Tot el que esxisteix avui dia i tot allò del que fem ús ha estat, en part, o creat o modificat per l'home. A través dels recursos que la naturalesa ens ha donat, hem estat capaços de fer la nostra vida molt més fácil, sempre a través de la imaginació. Fins aquí tot sembla senzill, encara que no ho és, ja que al darrera hi ha un cervell humà que ho idea i treballa tot.
La cosa es complica en el moment que volem crear, de forma completament artificial, un ésser humà, que pensi, que aprengui sol..., vaja, com un ésser humà. Aquest desig és, per als coneixements d'avui, ciència-ficció, una idea gairebé impossible de realizar, perquè encara no sabem ben bé com funciona el nostre cervell, ni com imitar-lo.
No volem crear, però, ni l'ésser que millor pugui solucionar problemes del planeta, ni una màquina que guanyi al millor jugador d'escacs del món. Al cap i a la fi, un ésser així hauria estat programat per humans. Volem una cosa que sigui única i que es diferenciï dels altres, que tingui la capacitat de pensar coses que ningú pensa, que pugui imaginar i, per tant, que pugui somiar, inventar, sentir...
Es per això que la possibilitat de crear intel·ligència artificial, de crear ments artificials que puguin pensar racionalment és una utopia. Si veritablement existeix la possibilitat de crear algun objecte físic que es pugui identificar com a cervell o com a ànima, ningú no és encara capaç de recrear-lo.
David Latorre, Pau Nevado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió