divendres, 10 de febrer del 2017

Reanimació cardipulmonar a l'ESO

A mitjans de novembre, els alumnes de 1r i 4t d'ESO vam rebre un curs de reanimació cardiopulmonar en el qual ens van ensenyar els coneixements bàsics davant d’una possible emergència mèdica.


Els alumnes de 4t d'ESO 
Van visitar-nos dos professionals sobre la reanimació cardiopulmonar i la seva visita es va dividir en dos parts: una teòrica i una pràctica. La teòrica va consistir en una presentació que ens mostrava els conceptes bàsics que més endavant posaríem en pràctica.

Entre d’altres coses, vam aprendre que els desfibril·ladors són essencials en qualsevol situació arítmica i és per això que els hauríem de tenir presents en els espais públics, i sobretot en zones on estem freqüentment, com per exemple l’escola, poliesportius, supermercats, places, ajuntaments...

A més ens van ensenyar com detectar que una persona necessita la nostra ajuda i a actuar sense perdre temps en l’espera de l’ambulància. En més d’un 50% de les situacions, la víctima no ha sobreviscut per falta de temps; si les persones que estaven al seu voltant haguessin sabut com actuar, sense malgastar ni una dècima de segon, la persona afectada hauria sobreviscut.

La segona part de la seva visita va consistir a fer-nos posar en pràctica el que havíem après. Van portar un maniquí i individualment vam haver de fer-li compressions al centre del pit per fer que circulés la sang.

Va ser una experiència nova a part d’entretinguda, i en reconeixement ens van lliurar un diploma acreditatiu.

Berta Canal i Paula Monleón

El congost de Mont-Rebei

En travessar la serra del Montsec, el riu Noguera Ribagorça ha creat un immens tall de parets verticals, el congost de Mont-rebei, que s'obre al sud en un amfiteatre de cingles impressionants.



Entre Aragó i Catalunya, el congost de Mont-rebei talla de nord a sud la serra del Montsec, primera gran formació del Prepirineu català. La reserva de la Fundació protegeix gairebé 600 hectàrees en la part catalana: el propi congost i les ribes del riu, els cingles i part del vessant obac del Montsec d'Ares.



El paisatge del Congost


Les parets i roquissars de l'estret congost són un dels ambients més singulars de l'espai, on creixen plantes curioses com l'orella d'ós i la corona de rei, i nien rapinyaires com el trencalòs, l'àguila daurada o el voltor comú. A més dels cingles i del riu, on de vegades es veuen llúdrigues, trobem diversos ambients segons l'orientació dels vessants.

A les zones d’ombra hi ha denses rouredes, i la vegetació mediterrània domina les solanes amb alzinars, boixedes i mala herba. La cresta del Montsec, seca i fortament batuda pel vent, es cobreix de prats secs i matolls. La gran biodiversitat del lloc es completa amb els ambients cavernícoles de coves i avencs, refugi de ratpenats i altres animals del medi subterrani.


Fauna


Pel que fa als amfibis i als rèptils, les espècies més interessants serien: el tritó pirinenc, l'escurçó ibèric i l'escurçó pirinenc.

Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs, l'aufrany i el voltor. Com ocells caçadors estan l'àguila daurada i el falcó pelegrí. I com insectivors ocells com la gralla de bec groc i bec vermell i el pela-roques .

Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.


Flora


El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l'orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.

L'auró blanc és una espècie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar uns 8-10 m d'alçada, de capçada densa i arrodonida i amb les branques joves recobertes de suro irregular i rebregat.

L'orella d'ós és una planta de la família de les gesneriàcies. Popularment també és coneguda com a herba peluda, borraina, herba tossera i borratja de roca.

La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina. Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.

Rutes del Congost


Recomanem fer aquestes rutes:

La ruta 2: té 2 km, amb una durada de tres hores entre l'anada i la tornada. Es pot fer bé en mig dia. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d'altitud. Agafarem el camí que surt de l'àrea d'aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-Rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es troba el pont metàl·lic penjat, continuarem el camí uns 50 m i pujarem fort pel bosc fins a un replà des d'on s'albira una bona vista de l'entrada del congost. Passat aquest punt, s'inicia el camí en direcció cap a l'est, per on baixa travessant l'Obaga Gran fins a enllaçar amb l'itinerari següent.

La ruta 4: va d'Alsamora a Altimires per l'Obaga Gran. Per a aquesta ruta trigarem unes sis hores, ideal per fer-la al llarg de tot un dia. El camí presenta un pendent variable, amb trams d'ascensions i descensos de desnivells mitjans i forts. L'itinerari surt del poble d'Alsamora en direcció al congost i va travessant diversos barrancs per l'obaga.

