Enredats a les xarxes

Les xarxes socials s'han convertit en una de les coses imprescindibles per a les noves, i no tan noves, generacions 

Plataformes com Instagram, Facebook o Twitter han canviat la manera de viure de la gent, ja que una de cada quatre persones al món les usen. Molts dels joves no saben el que és viure sense poder connectar-se a Internet diàriament i sense cap mena de problemes. Però, realment són tan bones o, per contra, són més dolentes que no creiem? 

Instagram té més de 1.000 milions d’usuaris, i alguns estudis demostren que es la pitjor xarxa per a la salut mental dels adolescents. Les xarxes socials tenen conseqüències no gaire positives per a la salut, et poden provocar ansietat i depressió. Està demostrat que 1 de casa 6 joves experimenta algun trastorn d’ansietat en algun moment de la seva vida, i les taxes de tal fet han augmentat un 70%. Gairebé 80.000 nens i joves pateixen depressió severa. També poden fer-te dormir malament, poden aconseguir que les persones triguin més a dormir i acabin dormint menys hores del que realment necessiten. Un estudi també ha demostrat que les noies expressaven un desig més gran per canviar la seva aparença com ara la cara, els cabells i/o la pell després de passar temps a Facebook. Aquests són alguns dels molts efectes negatius que provoquen les xarxes socials.

Però no tot és dolent a les xarxes: els aspectes més positius en els quals van destacar aquestes aplicacions van ser la capacitat de prendre consciència, sobretot a YouTube, d'expressar-se i trobar una identitat pròpia, Instagram, i de crear comunitat i trobar suport emocional.

Les xarxes socials són un espai on els joves poden expressar les seves passions i interessos, i un lloc on poden compartir el seu contingut creatiu. Un punt molt positiu de les xarxes socials, és la possibilitat d’estar connectat amb amics o família que resideixen en un altre país o lluny teu. També ofereixen la possibilitat de realitzar nous amics a través de les xarxes, tot i que els joves haurien d'abordar això amb precaució i si queden amb algú per primera vegada haurien de fer-ho en algun lloc segur. 

Finalment podem dir que les xarxes socials, sí que són perjudicials per a la salut, encara que no tot és tan negre com ens ho pinten, ja que també hi ha coses positives d’aquestes plataformes. Realment és com tot a la vida, si no s’abusa de les coses, tan bones com dolentes, no generen gaires problemes perjudicials per a la salut. Amb un bon ús d’aquestes aplicacions tot el que tens per davant serà bo i, a sobre, coneixeràs gent nova.

     Pol Amores Hernández

Article 13: el final d'Internet?

L'article 13 forma part d'una proposta de legislació sobre drets d'autor a la Unió Europea, recollida amb la intenció de protegir millor la creativitat dels artistes i creadors de contingut. Es busca trobar formes efectives perquè els titulars de drets d'autor protegeixin el seu contingut en línia. L’article 13 està descrit d’aquesta manera en la legislació del Parlament de la Unió Europea.

« L'article 13 obliga els proveïdors de serveis de la societat d'informació que emmagatzemen i donen accés a grans quantitats d'obres i altres prestacions carregades pels seus usuaris a prendre mesures adequades i proporcionades per a garantir el funcionament dels acords subscrits amb titulars dels drets i per impedir la disponibilitat en els seus serveis de continguts identificats pels titulars de drets en col·laboració amb els proveïdors de serveis. »

La plataforma que més quedaria afectada per aquest article és YouTube, una de les xarxes socials més populars i amb més contingut a Internet. Des de YouTube donen suport a l’objectiu principal de l'article 13, que és ajudar els creadors i artistes a tenir èxit de manera individual i sense còpies ni plagis. No obstant això, la proposta actual de l'article 13 escrita pel Parlament Europeu comportarà conseqüències no intencionades. Amenaça centenars de milers de creadors, artistes i altres empleats en l'economia creativa.

Tal com està escrit actualment pel Parlament Europeu, l'article 13 podria significar que YouTube es veurà obligat a bloquejar milions de vídeos actuals i nous a la UE. Podria limitar dràsticament el contingut que es pot penjar a YouTube. Això seria especialment difícil per als creadors i artistes d'aquest espai, ja que es podrien bloquejar molts tipus de vídeos: vídeos educatius, musicals oficials, covers de música, mash-ups i remixes, memes, paròdies i molt més.

La versió proposada eliminarà el sistema d'avís i retirada existent a Internet, i convertirà plataformes com YouTube, Facebook, Instagram, SoundCloud, Dailymotion, Reddit i Snapchat, en responsables, en el moment de la càrrega, de qualsevol infracció dels drets d'autor en el contingut d'usuaris, creadors i artistes. Les plataformes es veurien obligades a bloquejar la majoria de càrregues a causa de la incertesa i la complexitat de la propietat dels drets d'autor.

A l’article 13 se li afegeix l’11, una « protecció de les publicacions de premsa pel que fa als usos digui » (tal i com el descriu el Parlament de la Unió Europea), que també ha causat controvèrsia. L'article pretén que portals de notícies, com ara Google News, paguin als editors per utilitzar fragments dels seus articles a les seves plataformes o simplement per utilitzar-ne l'enllaç. 

Si estàs en qualsevol dels 28 estats membres de la UE, YouTube i altres plataformes poden no tenir més remei que bloquejar els vídeos que ja hi hagis penjat i evitar que facis càrregues noves a la Unió Europea, si no pots demostrar que ets el propietari de tot allò que aparegui als teus vídeos, incloses imatges i sons. Per als creadors que no viuen a la UE, probablement YouTube i altres plataformes bloquejaran els seus vídeos als usuaris de la UE.

El 12 de setembre de 2018, el Parlament Europeu va votar a favor de seguir endavant amb l'article 13. No obstant això, encara no és una llei. El llenguatge s'està redactant i revisant entre els representants de la Comissió Europea, el Parlament Europeu i el Consell Europeu. El llenguatge està previst que es finalitzi en els pròxims mesos i els estats membres de la UE poden tenir fins a dos anys per decidir si l’article entra en vigor. Tot i que actualment la llei sembla que només afectarà els països membres de la UE, també podria establir un precedent i convertir-se en un dret internacional, que podria ser devastador per a molts creadors de contingut a tot el món. L’únic benefici d’aquest article recauria en les grans empreses a les quals els usuaris haurien de pagar per poder incloure el seu producte entre el seu contingut.

És important que els responsables polítics s’adonin que les persones reals podrien veure's afectades negativament per l'article 13 tal com va ser escrit pel Parlament. Alguns dels creadors de contingut més importants a YouTube com Phil DeFranco, PewDiePie i altres ja n’estan parlant. I són moltes les persones, empreses i grups que ho han discutit.

Estem a l’expectativa de llegir el redactat definitiu d’un article que podria canviar Internet tal com el coneixem. 

Aina Puertas i Clàudia Vinardell

La petjada de la Xina a la cara oculta de la Lluna

La Xina ha aconseguit per primera vegada a la història, fer arribar una nau a la cara oculta de la Lluna.

La sonda Chang’e 4, nom que va rebre en honor a la deessa xinesa de la Lluna, va fer el seu allunatge a la zona sud de l’immens cràter Aitken, el més antic i més profund que hi ha sobre la superfície de la Lluna. La sonda ja ha enviat les primeres imatges d’aquesta part del satèl·lit que no es pot observar mai de la Terra estant. 

La cara oculta del nostre satèl·lit és molt poc coneguda, perquè mira en direcció contrària a la Terra a causa de les forces gravitacionals que desprèn el nostre planeta. Es coneix que aquesta situació incomunica digitalment la part fosca respecte la Terra. 

El país xinès té grans aspiracions científiques per aplicar al satèl·lit de la Terra, sobretot des que va veure que els nord-americans n’han perdut l’interès. De fet, el govern xinès hi té una obsessió ben curiosa: volen construir una Lluna artificial per il·luminar una ciutat i també es plantegen un experiment biològic, per demostrar que existeix la possibilitat de viure-hi.

                                                                      Júlia Bruach i Clàudia Segovia

Un allunatge ben especial

El president dels Estats Units, John F. Kennedy, va anunciar el 1961, davant el Congrés del seu país, que, abans que acabés la dècada, una missió nord-americana aterraria a la Lluna.

I... sabeu què?

Així va ser. El 20 de juliol de 1969, la nau Apol·lo 11 es va posar en sòl lunar i l'astronauta Neil Armstrong va baixar de la nau deixant marcades les seves petjades. 

"És un petit pas per a l’home, però un salt gegantí per a la humanitat", va dir el viatger espacial, i 600 milions de telespectadors de tot el món van escoltar les seves primeres paraules.

Va arribar al satèl·lit de la Terra acompanyat per l'astronauta Buzz Aldrin, mentre Michael Collins romania en òrbita lunar. La nau va aterrar a l'àrea denominada "El Mar de la Tranquil·litat", una vasta extensió de fina sorra i roca.

Van recollir més de 20 quilos de mostres lunars, sembla molt, però no us deixeu impressionar, perquè no és ni la centèsima part de la superfície lunar. Encara queda lluna!

Els astronautes Edwin Buzz Aldrin i Neil Armstrong van romandre a la superfície lunar 21 hores i 31 minuts, un 20 de juliol de 1969, van estar a superfície llunar, més que nosaltres al nostre llit.

La carrera espacial, que no és exactament córrer per l’espai, es va demorar a causa del conflicte i constant competició entre la Unió Soviètica i els Estats Units en temps de la Guerra Freda, però no tot és tan senzill com fer deures, van haver moltes missions; entre elles, les missions Mercury i Gemini, que van orbitar la Terra amb astronautes a bord. Després va arribar el programa Apol·lo, amb diverses missions de prova sense tripulació i dotze missions tripulades. La missió Apol·lo 11 va aconseguir l'històric fet.

"Va ser una gesta de dimensions tan colossals que la potència del coet Saturn V, que va elevar a l'espai exterior la missió Apol·lo 11, no ha estat superada 50 anys després", comenta Germán Porta, divulgador científic del Planetari de Bogotà.

Per què l’home volia anar a la lluna…. A qui no li hauria agradat ser astronauta, de petit….o de gran?

Claudia Guallarte i Manel Jimenez

Por escènica i realitat virtual

Tremolors, picors, sudoració, marejos, urgència per anar al lavabo, falta de concentració, palpitacions, quequeig; por de fer el ridícul. Us sona? Voleu saber el per què i/o ho voleu evitar? No us preocupeu perquè tot és possible!

La por és una reacció adaptativa dels humans. Al llarg del temps, la por ha servit com a eina de supervivència i els éssers que s’han adaptat millor al perill són els que més probabilitats han tingut per sobreviure al llarg de l’evolució. Però la por té diferents branques, i quan aquesta apareix a l’hora de sortir davant d’un públic s’anomena por escènica.

La por escènica és un dels temes que més preocupa indirectament en l’àmbit de les relacions socials; no només afecta qui ha de sortir a un escenari, sinó també al dia a dia, quan hem de parlar en públic, matenir converses amb desconeguts.......Ningú no hi pensa mai fins que arriba el dia, i, passat aquest, tothom se n’ oblida. Tot i així, hi ha qui intenta posar-hi remei i la vol combatre al màxim, així que actualment s’han començat a desenvolupar maneres per tal d’aconseguir-ho.

El projecte del qual parlaré incorpora la realitat virtual, impulsat ja fa uns anys per una empresa americana. Un professor dels Amics de la Unió de Granollers va portar el projecte a la pràctica en el seu treball final de carrera amb estudiants de Granollers i va obtenir molts bons resultats. Aquest tractament està basat en una exposició virtual a través de la qual els individus estan exposats als estímuls que fan augmentar el seu nivell de por i ansietat. Això els permet habituar-se a les situacions que puguin resultar desagradables per a ells, i es produeix una disminució de les respostes ansioses i dels pensaments negatius.

Com a conseqüència, sovint els pacients que han realitzat aquests experiments prefereixen la teràpia amb realitat virtual que l’exposició in vivo. Per tal d’augmentar el realisme, el que es fa és integrar imatges de vídeo del món real a la realitat virtual a través de vídeos de 360º. La incorporació d’un muntatge de vídeo en viu a la realitat virtual pot millorar l’experiència de realisme, ja que les creacions amb ordinador no ofereixen el mateix nivell de profunditat i sensació de realisme.

En conclusió, és un sistema molt fàcil i eficaç que s’hauria d’intentar promoure entre els joves de cara al futur. El projecte s’ha desenvolupat aplicat a l’àmbit musical, però també es podria utilitzar en l’àmbit estrictament escolar o, fins i tot, social, ja que la por escènica té en part relació amb la timidesa. Així que animo a tots aquells a qui us interessa perdre aquesta por a utilitzar-lo, perquè pot arribar a solucionar traumes greus del passat.

Raul Campos

Xarxes socials

Les xarxes socials són comunitats on-line de persones amb interessos o activitats en comú. Connectant-se a través d'internet generen contactes comuns en un mateix àmbit , tant per a pactes socials com comercials.

Com funcionen?

Cada persona registrada és un usuari al qual els seus contactes estan lligats; al mateix temps, els contactes de cada usuari estan també lligats ja en un nivell més llunyà. És com una sèrie d’òrbita en la qual tots els contactes que comparteixen la mateixa activitat estan lligats entre ells.

Per a què serveixen?

Les xarxes socials poden servir tant per generar retrobaments entre excompanys d'escola o universitat que hagin perdut el contacte com per divertiment o negoci. Entre altres coses, serveixen com a plataforma de promoció personal, ja que qualsevol dels que conformen la xarxa pot llegir qui ets, què vas fer, les teves idees i projectes.

Per què són tan populars?

L'èxit de les xarxes socials virtuals és deguda a la necessitat d'ajuntar-se i conèixer a l'altre i donar una bona imatge sobre qualsevol persona que visiti el teu perfil. Bàsicament el teu perfil reflectit en una plataforma a la qual tothom pot tenir excés.

Qui les fa servir?

Els qui més utilitzen les xarxes socials són els adolescents i adults joves, generalment universitaris i professionals amb accés a internet. També en fan ús les grans empreses per promocionar els seus nous productes.

Com s’ingressa en una xarxa social?

Cal registrar-se gratuïtament, completar una sèrie de preguntes personals i començar a associar-se amb altres usuaris. Tot el que es necessita és una adreça vàlida de correu electrònic.

Quines xarxes ens agraden mes als adolescents de la nostra escola?

En primer lloc la principal xarxa més utilitzada pels companys d’escola és Instagram per absoluta majoria, tenint en compte que WhatsApp, una de las apps més populars, per no dir la primera, no és considera xarxa social ja que és defineix com a una app de missatgeria instantània.

Conclusions

Les xarxes socials poden ser una eina molt útil sempre que en fem un ús correcte, i faciliten les comunicacions fins i tot a la feina. Però també comporten molta responsabilitat per què no hi ha marxa enrere i poden comportar conseqüències greus.

Josep Piguillem 

La robòtica eductiva

La robòtica és una matèria relativament nova, l'objectiu principal de la qual es ensenyar de forma lògica, fer pensar a l'alumne, programar i resoldre problemes.

La matèria de robòtica s'incorpora a l'escola.

Una important finalitat d'aquesta matèria és el treball en grup i es premia l'assoliment i l'exposició d'aquest objectiu. Els professors que la imparteixen a la nostra escola són en Gerard Mattis i en Lluís Valls, a l'ESO, i el professor Francesc Martí, a Primària.

Els mètodes d'estudi que s'acostumen a usar per poder dur a terme aquesta matèria, ens els ha explicat el professor Gerard Mattis: es proposa una sèrie de fitxes amb activitats a realitzar que plantegen petits reptes amb els quals l'alumne ha de demostrar que pot superar qualsevol dificultat. A més, s'ha de saber explicar als companys el repte o problema que s'ha dut a terme. Un exemple és un petit concurs que fan els alumnes de robòtica a l'ESO, que consisteix a posar a prova els robots que prèviament han dissenyat a classe: col·loquen una línia recta amb dos obstacles i el robot que primer arribi al final del camí, sense tombar-los, serà el guanyador.

L'ALCA de robòtica

D'altra banda, els alumnes d'ALCA de robòtica participaran en el concurs, FIRST LEGO LEAGUE, com cada any. Aquesta lliga és un repte internacional que desperta interès entre els joves per la ciència i la tecnologia.

Cal recordar que el curs 2013-2014 es va dur a terme un fet important en aquesta escola: els alumnes que van participar en la lliga LEGO, van quedar classificats en tercer lloc i van ser guanyadors del premi Casa Taradellas a l'emprenedoria.

Els alumnes de robòtica aprenen a donar presència física a les seves creacions, amb diferents materials. Quan s'aporten solucions vàlides i provades, s'enforteix el lideratge dels alumnes, ja que adquirint confiança, la seva capacitat per resoldre reptes cada vegada més complexos augmenta.

Víctor Bagué i Guillem Álamo

La realitat virtual, un projecte amb futur?

La realitat virtual és un projecte que estan impulsant moltes empreses tecnològiques, com Sony i Microsoft.

La realitat virtual consisteix a submergir l'usuari en un món alternatiu dins d'una simulació virtual creada per ordinador, embolicant-lo en una història, permetent interactuar amb l'entorn. S’han creat diferents vies per a aconseguir aquest objectiu, però la més coneguda i la que que està essent més desenvolupada són les ulleres VR (de realitat virtual), creades el 1989, fa ja 28 anys.

A l'inici, van ser molt simples. Eren formades per plàstics o trossos de cartró, que a l’interior contenien la càmera per entrar en un món alternatiu (dins el joc), però la imatge no cobria tota la visió així que l'experiència no era del tot immersiva.

Seguidament, van aparèixer les ulleres més modernes, les quals no contenen cap mena de material de plàstic ni cartró, ja que són formades a partir de material més resistent i la tecnologia de les ulleres ha millorat. El primer invent que va tenir aquestes característiques va ser l’Oculus Rift, unes ulleres que aconseguien un angle de visió de 90 graus, el qual suposava una major immersió en el món virtual. Aquest dispositiu està equipat amb sensors, i així, en moure el cap, també et mous en el joc, i et fa la sensació d’estar dins seu.

S’han realitzat molts jocs per poder posar a prova aquesta tecnologia, els que tenen més èxit son els de simulació o terror, però els més interessants són els que intenten explorar totes les possibilitats de la realitat virtual, ja que són els que fan que aquesta tecnologia avanci. També existeixen audiovisuals amb aquestes ulleres, els quals intenten que et trobis dins de la filmació.

En definitiva: avui dia la realitat virtual està avançant molt ràpidament i moltes empreses estan invertint en aquesta tecnologia. Així que potser en el futur ens veurem inversos en mons totalment diferents al nostre.

Oscar Sáez i Marta Molina

Som realment conscients d'allò que pengem a les xarxes socials?

Sabies que le teu cervell processa 60.000 vegades més bé una imatge que no un text?

Doncs sí, ara ja saps que la nostra ment assimila amb més facilitat una imatge que no pas textos. Retenim el 80% del que veiem i només el 20% del que llegim o el 10% del que escoltem. El 90% de la informació que rep el nostre cervell és visual.

Pensa en les dues xarxes socials més utilitzades i conegudes mundialment, Pinterest i Instagram. Les dues estan pensades amb la mateixa finalitat, penjar fotos per aconseguir "likes". Si aquestes imatges arriben a una xifra considerable de "likes", la persona que les ha penjades es fa popular, i, per tant, els seu perfil guanya seguidors.

A dia d'avui, molts usuaris d'aquestes xarxes arriben al milió de "followers" (seguidors), sovint pel simple fet de ser famosos, actors o músics. Però no fa gaire que ha aparegut una sèrie de persones que s'anomenen "influencers", que, com bé diu el nom, són persones que pengen fotos a la web per influenciar ja sigui en moda, maquillatge o en altres aspectes d'interès general.

Però no només són els famosos els desencadenants d'aquests fenomen, sinó que també hi ha perfils de persones que no són conegudes internacionalment, i que comencen a fer-se conèixer només fent difusió d'imatges un pèl inapropiades i provocatives. Aquests fet pot tenir repercussió en el futur de l'individu que ha estat retratat.

Encara que pensem que al cap d'un temps, penedits, podríem eliminar aquella imatge, estaríem del tot equivocats. Potser la foto queda esborrada del nostre perfil, però algun usuari l'ha pogut guardar prèviament per ser compartida en un futur.

Abans de penjar una foto en una xarxa social, hem de tenir en compte tots els inconvenients que pot portar-nos en un futur, perquè mai saps qui està darrera la pantalla; qualsevol pot veure una fotografia penjada a la xarxa i fer-ne ús.

Marta Hernández i Clàudia Espinosa

Dades, dades i més dades

Tots sabem què és una xarxa social, però en sabem realment la magnitud?

Fa un segon s'han escrit 7.000 tweets, pujat 750 fotos a Instagram i publicat 1.200 post a Tumblr.

Ara parlem dels buscadors, concretament de Google. Cada segon Google rep més de 38.576 consultes; si parléssim de camps de futbol, estaríem parlant de 15 bilions de camps de futbol només per emmagatzemar la informació, però els recercadors no necessiten tant d’espai físic, llavors com ho fan?

És molt simple, el que fan és que cada tres minuts la informació de recerques s’esborri del seu historial complet i se enviï aquesta informació a moltes empreses; per això serveixen les cookies, que són informació de l’historial de recerca que envia Google a les empreses per tenir informació dels usuaris, i això permet que no hagin d’ocupar tant d’espai.

Sabem que és una dada informàtica? La majoria no, però el que si saben és que penjar una foto a una xarxa social o entrar a pàgines no segures, porta un risc. I què fem al respecte? En una sola paraula, res.

No estem segurs. I el pitjor de tot és la realitat no ens agrada, no ens agrada que ens diguin que penjar aquesta fotografia a Instagram no és segur o que connectar-te a una xarxa pública comporta alguns riscos.

L’únic mètode perquè no ens puguin “Crackejar” és destruint tots els nostres dispositius, no valen ni antivirus, ni contrasenyes segures. Estem controlats, estem desprotegits.

La privacitat

En el moment que et connectes a Internet, ningú no té privacitat. Quan entres a un URL, o quan entres amb el teu usuari a alguna pàgina web ets vulnerable a tot. Quan acceptes els termes de Google, en realitat estàs regalant-li tot allò que et penses que és segur.

Un diàleg entre experts i clients podria ser el següent:

Informàtic → Com és que et va tan lent l’ordinador?
Client → No ho sé.
Informàtic → Pot ser que tinguis algun virus?
Client → Impossible!
Informàtic → Per què?
Client → Doncs perquè tinc un antivirus.
Informàtic → Et penses que un antivirus et protegeix dels virus? Doncs no. L’antivirus només et protegeix d’un 15% dels virus que conté et teu ordinador. I encara et penses que estàs segur?
Client → Estic veient que tenir un ordinador, un mòbil o qualsevol dispositiu és un gran risc per a la nostra privacitat.
Informàtic → Doncs sí. Són 375€.
Client → :(

Si el client hagués llegit prèviament el nostre article, probablement no hauria hagut de pagar aquests 375€.

Si tens cap problema realment important entra al següent enllaç i informa't: 

Agencia Española de Protección de Datos

Arnau Bartrés i David Gallego

Construint ments artificials

Tot el que esxisteix avui dia i tot allò del que fem ús ha estat, en part, o creat o modificat per l'home. A través dels recursos que la naturalesa ens ha donat, hem estat capaços de fer la nostra vida molt més fácil, sempre a través de la imaginació. Fins aquí tot sembla senzill, encara que no ho és, ja que al darrera hi ha un cervell humà que ho idea i treballa tot.

La cosa es complica en el moment que volem crear, de forma completament artificial, un ésser humà, que pensi, que aprengui sol..., vaja, com un ésser humà. Aquest desig és, per als coneixements d'avui, ciència-ficció, una idea gairebé impossible de realizar, perquè encara no sabem ben bé com funciona el nostre cervell, ni com imitar-lo.

No volem crear, però, ni l'ésser que millor pugui solucionar problemes del planeta, ni una màquina que guanyi al millor jugador d'escacs del món. Al cap i a la fi, un ésser així hauria estat programat per humans. Volem una cosa que sigui única i que es diferenciï dels altres, que tingui la capacitat de pensar coses que ningú pensa, que pugui imaginar i, per tant, que pugui somiar, inventar, sentir...

Es per això que la possibilitat de crear intel·ligència artificial, de crear ments artificials que puguin pensar racionalment és una utopia. Si veritablement existeix la possibilitat de crear algun objecte físic que es pugui identificar com a cervell o com a ànima, ningú no és encara capaç de recrear-lo.

David Latorre, Pau Nevado

#bcngamesworld: el paradís dels videojocs

Per fi ha arribat, la convenció internacional de viojocs a la capital de Catalunya, Barcelona. El Barcelona Games World es va celebrar els dies 6 a 9 d'octubre de 2016. Es va concentrar en el Reinte de Monjuïc. Aquesta edició va tenir l'oportunitat de col·laborar amb l'associació de videojocs d'Espanya, GAME, Maxima FM, El Períodico, i molts més. Entre ells "YouTubers" com: WillyRex, Alexby11, StaXx, CheetoSenior i d'altres.

En el congrés d'aquests any es va presentar el llançament al mercat de nous videojocs i noves videoconsoles perquè el consumidor pugui tenir exclusivitat de poder-los provar. I també s'hi van demostrar les noves funcions de les últimes videoconsoles (PS4, Xbox,...). A més s'hi van representar noves marques i nous col·laboradors de les companyies de videoconsoles.

En definitiva, aquests congrés es el paradís de la gent aficionada als videojocs i les videoconsoles.

Daniel Ballesteros i Marta Hernández

Seguretat informàtica

El 42% de la Població mundial utilitza Internet, comptant els països del Tercer Món

En aquest article n’analitzerem els perills i ens centrarem en l’Estat espanyol.

En general, a l'Estat, els usuaris freqüents d'Internet (aquells que s'han connectat a la Xarxa almenys un cop per setmana) suposen el 93,5% del total d'internautes. Aquests usuaris són, aproximadament, 24,5 milions de persones, el que suposa el 71,2% de la població.

Pel que fa als usuaris intensius (els d'ús diari) s’apropen als 20,7 milions de persones, el 60% de la població de 16 a 74 anys.

A partir dels 10 anys ja comencen a utilitzar el mòbil, cosa que fa cinc anys no passava, per tant, l’ús del mòbil entre la població infantil (10 a 15 anys) ha crescut molt.

D’altra banda, no ens llegim les condicions de privacitat de Google, WhatsApp, Instagram, etc. Sabeu quan ens pregunten si volem acceptar les Cookies, o la Privacitat? Quan responem afirmativament en realitat estem regalant tot allò que ens pertany. La majoria de la gent diu que ens roben o que ens prenen les imatges sense preguntar, però estem ben equivocats, en realitat nosaltres mateixos, en no haver llegit els avisos sobre privacitat, els estem donant tot allò que creiem privat o que no volem que ningú vegi.

Un dels errors més freqüents dels usuaris d’Internet és obrir qualsevol arxiu enviat per correu, entrar a les WiFi’s públiques no segures, explicar tota la teva vida a les xarxes socials i descarregar Apps de qualsevol lloc.

Segons el ministre d’afers exteriors, l’any passat Espanya va ser el tercer país que va rebre més atacs cibernètics, amb un total de 48.000 atacs.

Chema Alonso (cap de seguretat d’informàtica de Telefònica), diu que "Hem d’acabar amb les contrasenyes". Què vol dir?, que no n’hem de posar? Doncs..., sí que ho hem de fer, però d’una altra manera, amb firmes, patrons, etc.

No dediquem prou temps a la seguretat a internet, estem més atents a mirar qui penja la foto més maca a Instagram, i això fa que els Crackers tinguin més facilitat a l’hora de crackejar:

• Hacker → Persona apassionada per la informàtica, té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i viu amb interès per a explorar-ne les característiques.
• Cracker → És algú que viola la seguretat d’un sistema informàtic, amb fins de benefici propi o per fer mal al seu objectiu.

