En travessar la serra del Montsec, el riu Noguera Ribagorça ha creat un immens tall de parets verticals, el congost de Mont-rebei, que s'obre al sud en un amfiteatre de cingles impressionants.
Entre Aragó i Catalunya, el congost de Mont-rebei talla de nord a sud la serra del Montsec, primera gran formació del Prepirineu català. La reserva de la Fundació protegeix gairebé 600 hectàrees en la part catalana: el propi congost i les ribes del riu, els cingles i part del vessant obac del Montsec d'Ares.
El paisatge del Congost
Les parets i roquissars de l'estret congost són un dels ambients més singulars de l'espai, on creixen plantes curioses com l'orella d'ós i la corona de rei, i nien rapinyaires com el trencalòs, l'àguila daurada o el voltor comú. A més dels cingles i del riu, on de vegades es veuen llúdrigues, trobem diversos ambients segons l'orientació dels vessants.
A les zones d’ombra hi ha denses rouredes, i la vegetació mediterrània domina les solanes amb alzinars, boixedes i mala herba. La cresta del Montsec, seca i fortament batuda pel vent, es cobreix de prats secs i matolls. La gran biodiversitat del lloc es completa amb els ambients cavernícoles de coves i avencs, refugi de ratpenats i altres animals del medi subterrani.
Fauna
Pel que fa als amfibis i als rèptils, les espècies més interessants serien: el tritó pirinenc, l'escurçó ibèric i l'escurçó pirinenc.
Dels mamífers podem destacar: la llúdriga (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.
Flora
Flora
El recobriment vegetal del congost és marcat per la zonificació altitudinal i per l'orientació. Hi coincideixen dues zonacions: el vessant sud, dominat per la vegetació mediterrània: alzina de carrasca, garrigues, brolles i prats secs, i el vessant nord, on domina la vegetació eurosiberiana de caràcter submediterrani amb predomini de les rouredes de roure de fulla petita i rouredes de roure martinenc.
L'auró blanc és una espècie d'arbre caducifoli que arriba a mesurar uns 8-10 m d'alçada, de capçada densa i arrodonida i amb les branques joves recobertes de suro irregular i rebregat.
L'orella d'ós és una planta de la família de les gesneriàcies. Popularment també és coneguda com a herba peluda, borraina, herba tossera i borratja de roca.
La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina. Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.
Rutes del Congost
Recomanem fer aquestes rutes:
La ruta 2: té 2 km, amb una durada de tres hores entre l'anada i la tornada. Es pot fer bé en mig dia. El camí és un sender ascendent que va des de la cota 500 m fins a uns 900 m d'altitud. Agafarem el camí que surt de l'àrea d'aparcament en direcció sud, cap al congost de Mont-Rebei, i després de travessar el barranc de la Maçana, on es troba el pont metàl·lic penjat, continuarem el camí uns 50 m i pujarem fort pel bosc fins a un replà des d'on s'albira una bona vista de l'entrada del congost. Passat aquest punt, s'inicia el camí en direcció cap a l'est, per on baixa travessant l'Obaga Gran fins a enllaçar amb l'itinerari següent.
La ruta 4: va d'Alsamora a Altimires per l'Obaga Gran. Per a aquesta ruta trigarem unes sis hores, ideal per fer-la al llarg de tot un dia. El camí presenta un pendent variable, amb trams d'ascensions i descensos de desnivells mitjans i forts. L'itinerari surt del poble d'Alsamora en direcció al congost i va travessant diversos barrancs per l'obaga.
Són rutes per fer amb tota la família, si us agrada l’aventura (no recomanem anar amb nens petits ja que pot ser una caminada molt dura). No cal portar equipament d’escalada però sí que cal portar molta aigua i un bon calçat.
Per a més informació visiteu les següents pàgines web:
Gerard Gómez i Oscar Sáez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió