Destí o casualitat?

Com us hem explicat en un article anterior, la passada Setmana Santa, VEUS – Cor infantil d’Amics de la Unió de Granollers vam fer una producció que no acostumàvem a fer; vam cantar la Passió segons Sant Marc de Bach sota la direcció del gran mestre Jordi Savall, juntament amb els homes de la Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Les Concert de Nations. 

La producció va consistir en una gira per França, en la qual vam cantar al Palau de Versailles, a l’església Sant Louis de Montrapon i a la Filarmònica de Paris. 

Va ser un viatge molt profitós en tots els aspectes, tan curricularment com personalment; ja que molts ens vam plantejar noves opcions de vida que teníem en dubte. 

Com diuen els grans filòsofs, si escollim el que realment ens agrada, segur que mai no ens equivocarem. 

Suposo que caminar per terres mogudes forma part de tothom, però tenim això assegurat; la passió per aprendre coses noves. Les ganes d’aprendre inherents en cadascú. Per què som aquí, si no és per aprendre? 

Torno a casa amb ganes de saber alemany, més anglès, una mica d’italià... Ganes d’estudiar música de debò, llegir moltes novel·les en castellà per tenir bagatge literari i entendre les metàfores de Don Quijote o de Las Novelas Ejemplares, ganes de conèixer a Nietzsche; què significa el vitalisme del qual parlava aquest savi alemany especialista en l’etern retorn... 

Qui sap si algun dia l’atzar ens torna a creuar dalt d’un escenari i la música torna a omplir-nos de vida...

Raul Campos

L'ús dels antibiòtics

El desconeixement que se sol tenir en la majoria de temes relacionats amb la salut, pot arribar a ser tan perillós com els microorganismes que ataquen el nostre cos en si. 

Coneixeu l’ús correcte dels antibiòtics i les conseqüències de fer-ne un ús inadequat?

Per començar, l’eficàcia dels antibiòtics es deu al fet que contenen substàncies químiques generades per uns microorganismes que danyen o maten d’altres microorganismes nocius. Generalment aquests microorganismes productors són bacteris i fongs, que expulsen aquestes substàncies fora de la cèl·lula de forma natural.

Classificació dels antibiòtics

Segons com afecten aquestes substàncies als microorganismes, es poden classificar en bacteriostàtiques o bactericides:

• Els antibiòtics bacteriostàtics s'intro-dueixen en els microorganismes i n’impedeixen la propagació, afectant a parts de la cèl·lula com els ribosomes, encarregats de fabricar les proteïnes de l'organisme bacterià, o els àcids nucleics que en marquen com es farà el procés de reproducció.
• Els antibiòtics bactericides actuen canviant la quantitat de coses que poden passar a través de la paret cel·lular del germen, o bloquejant la fabricació de proteïnes essencials per a la seva estructura, de manera que la paret acaba col·lapsant-se o esclatant i provoca la mort del bacteri.

Resistències als antibiòtics

Els microorganismes poden desenvolupar resistència cap als antibiòtics quan:

• Es produeix una mutació aleatòria de la informació genètica (ADN) del bacteri que el fa resistent a l’antibiòtic. Per selecció natural (el millor adaptat sobreviu) els bacteris no resistents moren, i els que si són resistents es reprodueixen, incrementant així el nombre de microorganismes resistents.
• O bé mitjançant la transmissió de plàsmids, petites esferes que tenen la informació necessària per desenvolupar la resistència a l’antibiòtic i que es poden transmetre d’un bacteri a un altre. Poden transmetre la informació per desenvolupar la resistència de més d’un antibiòtic alhora, per la qual cosa poden esdevenir impossibles de tractar amb tots els antibiòtics que hi ha actualment al mercat.