Són rutes per fer amb tota la família, si us agrada l’aventura (no recomanem anar amb nens petits ja que pot ser una caminada molt dura). No cal portar equipament d’escalada però sí que cal portar molta aigua i un bon calçat.

Per a més informació visiteu les següents pàgines web:



Gerard Gómez i Oscar Sáez 

dilluns, 6 de febrer del 2017

Leonardo DiCaprio Foundation

Leonardo DiCaprio per a molts és només un actor, però la veritat és que, a part d'haver fet papers impressionants en unes pel·lícules úniques, en la seva vida real també és una persona extraordinària.


Leonardo DiCaprio ha utilitzat els seus diners per crear una fundació d'ajuda al medi ambient, i, amb les diferents donacions que va rebent, va abordant diferents problemes de tot el món. Cal dir que no només és una fundació d'ajuda sinó també de distribució d'informació; la fundació, per exemple, crea documentals que normalment es poden visualitzar al Youtube i que tenen com a finalitat conscienciar la gent de la situació actual del planeta.

En aquest article us mostrarem algunes de les causes per les quals la fundació de Leonardo DiCaprio treballa dia rere dia.

En defensa del Parc Nacional d'Invindo


A través d'Elephant Crisis Fund (Fons d'Elefants en Crisis), la fundació de Leonardo DiCaprio està donant suport a l'increment de l'activitat de vigilància en el Parc Nacional d'Invindo, al continent africà, per tal de lluitar en contra de l'augment d'amenaces de la caça furtiva que afecta els elefants de la selva africana.

EFC* és una iniciativa conjunta entre Save the Elephants (Salvem els Elefants) i Wildlife Conservation Network (Xarxa de Conservació de la Naturalesa) que es va aventurar a posar punt i final a la caça furtiva atraient així l'atenció de socis que han ajudat a afrontar estratègicament la causa.

La caça furtiva dels elefants ha augmentat a nivells històrics en els últims anys. 


L'any 2013 aproximadament 33.000 elefants van ser assassinats, el que equival a un elefant cada 16 minuts. A aquesta velocitat,  un món sense elefants és una possibilitat que no està lluny de la realitat actual. L'ECF està realitzant grans esforços per tal d'aturar els caçadors furtius, desmantellant les xarxes de contraban, per posar fi als mercats il·legals de la regió.

En concret, l'ECF dóna suport a projectes sobre el terreny en tres àrees crítiques per a la protecció a llarg termini dels elefants:
  • Contra la caça furtiva: projecte per reduir la caça furtiva d'elefants a l'Àfrica mitjançant el desplegament d'equips especialitzats i proveir de subministraments i transport que donin suport a aquests equips de camp. 
  • Contra el tràfic il·legal: el segon projecte es proposa reduir el tràfic il·legal a escala nacional, regional i global a través de la via judicial i millorant els recursos implantant gossos de detecció i noves tecnologies.
  • Reducció de demanda: finalment, hi ha l'objectiu de disminuir la demanda a l'Àsia a través d'un projecte de conscienciació dels consumidors 

*ECF = Elephants Crisis Fund

Per a més informació:

Xènia Grau i Maria Llorach

divendres, 3 de febrer del 2017

Scaramouche

Els alumnes de 4t d'ESO hem llegit a la matèria de català una adaptació de Mar i Cel feta per Dagoll Dagom. Aprofitant que al teatre Victòria de Barcelona és representava Scaramouche, una gran comèdia musical d'aventures, amor i revolució dirigida i representada per aquesta gran companyia catalana, els alumnes vam poder gaudir d'una sortida cultural i de cohesió.

Dagoll Dagom i Scaramouche


Dagoll Dagom, és una companyia dirigida per Joan Luís Bozzo. L'obra se situa l'any 1789, quan el poble de França es moria de gana. La història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un carallot amb molt de talent, i l'amant de Camila, una jove actriu de molta bellesa i sensualitat. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat per el marquès de l'Echalonne, i viu enamorat d'Olympia que és la promesa del marquès. Els personatges fan un viatge fins a París on aconseguiran la seva llibertat, igualitat i fraternitat. Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que s'enfrontarà amb l'aristrocràcia donant esperança a tothom.


Tot i que la majoria d'alumnes van opinar que l'obra és massa llarga, gairabé tres hores, creiem que Scaramouche ha trobat el punt d'equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics, tant els més joves com els més veterans. Una de les escenes que més ens va agradar va ser la lluita amb esgrima. Un ambient d'aventura amb què aquells que un dia encara van llegir i somniar amb  «Els tres mosqueters» amb què van poder gaudir. 

                                                        Mariona Salvany i Mireia Pont