Donaries la clau de casa teva a algú desconegut? Doncs a internet ho estàs fent constantment. 

Arnau Bartrés i David Gallego

Un robot ajuda infants amb autisme

El robot Nao ha adquirit una nova funció: ajudar els infants que pateixen el trastorn amb aspecte autista. L'habilitat de socialitzar amb ells s'anomena atenció compartida i els nens i nenes la desenvolupen de manera espontània. Tot i així, una petita part de la població pateix autisme, que produeix incapacitat per desenvolupar l'atenció compartida.

Nao és un robot humanoide d'uns 60 centímetres d'alt, format per un elaborat sistema de càmeres, sensors i ordinadors dissenyats específicament per aquest tipus de tasques. Va ser creat per un equip interdisciplinari d'enginyers mecànics i experts en autisme de la Universitat de Vanderbilt, a Texas, amb l'objectiu de demostrar que els sistemes robòtics poden ser eficaços per millorar les habilitats d'aprenentatge dels nens amb trastorns autistes.

Però, com ajuda aquest robot els infants? Així funciona el sistema: el robot i els infants es troben en una habitació equipada amb càmeres orientades en la direcció del nen o nena. D'aquesta manera, es controlen els moviments del seu cap, i es determina on està mirant perquè el robot pugui adaptar el seu comportament a les reaccions dels petits. A més, està programat amb diferents comentaris verbals i gestos, per tal d'estimular i exercitar l'habilitat social de l'atenció compartida.

L'equip va realitzar algunes sessions d'entrenament dirigides per humans i unes altres dirigides pel robot, per poder comparar la millora dels nens. Finalment, s'ha demostrat que en una classe dirigida per un humà els malalts d'autisme no presten tanta atenció com ho fan els altres nens. En canvi, en una classe dirigida pel robot, tots dos grups es mostren interessats.

En conclusió, podríem dir que aquest robot no ha estat dissenyat per reemplaçar els terapeutes humans, sinó per complementar-ne el treball a casa o en situacions en què no sigui possible la presència d'un d'ells. Sense dubte, és un gran avenç tecnològic.

Judit Moltó i Valentina Chicca

El futur dels automòbils

Avui en l'apartat tecnològic, parlarem sobre un dels fets que, possiblement, serà present en el nostre futur i que revolucionarà l'automoció de manera completa: els conductors dels automòbils no seran les persones, sinó un software informàtic, cosa que farà augmentar la seguretat i reduirà els accidents. 

Com us deveu estar imaginant, estem parlant dels cotxes autònoms, uns automòbils que, per mitjà de sensors, receptors i d'un software informàtic, seran capaços de conduir-se sols al destí que nosaltres vulguem sense haver-los de controlar.

Però, com s'ho fan per poder funcionar tots sols?

Els cotxes autònoms tot i ser fabricats per empreses diferents tenen sistemes i funcionaments pràcticament iguals, ja que tots es basen en l'orientació GPS per funcionar. Totes les seves prestacions reponen a les preguntes següents:

On sóc?

El cotxe és capaç de processar un mapa, i amb informació detectada gràcies als sensors pot determinar on es troba arreu del món. El cotxe sap en quin carrer és, i sobre quin carril i direcció circula.

Què m'envolta?

Els sensors l'ajuden a detectar els objectes que l'envolten, i el programa que controla el vehicle els classifica segons la mida, ombra i moviment. És capaç de saber si allò que té a prop és, per exemple, un vianant o un ciclista.

Què passarà a continuació?

El programa és capaç de preveure com actuaran els objectes que l'envolten, com per exemple si un vianant o un ciclista creuarà el carrer.

Què faig?

El vehicle variarà la velocitat i la trajectòria, també esquivarà el vianant o el ciclista, per tal que no prenguin mal. El vehicle també respon als senyals de trànsit i condueix de manera autònoma al 100%.

Ara que ja en coneixem una mica el  funcionament, passem a veure alguns dels projectes que s'estan desenvolupant.

Actualment ja hi ha diversos projectes en procés com per exemple seria el de Google, Mercedes-Benz, Tesla o Chevrolete. Arribats a aquest punt on la part tècnica s'està desenvolupant ràpidament, hauríem de veure algunes de les diferències que els diferents models presenten.

El model de Mercedes-Benz, a part d'utilitzar un motor elèctric de 200 kilòmetres d'autonomia, també compta amb un motor d'hidrogen, cosa que cap dels altres models no té. Però un dels possibles problemes podria presentar, si s'utilitzés ara mateix, és que cada cop que l'hidrogen del motor s'esgotés se n'hauria de posar més en llocs específics, possiblement bastant lluny del lloc on vivim.

Tesla i Chevrolete utilitzen únicament motors elèctrics i els dos són autònoms, tot i que els dos també compten amb conducció manual. Les bateries del Tesla es carreguen en només mitja hora per obtenir una autonomia de 474 Km, a més compta amb un sistema de radars que facilita el canvi de carril. El Chevrolet té un sistema de càrrega inalàmbrica i un reconeixement d'Iris de l'ull per accedir al vehicle.

El model de Google és bastant més simple, té un sistema de radars i és completament autònom. De moment només és un prototipus, però Google no descarta posar-lo a la venda en els propers anys.

Actualment els cotxes autònoms estan en una fase de desenvolupament i els primers prototipus s'estan presentant, tot i que encara falten alguns anys perquè puguem veure els primers cotxes autònoms al mercat.

L'avenç de la tecnologia durant els últims anys ha permès desenvolupar aquests vehicles. Com que acaba de començar la utilització d'aquests softwares, els primers prototipus tindran un preu elevat de sortida, però amb els anys s'economitzaran i seran assequibles a gairebé tothom. Així doncs, són vehicles amb futur: no contaminen i són més segurs.

Bernat Tresserras i Aitor Mato

Malgrat tot, una victòria

La First Lego League és un programa Internacional en el qual participen 62 països. El principal objectiu és impulsar l'interès per l'aprenentatge dels joves adolescents fins als 16 anys.

Aquesta competició està dividida en tres parts:

• El projecte robòtic: consisteix en la realització de missions proposades per la First Lego League, i dutes a terme per un robot personalitzat específicament de cada grup
• El projecte científic: aquest any ha tractat sobre el "Trash Trek", o gestió de residus. Els components de l'equip Tech Garden han creat un abocador intel·ligent capaç de detectar el volum de residus que conté mitjançant un sensor ultrasònic. Més tard, aquestes dades són enviades a la central de gestió de residus, per així poder traçar la ruta més adient per a la recollida de residus.
• Finalment, es tenen en compte els valors de cada grup, posant-los a prova amb un simple joc.

Com el curs passat, els alumnes d'ALCA de robòtica del Col·legi Jardí de Granollers, alumnes amb certes inquietuds científiques i tecnològiques, principalment relacionades amb la robòtica, van assistir a l'esdeveniment de la First Lego League. 

Sis alumnes amb un objectiu, participar i obtenir bons resultats representant al seu equip Tech Garden a la Fist Lego League, celebrada a la Universitat de Vic. Els integrants d'aquest equip són: Marc Gera, Bernat Tresserras, Mikel Garcia, Gerard Gómez, Laura Isidro i Aitor Mato.

Els Tech Garden, preocupats per la gran competència que hi havia, van començar la competició encapçalant el marcador en les dues primeres rondes, però, finalment, els participants granollerins van ser vençuts a l'última ronda, de manera que van quedar segons. Per mala sort no van poder passar a la final, celebrada els dies 12 i 13 de març. 

Hem demanat a alguns dels integrants de l'equip que ens expliquessin com va transcórrer el dia per conèixer de primera mà la seva experiència:

En arribar a la Universitat de Vic tot anava perfecte; vam entrar i vam anar a provar el robot, després es va celebrar la cerimònia d'inauguració i seguidament es va dur a terme la primera ronda on vam quedar primers amb una puntuació de 499 punts. Després vam presentar el nostre treball científic a un jurat el qual ens va avaluar. Vam començar la segona ronda i vam acabar seguint primers amb una puntuació de 515 punts. Finalment, a la tercera ronda no vam tenir sort, i un altre equip ens va superar en puntuació. Amb tot això vam aconseguir una puntuació de 515 punts i la segona posició al ranking. Llàstima que no ens vam poder classificar per la final. Els equips classificats eren d'Osona casualment la comarca on se celebrava la competició.

Gerard Vallespí i Paula Cadenas

Mydocumenta, una novetat!

MYDOCUMETA, una nova eina digital per als alumnes de 2n i 3r d'ESO de l'Escola

DE QUÈ TRACTA MYDOCUMENTA?

Mydocumenta és una plataforma que permet sobretot la creació de pòsters digitals interactius i alhora permet tenir tot un registre a la xarxa web de tota la producció que facin els alumnes amb un portafolis personal. Aquest portafolis és visible per al professorat de qualsevol matèria, que pot veure en qualsevol moment els projectes digitals que fan els alumnes. Al mateix temps, aquest últims podran tenir un registre de tota la seva producció digital durant la seva escolarització. I, a més, d’entre tots els projectes, els professors poden seleccionar els que els semblin especialment interessants per fer-los públics, de manera que tothom els pugui visualitzar.

PODEM DIR QUE ÉS MILLOR QUE EL PREZI? O EL PODEM COMPARAR?

Podem dir que Mydocumenta no té res a veure amb el Prezi. Principalment molts alumnes prefereixen el Prezi, perquè encara no tenen aquest programa per mà. Però un cop l’han provat s’adonen que Mydocumenta té força aplicacions interessants i estèticament és molt diferent al Prezi. L’objectiu principal d’aquest programa no és únicament fer presentacions, sinó que té altres utilitats com per exemple crear pòsters amb moltes prestacions, ja que permet incloure vídeos, text, imatges, sons, música, notes de veu...

COM S’INTRODUIRÀ AQUEST PROGRAMA  ENTRE  ELS ALUMNES?

Durant el mes d’octubre hi ha hagut una formació per part de l’empresa que gestiona aquesta aplicació, primer adreçada al claustre de professors, que ha fet una formació d’unes 6 hores, per aprendre a gestionar no només el format d’un pòster, sinó també les possibilitats que ofereix el programa de cara a la planificació i la metodologia de les classes. Els alumnes, ben habituats a les tecnologies, han rebut una hora de formació, que han consolidat amb la pràctica a MTI. En definitiva Mydocumenta els permetrà descobrir i potenciar la creativitat.

ANÈCDOTES:

Hi ha artistes (pintors, escultors...) que utilitzen Mydocumenta per ensenyar a la resta de les persones els seus treballs. 

Dintre de la pàgina de Mydocumenta hi ha exemples que estan molt bé i que són molt visuals. Molts dels projectes són públics.

LINK: http://www.mydocumenta.com/landing-page/

Andrea Campobadal i Clàudia Marquès 

Rellotges Intel·ligents

Ha sortit al mercat una nova generació de rellotges. La mesura del temps competeix al mercat tecnològic amb eines cada dia més sofisticades. 