Causes de les resistències

Les causes del desenvolupament de la resistència als antibiòtics són el seu mal ús per part del pacient; com per exemple quan ens automediquem sense l’aprovació del metge o deixem el tractament prescrit perquè ja ens trobem millor. A més, com que la majoria volem trobar-nos bé quan abans per x motius (tornar al treball quant abans, cuidar a la família, etc.), podem arribar a pressionar al metge perquè ens prescrigui un antibiòtic. Normalment aquestes pressions es deuen al fet que molts relacionem els antibiòtics amb trobar-se bé.

Abús del consum d'antibiòtics en el bestiar

Caldria també reduir l’ús d’antibiòtics en el sector de la ramaderia, sector que consumeix el 80% dels antibiòtics al món. Molts cops s’administren als animals per prevenció i no per necessitat. A més, els ramaders aboquen l’antibiòtic a l’aigua i al pinso de tots els animals de la granja, i no únicament als que tenen la infecció.

Presència en el medi ambient

Els residus orgànics generats tant pels animals com per les persones que han pres antibiòtics romanen en el medi, on els microorganismes hi queden exposats i viceversa. Aquests microorganismes es troben en una situació nova, en la qual únicament les mutacions resistents als antibiòtics sobreviuen.

Bacteris pan-resistents

Què passa quan ens cal un ingrés hospitalari o una intervenció quirúrgica? La medicina ha aconseguit realitzar un munt d’operacions i la seva fiabilitat és altíssima, però no serveixen de res si hi ha bacteris pan-resistents a quiròfan (els bacteris pan-resistents són resistents a tots els antibiòtics comercialitzats). Ara com ara aquests bacteris ja causen més morts a tot el món que el càncer, i es calcula que al 2050 podrien arribar a morir uns 10 milions de persones anualment com a conseqüència d’infeccions bacterianes contretes als hospitals.

Investigacions 

Avui dia, les poques investigacions que se segueixen fent per elaborar antibiòtics s’estan centrant a trobar un antibiòtic específic per a cada microorganisme. El procediment que se seguirà quan s’identifiqui un pacient amb bacteris resistents utilitzant aquesta tècnica comença per la ràpida i correcta identificació del bacteri, clau per a poder elaborar un antibiòtic adequat i molt més efectiu que els convencionals.

Què hi podem fer?

Les mesures bàsiques per reduir la velocitat a la qual aquests organismes desenvolupen la resistència a nivell hospitalari passen per una millor higiene, una millor i més ràpida identificació dels pacients que tenen microorganismes resistents i la millor comunicació entre centres hospitalaris. D’altra banda, les granges han d’apostar per la cria sense l’abús d’antibiòtics. I, finalment, la principal i gairebé l’única cosa que han de fer els pacients és acudir al metge abans d’automedicar-se i seguir-ne correctament les pautes.

David Ruiz

Jordi Savall al teatre Auditori de Granollers

El mestre Savall dirigeix a Granollers La Passió de Bach amb el cor infantil Veus

Dimecres 24 de març a les 21h es va celebrar el concert La Passió de Bach a la Sala Gran del Teatre Auditori de Granollers. Es tracta d'un concert de música clàssica d'uns 90 minuts, dirigit en aquesta ocasió per Jordi Savall. El concert es va poder escoltar només a l'Auditori de Barcelona, la Philarmonie de Paris i al Teatre Auditori de Granollers.

Va ser una activitat gratuïta per a la qual no calia inscripció. L'experiència va resultar molt enriquidora, sobretot per al Cor Infantil Amics de la Unió.

En aquesta ocasió, com hem dit, el cor es posà en mans d’un dels músics catalans de més renom a nivell internacional, Jordi Savall, que dirigeix La Passió segons St. Marc de Johan S. Bach amb La Capella Reial de Catalunya i Le Concert des Nations.

Sens dubte, va ser el gran concert de música clàssica de la temporada al Teatre Auditori de Granollers.

Gisela Pérez i Jana Pérez

50 mares i fills canten per fer un canvi

50 mares, integrants del grup de Facebook “Designer Genes”, han decidit gravar un karaoke al cotxe juntament amb els seus fills, alguns dels quals pateixen síndrome de Down. 

