, que vestien amb colors blancs, negres i vermells.

Volant, volant, van arribant aquí, 
els nens i les nenes de l'escola Jardí. 
De plomes no en porten poques! 
aquests espectaculars Pica-soques. 
Els segueixen els Tucans, 
amb un bec impressionant. 
Els mussols volen gresca 
i no perdre's la festa. 
Els periquitos fent xerinola, 
entren a la Porxada per dir-nos hola! 
Els lloros venen encuriosits 
parlant pels descosits. 
Directes de l’Amazones, 
arriben els guacamais a la nostra zona. 
Ben mudats, per tancar la desfilada 
els pingüins fan la seva entrada. 
El rei carnestoltes content estarà, 
amb l'ofrena d'ous que li faran. 
I ara prepareu-vos, que movent la cua 
i les ales, us deixaran bocabadats 
a ritme d'un 'Rock-roll' ben animat.

Per acabar, agraïm la col·laboració de les famílies que es van implicar a ajudar a cosir les disfresses dels alumnes per tal que les professores no haguessin de fer tota la feina soles.


Júlia Bruach i Clàudia Segovia

dilluns, 6 de maig del 2019

Lola Índigo

Operción Triunfo és un cèlebre programa de televisió que ha tingut molt èxit entre els joves. En els últims dos anys aquest reality ha aconseguit treure al mercat molts dels artistes del panorama musical actual com: Anna Guerra, Alfred Garcia, Lola Índigo o Miki Núñez. De les primeres edicions en van sortir cantants ara tan coneguts com David Bisbal, Chenoa, Bustamante o Pablo Lopez. 

Mimi Doblas, o més coneguda com a Lola Índigo, és un cas molt especial en la indústria musical. Tot i que va ser la primera expulsada en la primera edició del conegut programa Operación Triunfo de l’any passat, actualment és l’artista més aclamada internacionalment, passant per davant dels finalistes i fins i tot de la guanyadora del reality, Amaia Romero. 

Les cançons més exitoses d'aquesta granadina d'adopció (i madrilenya de naixement), Ya no quiero na’ i Mujer Bruja, han donat la volta al món i han aconseguit més de 59 milions de visualitzacions a YouTube. La seva presència als mitjans de comunicació és continuada i no és difícil sentir un tema seu per la ràdio. 

El seu últim treball ha estat interpretar el tema principal de la pel·lícula de Mediaset, Lo dejo cuando quiera. El tema original s’ha titulat El Humo

La fama de Lola Índigo segurament també ha estat impulsada gràcies a l’exemple que dona a moltes noies joves sobre el feminisme i els drets de la dona. La seva actitud carismàtica, les tornades rítmiques i les potents coreografies també han estat una bona mescla per aconseguir arribar a ser un èxit mundial.

Aroa Parra i Judit Barco