Els rellotges de canell van començar essent de busques i funcionaven amb engranatges; molt de temps després, van evolucionar i, gràcies als avenços electrònics, es van començar a fabricar rellotges digitals, que indicaven les hores mitjançant una pantalla. Actualment s’ha fet un altre salt, i els rellotges han esdevingut intel·ligents, capaços de connectar-se al telèfon de l’usuari i oferir opcions com les dels telèfons smartphone.

Un rellotge intel·ligent és un rellotge del futur, que ofereix funcions àmpliament millorades respecte les d’un rellotge convencional. Els primers models de rellotges intel·ligents eren capaços de poder realitzar funcions bàsiques com càlculs, executar mini jocs o traduccions; però els actuals rellotges intel·ligents ja son capaços d’exercir funcions millorades com les d’un telèfon intel·ligent o fins i tot un ordinador portàtil. Molts rellotges intel·ligents poden executar aplicacions mòbils, i uns pocs ja tenen les capacitats tècniques d’un telèfon mòbil. 

A continuació podreu observar una taula comparativa amb dos models de rellotges intel·ligents, de marques diferents, Samsung i Motorola.

	Samsung Gear S	Motorola Moto 360
Corretja Intercanviable	Sí	No
Dimensions	58,1 x 39,9 x 12,5 mm	46 mm de diàmetre x 11.5 mm de gruix
Càmera	No	No
Resolució	360x460	320x290
Polzades	2”	1.56”
Pantalla tàctil	Sí	SI
Capacitat d’emmagatzematge	4GB	4GB
Capacitat de memòria RAM	512MB	512MB
Preu	349€	299€

Fa poc va sortir al mercat un rellotge intel·ligent de la marca Apple, l’Apple Watch, que ve en tres models diferents, dues mides i sis acabats, amb un rang de corretges intercanviables i preus que van des de US $ 350 fins als US $ 17.000 .

Comunicació, fitness, informació, hora: aquestes són les funcions en què Apple posa prioritat amb l'Apple Watch. El rellotge és molt ambiciós, amb moltes característiques i aplicacions. De fet, ara mateix és el portàtil més ambiciós que existeix. Pots obtenir missatges dels teus amics, enviar missatges de text, dictar missatges, fer trucades amb altaveu, enviar emojis animat, donar copets d'amor a llarga distància o compartir els batecs del teu cor. Pots comptar els teus passos, monitoritzar les teves sortides a córrer, controlar la teva ritme cardíac, fer exercici en un gimnàs amb ell i escoltar música a través d'ell (usant auriculars sense fils Bluetooth). Pots reproduir cançons com en un iPod, obtenir notificacions i executar aplicacions com en un mini iPhone, i fins i tot realitzar pagaments amb Apple Pay.

També hi ha altres tipus de rellotges intel·ligents, però encara més “futuristes”, com el Cicret bracelet. Consisteix en una extensió del teu telèfon semblant a un rellotge intel·ligent, però aquest el que fa és projectar la pantalla del telèfon sobre la pell del braç. Com podreu veure al vídeo, agitant el braç se n'activa i es desactiva la projecció. Aquest dispositiu té les mateixes funcions que l'smartphone (permet jugar, entrar a Google, respondre trucades, parlar via Whats App...).

Si en voleu saber més, us recomanem que veieu el següent vídeo:

https://youtu.be/9J7GpVQCfms

Rubén Morente i Lluis Domene

Apple i el projecte Tità

La companyia Apple té un equip secret treballant en el projecte Tità

El món comença a evolucionar; els cotxes de benzina quedaran en un segon pla i els cotxes elèctrics seran la seva evolució... O això sembla, tenint en compte que una de les empreses més importants de la tecnologia, Apple, planeja començar la producció del seu cotxe elèctric l'any 2020.

Companyies com Nissan s'han fixat també l'any 2020 com a fita per assolir aquests ambiciosos projectes com la comercialització d'un vehicle autodirigit. Google, per la seva banda, assegura que podria tenir llest el seu vehicle autodirigit abans d'aquesta data. No sembla que Apple s'estigui fent enrere davant d'aquesta situació i per això acaba de fer els últims fitxatges que inclouen a Johann Jungwirth, exdirector de la divisió d'investigació i desenvolupament de l'automobilística Mercedes-Benz.

Quines característiques podria tenir aquest cotxe tant enigmàtic? Algunes persones ja n'han desvetllat els grans secrets:

• Disseny revolucionari
• Bateria amb una gran capacitat
• Panells solars per poder carregar el cotxe mentre es condueix
• Finestres tintades electrònicament
• Control de veu amb Siri
• Conducció autònoma
• Apple watch com a clau del cotxe
• Touch ID per poder arrencar el cotxe
• Ports lightning i USB per a cada seient
• Control de l'estat del conductor

Aquest tipus de cotxe marcarà un abans i un després en el món de l'automobilisme, ja que introdueix nova tecnologia i nous avantatges per a una conducció més segura, còmoda i eficaç. Però hi haurà un gran inconvenient: el seu preu elevat que, tot i que encara no se sap del cert, segur que quan surti causarà polèmica i pot arribar a ser un dels motius pel qual la gent es faci enrere a l'hora de comprar-lo.

Prototipus del projecte Tità

Èric López i Marc Abarca

Les apps (III) Les apps més destacades del moment

En aquest últim article seguirem parlant sobre les apps més destacades del moment i, per tant, les més utilitzades arreu del món. Aquesta vegada informarem sobre les apps que gairebé tothom deu tenir en el seu telèfon, els jocs.

Tornem a reiterar que ens hem centrat en les aplicacions de la companyia Apple. En la següent taula podreu observar els jocs més descarregats de l’App Store. 

Jocs :

En resum, són aplicacions que tots tenim al mòbil, però aquestes són les més destacades i les que nosaltres recomanem. Quina us agrada més ?

Natàlia Baró i Sandra Rodriguez