Tots ells apareixen al vídeo interpretant la lletra de la cançó A thousand Years, de la cantant estadounidenca Christina Perri, i ho fan en makaton, un tipus de llenguatge de signes ideat per a ajudar als menors amb problemes d’aprenentatge i amb la idea que aquest pugui ser compaginat amb la parla. 

El vídeo té com a principal objectiu canviar la percepció que té la societat d’aquest trastorn; tenint en compte que el 90% de fetus que en són diagnosticats al Regne Unit, són avortats.

El projecte ha tingut un gran èxit a les xarxes socials. Es va publicar una setmana abans del 21 de març (Dia mundial de la síndrome de Down) i supera els 3.700.000 de visualitzacions a YouTube. 

És una petita idea, un bon projecte, una gran proposta.

Diana Illa

Intercanvi dels alumnes de 4t d'ESO amb Alemanya

El passat 24 de febrer, els alumnes de quart d’ESO de l’optativa d’alemany, vam fer un intercanvi amb una escola d’Alemanya. Ja havíem tingut la sort d’haver-los conegut al setembre, quan ells van venir i això ens va donar un avantatge de cara a connectar amb les famílies.

El primer dia el vam passar a Munich. Com que estàvem acalorats d’estar a l’aeroport amb les maletes, en sortir el fred no ens va afectar. Però quan vam arribar al centre de la ciutat, ens va venir una ràfega d’aire glaçat i tots ens vam afanyar a posar-nos els guants. Amb les galtes vermelles, recorreguérem la ciutat. Hores més tard, vam arribar a l’escola, on els pares dels nostres companys ens esperaven amb el braços oberts. Tots estàvem impacients per instal·lar-nos a les nostres cases. Durant els següents dies, vam aprendre a ser autònoms, a crear llaços amb les famílies i a començar a desenvolupar la nostra parla alemanya.

Els moments que podríem destacar dels nostres primers dies són la visita a l’ajuntament, on ens va rebre l’alcalde, i l’excursió a l’església barroca del poble on ens vam allotjar. El sacerdot, amic del Papa de Roma i nascut a l’Argentina, ens va fer un fabulós recorregut per l’església en castellà i, a més a més, un company nostre va poder tocar-hi el seu famós orgue. Però el que no oblidarem mai serà el relaxant i meravellós “Jordanbad”: una colla de piscines de tots tipus que ens van fer gaudir d’una experiència paradisíaca. Podies triar entre aigua dolça o salada; aigua freda o calenta i, fins i tot, vam poder triar entre estar en una piscina exterior climatitzada a menys quinze graus.

El dimecres era moment d’excursió i la nostra destinació va ser el famós castell de “Neuschwanstein”, popularment conegut com el de Disney, on vam poder gaudir del millor paisatge i del millor “bratwurst” que hem tastat mai. Vint-i-quatre hores després érem a Stuttgart, al museu de “Mercedes-Benz”, que ens va semblar molt interactiu i interessant. Després vàrem anar a dinar i de compres.

L’últim dia, vam gaudir-lo amb les famílies fins que va arribar el moment de la festa de comiat: entre riures, cants i balls joiosos vam dir-nos adéu.

Una experiència inoblidable

Creiem que aquesta experiència, plena d’emocions, ens guiarà la resta de la nostra vida i es quedarà dins dels nostres cors per sempre. Moltes gràcies als professors que ho van fer possible i que ens van ajudar a créixer dia rere dia. Us devem una experiència que mai s’esborrarà de la nostra memòria.

Júlia Simpson i Marta Yélamos

Viatgem a l'Índia amb 3r de Primària

Els alumnes de 3r de Primària del Col·legi Jardí van realitzar una sortida a la ciutat de Barcelona, on van visitar el Centre de Cultura Índia.

Com a part del projecte Compartim, que aquest curs hem dedicat als llibres, els nens i nenes de 3r de Primària han estudiat el llibre Les mil i una nits. 

Les mil i una nits és una obra de la tradició oral de l’Índia, Egipte i Pèrsia. Explica la història d’un soldà persa que, ressentit amb el sexe femení perquè la seva dona l’havia enganyat amb un altre home, va decidir que cada nit la passaria amb una noia verge del seu regne i a la sortida del sol la mataria. El soldà tenia aterrit tot el poble fins que una noia, Xahrazad, filla d'un dels seus visirs, es va presentar com a esposa voluntària i va acabar amb aquesta successió de morts mitjançant el seu talent com a narradora: cada nit començava un conte que deixava inacabat fins a la nit següent. Així va aconseguir conservar la vida fins que el soldà va decidir quedar-se amb ella per sempre.

Els alumnes de 3r de Primària van complementar el treball sobre aquesta obra amb la visita al Centre de cultura índia, situat a Santa Coloma de Gramenet, on van aprendre de manera pràctica curiositats i aspectes representatius sobre l’Índia, a través d’una sèrie d’activitats; per exemple, van fer una classe de ioga. Tot plegat els va ajudar a l'hora d'exposar el projecte als visitants del Compartim.

Els alumnes ens han confirmat que va ser una molt bona excursió, a través de la qual van aprendre moltes coses que no sabien; fins i tot s'hi han inspirat per dissenyar alguna activitat per al projecte. Els ha agradat molt.

Gisela Pérez i Jana Pérez

La lluita contra el càncer

Visita dels alumnes de 4t d'ESO a l’Institut Català d’Oncologia

El passat dimecres 11 d’abril, els alumnes  de 4t d'ESO de l’optativa de biologia del Col·legi Jardí, vam anar a l’Institut Català d’Oncologia, a Barcelona. 

L’ICO és una empresa pública del Departament de Salut formada per 3 centres: l’Hospitalet de Llobregat, Girona, Badalona i Tarragona. És l’únic centre de l’Estat on es dediquen exclusivament al càncer, i s’hi tracten pacients, s’hi fan programes de prevenció, s’hi fa recerca i s’hi formen professionals. A més a més, aquí es diagnostica i tracten prop dels 45% dels malalts adults de càncer de Catalunya.

Nosaltres vam anar a fer una activitat que va es va dividir en dues parts: en la primera un científic ens va explicar què és el càncer, com s’origina i com es pot prevenir. La segona part va ser més llarga; per grups ens van fer un recorregut pels laboratoris. Aquí vam poder conèixer i parlar amb tres científics diferents, i cada un ens va ensenyar una part del centre i ens va explicar com i de què treballava i amb quins instruments
.

El primer científic ens va portar als congeladors i al tanc de nitrogen, que és on tenen les cèl·lules tumorals en cultius i vam poder visualitzar-les amb l’ajuda de microscopis. El segon científic ens va portar a una altra part de l’edifici on vam poder fer un petit experiment i vam observar una molècula d’ADN. I el tercer ens va ensenyar el cuc C Elegans, que és una alternativa als ratolins que s’usa per a la recerca en càncer.

Des del nostre punt de vista, va ser una activitat molt interessant, que ens va fer reflexionar sobre la importància de la investigació científica i la recerca, un aspecte essencial per a la salut de la població mundial.

Anna Pascual i Alice Oliver

Els verins més mortals de la fauna

Al llarg de la història, els humans hem estat evitant la nostra mort, i sempre ens han fet por els animals perillosos i verinosos. Però, quins són els més perillosos? En aquest article presentarem els animals amb el verí més mortal de tot el planeta.

Vespa de mar 

És l’animal més verinós que existeix. Habita principalment a les aigües costeres i altres àrees properes al continent australià: oceà Índic oriental i Pacífic. Pot arribar a tenir una longitud de 3 metres. Amb només una rascada pot matar-te en només 3 minuts, amb un atac cardíac causat pel dolor.

Granota de punta de fletxa daurada,

És l’amfibi més perillós del món. Té un color atractiu, però només amb una mica de contacte et pot matar. El més perillós d’aquesta granota és que el seu verí es queda a l’exterior i pot romandre a la superfície. Pot produir 28 grams de verí a través de la pell i això causa les morts de 1500 persones al món anualment.

