El passat 24 de febrer, els alumnes de quart d’ESO de l’optativa d’alemany, vam fer un intercanvi amb una escola d’Alemanya. Ja havíem tingut la sort d’haver-los conegut al setembre, quan ells van venir i això ens va donar un avantatge de cara a connectar amb les famílies.
El primer dia el vam passar a Munich. Com que estàvem acalorats d’estar a l’aeroport amb les maletes, en sortir el fred no ens va afectar. Però quan vam arribar al centre de la ciutat, ens va venir una ràfega d’aire glaçat i tots ens vam afanyar a posar-nos els guants. Amb les galtes vermelles, recorreguérem la ciutat. Hores més tard, vam arribar a l’escola, on els pares dels nostres companys ens esperaven amb el braços oberts. Tots estàvem impacients per instal·lar-nos a les nostres cases. Durant els següents dies, vam aprendre a ser autònoms, a crear llaços amb les famílies i a començar a desenvolupar la nostra parla alemanya.
Els moments que podríem destacar dels nostres primers dies són la visita a l’ajuntament, on ens va rebre l’alcalde, i l’excursió a l’església barroca del poble on ens vam allotjar. El sacerdot, amic del Papa de Roma i nascut a l’Argentina, ens va fer un fabulós recorregut per l’església en castellà i, a més a més, un company nostre va poder tocar-hi el seu famós orgue. Però el que no oblidarem mai serà el relaxant i meravellós “Jordanbad”: una colla de piscines de tots tipus que ens van fer gaudir d’una experiència paradisíaca. Podies triar entre aigua dolça o salada; aigua freda o calenta i, fins i tot, vam poder triar entre estar en una piscina exterior climatitzada a menys quinze graus.
El dimecres era moment d’excursió i la nostra destinació va ser el famós castell de “Neuschwanstein”, popularment conegut com el de Disney, on vam poder gaudir del millor paisatge i del millor “bratwurst” que hem tastat mai. Vint-i-quatre hores després érem a Stuttgart, al museu de “Mercedes-Benz”, que ens va semblar molt interactiu i interessant. Després vàrem anar a dinar i de compres.
L’últim dia, vam gaudir-lo amb les famílies fins que va arribar el moment de la festa de comiat: entre riures, cants i balls joiosos vam dir-nos adéu.
Una experiència inoblidable
Creiem que aquesta experiència, plena d’emocions, ens guiarà la resta de la nostra vida i es quedarà dins dels nostres cors per sempre. Moltes gràcies als professors que ho van fer possible i que ens van ajudar a créixer dia rere dia. Us devem una experiència que mai s’esborrarà de la nostra memòria.
Júlia Simpson i Marta Yélamos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió