Qui salva una vida, salva el món sencer
La llista de Schindler, basada en la novel·la de Thomas
Keneally “Schindler’s Ark”, va ser dirigida per Steven Spielberg i
estrenada el 1993. La pel·lícula, situada a la Segona Guerra Mundial a Cracòvia,
Polònia, narra la història real d’Oskar Schindler, un empresari nazi que,
gràcies a l'ajuda del seu comptable jueu, pren consciència de la situació i
comença a actuar per salvar tantes vides com li sigui possible.
El que més destaca
d’aquesta pel·lícula és que està rodada en blanc i negre, opció que va triar el
director perquè tingués una atmosfera semblant als documentals bèl·lics; si la
pel·lícula no hagués estat filmada en blanc i negre, seria molt més difícil reviure
l’època en què està ambientada. De fet, una de les poques vegades que Spielberg
utilitza el color és amb l’abric d’una nena jueva; en aquesta escena, la nena
passeja despreocupadament per els carrers del gueto, que està sent desallotjat
pels nazis, i capta l’atenció del protagonista. L’ús de color en aquesta escena
mostra com Schindler, poc a poc, s’adona de tot el que està passant al seu
voltant i com d’horrible és.
La trama
d’aquesta obra principalment segueix l’evolució que va tenint Oskar Schindler,
que comença contractant a jueus perquè treballin a la seva fàbrica amb un
interès econòmic, ja que són més barats. Mica en mica, però, descobreix que
això en millora les condicions de vida i els salva de la mort. Però la
pel·lícula no se centra només en l’evolució del protagonista, sinó que també
ensenya el progrés del deliri nazi i com el poble jueu va prenent consciència
que aquesta guerra pot posar fi a les seves vides.
La llista de Schindler és una cinta crua, però excel·lent, que
aconsegueix transmetre a la perfecció l’horror que es va viure a l’Holocaust, i
provocar una sensació d’angoixa i inseguretat en no saber què passarà, el
mateix sentiment que tenen els presoners, i ho fa sense buscar la llàgrima
fàcil de l’espectador.
Per Mireia Nevado Vicente