Pop d’anells blaus

És una de les espècies més mortíferes del mar. És molt petit però molt verinós. Es troba a Australià, el Japó, Indonèsia, les Filipines i Nova Guinea. Té la pell blanca i es pot camuflar, i el curiós de la seva pell és que té uns anells blaus fosforescents. El seu verí, pot causar ceguesa, paràlisi i la mort .

Peix pedra

És una de les espècies més estranyes del Món: s’ha de tenir precaució per no confondre aquest peix amb una pedra, per la seva pell i la seva textura, però si us acabeu topant amb la seva toxina a través de la pell, no us preocupeu, perquè hi ha un antídot per a aquesta substància, encara que és necessari actuar ràpidament. Pot provocar inflor, paràlisi i, finalment, la mort.

Serp Taipà

És una de les espècies més verinoses terrestres. Aquesta espècie viu a Austràlia i una mossegada seva podria arribar a matar 100 persones adultes. El seu verí és entre 200 i 400 vegades més poderós que el verí de las serps de cascavell normals. Després 45 minuts, ja injectat el verí, pot arribar a matar-te abans que et tractin. Té les escates de color marró de manera que, si no t’hi fixes bé, no la podràs veure venir.

En conclusió, si aneu als llocs del Planeta on viuen aquests animals, serà millor no apropar-vos-hi. I recordeu anar amb precaució, perquè hi ha milers d’animals tan perillosos com aquests. Tot i això, cap d'aquests animals no arriba a ser el més perillós del planeta. L'espècie més perillosa és una de destructiva per al medi ambient i l'única que pot matar éssers de la pròpia espècie. I sí, ho heu endevinat, som nosaltres, els humans.

Cosmin Bortoi i Arnau Puigpey

Adolescents encadenats

La violència de gènere en els adolescents ha crescut un 37,2% des de l’any passat.

Al llarg de 2015, moltes menors de 18 anys van sol·licitar al voltant de 900 ordres de protecció. 

En el tercer trimestre de 2016, els jutjats espanyols van rebre 38.402 denúncies per violència de gènere, el que suposa un important increment interanual del 13,9%. Va haver-hi 36.079 víctimes, el  2% de les quals eren menors. 

Aquestes dades són preocupants, ja que revelen que el maltractament està present entre els adolescents cada cop amb major freqüència

Ensenyar és viure i conviure

Les adolescents que es troben en aquesta situació viuen en un estat de confusió i incredulitat i normalment tarden a reconèixer que tenen un problema. Comencen a identificar que alguna cosa va malament però no poden creure que es troben en una situació de violència de gènere, ja que s’acostuma a pensar que això només passa a persones grans, d’una edat mitja-alta, a gent casada o a una parella adulta.

Per això és tan important que els nens tinguin una bona educació: ensenyar és viure i conviure. Si els eduquem bé, podrem arribar a evitar aquesta violència. Els adolescents d’avui, en un futur transmetran aquests ensenyaments a altres generacions. 

Mitjançant un estudi s’ha donat a conèixer la gravetat d’aquesta tendència tan preocupant. Per exemple, en el cas de les noies, han de ser socialitzades en un model d’amor-patiment amb el qual s’identifiquen com si estiguessin en una pel·lícula. I els nois es veuen obligats a ser el model de noi que lidera grups, d’alta autoestima i superficial. I, tots ells, nois i noies, creuen que l’home que és dur i difícil, és el més atractiu.

ProyectoScopio va fer també un estudi sobre aquest tipus de violència, entrevistant 1.247 joves d’entre 15 i 19 anys. El 24% dels adolescents creuen que la violència de gènere és una “conducta normal” en una parella, i el 31% considera que és un problema que augmenta progressivament lligat a la població immigrant. Un 21,2% creu que és un tema que sempre s’exagera, i un 7%, que és un problema inevitable que desgraciadament sempre ha existit.

Entre els signes més comuns de la violència de gènere en els adolescents trobem: la gelosia, les humiliacions, el control del mòbil... Totes les víctimes es justifiquen en la idea d’un amor en el qual és normal que l’home vulgui controlar la “seva dona”.

Per tot plegat, l’any passat es van realitzar una sèrie de campanyes contra la violència de gènere entre menors d’edat (com la de la Confederación Nacional de Mujeres en Igualdad) amb lemes com: ”NO es amor”, “El amor no se mide”, “El amor no es de cuentos, ni de cuentas” amb els quals s’intentarà trencar amb el fals mite de l’amor romàntic que està disfressat de violència.

Esperem que les campanyes funcionin i que les cadenes que prenen la llibertat a aquests adolescents es trenquin.

 Anna Pascual i Alice Oliver

Korea als jocs olímpics d'hivern

Els darrers jocs olímpics d'hivern s'han celebrat a la localitat sud-coreana de Pyeong-chang i, com era d'esperar, han deixat uns quants titulars.

La situació política a les Corees és precària. Un dictador, Kim Jong-Un, una guerra que dura més de 70 anys i les seves diferències històriques divideixen el país, però, en situacions com aquestes, cal apartar les diferències d'uns i altres i remar en la mateixa direcció.

Els atletes nord-coreans i sud-coreans van desfilar sota una mateixa bandera a l'estadi Arirang, davant els líders polítics dels dos països, i es van emportar l'ovació dels 35.000 coreans presents. Posteriorment es va interpretar amb molta emotivitat l'himne no oficial que representa els dos països. Dies abans de l'esdeveniment, hi havia certa incertesa sobre si aquesta manera de presentar les diferents disciplines olímpiques provocaria el rebuig del públic, ja que l'última vegada que les Corees van desfilar conjuntament va ser als jocs olímpics de Torí l'any 2006.

L'esport, una vegada més, ha estat utilitzat com a símbol d'unió i pau, encara que hagi estat només durant un curt període de temps. Molta gent es pregunta si això suposarà un abans i un després al conflicte, però el cert és que durant les setmanes posteriors als Jocs no hi ha hagut notícies sobre cap avenç, per bé que hi ha esperança per part dels ciutadans dels dos països.

No sabem si els líders polítics han aprofitat la situació per satisfer les seves necessitats econòmiques, o si ha estat únicament una qüestió d'imatge i disciplina, però el que és ben segur és que, quan els líders ho volen, no hi ha conflicte polític ni social que els separi.

Christian Fato

Qüestió d'escoltar

4t d'ESO, època de dubtes, temps d'escollir camins, moment de crisi i de desesperació...Tot perquè sabem que, fem el que fem, el proper curs deixarem enrere algunes coses; tot perquè, fem el que fem, ens tancarem portes i se'ns n'obriran d'altres. A qui hem de fer cas a l'hora d'escollir?

Encara hi ha força alumnes de 4t d'ESO que no saben què fer el proper curs ni què volen ser, i que es guien per l'opinió d'agents externs, com poden ser amics, familiars, professors... Però això pot esdevenir un gran error si rebutgen totalment la seva pròpia visió al respecte. De totes maneres, el fet de demanar ajuda a altra gent també pot ser positiu, perquè possibilita contemplar opcions de futur que tu sol potser no hauries vist.

El gran problema és tancar-te; ser tan orgullós de tu mateix que no escoltis ningú que no comparteixi el teu pensament, o, fins i tot, ser capaç d'adonar-te que t'has equivocat i, tot i així, seguir endavant sense reconèixer en públic la teva decisió errònia.

Personalment crec que el millor és mantenir la ment oberta a qui et doni consell, perquè tal vegada l'individu que menys t'esperes pot ser aquell que t'obri els ulls cap a una vida totalment desconeguda. I, sobretot, escolta't a tu mateix, perquè ningú millor que tu sap el que realment t'agrada i gaudeixes fent!

Raul Campos