Els elements de la natura s'han agrupat de diverses formes al llarg de la història, però va ser fa 150 anys quan el rus Dimitri Ivànovitx Mendeléiev va presentar una taula periòdica per reunir-los a tots, fins i tot als que estaven per descobrir. Amb les aportacions d'altres científics, aquesta taula s'ha convertit en el colorit cor de la química que coneixem avui.
És la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant d'elements 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.
Què és la taula periòdica dels elements?
És una taula en la qual tots els elements químics s'ordenen pel seu nombre atòmic -nombre de protons-, una disposició que mostra tendències periòdiques i reuneix aquells que tenen similitud en una mateixa columna o grup. Es tracta d'una eina única, que permet als científics dir i assegurar l'aparença i les propietats de la matèria a la Terra i la resta de l'univers. Més enllà del seu paper crucial en química, la taula periòdica transcendeix a altres temes, com la física i la biologia, i s'ha convertit en una eina imprescindible de la ciència i de la cultura universals.
Què és un element químic?
És la part de la matèria constituïda per àtoms de la mateixa classe i que no pot ser descomposta en altres més simples mitjançant una reacció química. Qualsevol ésser, viu o inert, està constituït per elements químics. Per exemple, en un telèfon mòbil es poden trobar al voltant d'elements 30 diferents, i en el cos humà gairebé el doble: 59 elements.
Com es va conformar la taula periòdica tal com avui la coneixem?
A mitjan segle XIX ja es coneixien 63 elements, però els químics no es posaven d'acord sobre com acabaven i com ordenar-los. Per resoldre aquestes qüestions es va organitzar en 1860 el primer Congrés Internacional de Químics a Karlsruhe, a Alemanya, una reunió que resultaria transcendental.
La de Mendeleiev va ser la més trencadora en fer prediccions i deixar buits d'elements que es descobririen després, com el gal·li -1875-, l'escandi -1879-, el germani -1887- i el tecneci, 1937. No obstant això, per a alguns autors , la versió definitiva de la taula es va aconseguir gràcies a la llei periòdica que va presentar el britànic Henry Moseley al començament del segle XX.
L'Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO ha declarat 2019 Any Internacional de la Taula Periòdica d'Elements Químics, amb motiu del seu 150 aniversari, en considerar-1869 l'any del descobriment del sistema abans mencionat per Dmitri Mendeleev. Segons informa la UNESCO, la Taula Periòdica és un dels èxits més significatius de la ciència, ja que captura l'essència no només de la química, sinó també de la física i la biologia.
Quants elements han descobert els científics espanyols?
Dos i mig o tres: el tungstè o wolframi (W), el platí (Pt), i a mitges, segons els autors, el vanadi (V).
El tungstè és l'únic element aïllat a Espanya, una fita aconseguida el 1783 pels germans Juan José i Fausto de Elhuyar. Mig segle abans, el naturalista i militar Antonio d'Ulloa i de la Torre Giral havia descobert el platí a Amèrica, a la província d'Esmeraldas (Equador), un preuat element que va descriure en 1748.
Dones que van descobrir elements químics
La més coneguda és Marie Curie, científica polonesa nacionalitzada francesa que va rebre un premi Nobel el 1903 (de Física) i un altre el 1911 (de Química) pel descobriment del radi (Ra) i el poloni (Po), però n'hi ha més, com les físiques austríaques Berta Karlik i Lise Meitner, que van descobrir, respectivament, l'àstat (At) i, en col·laboració amb altres investigadors, un isòtop del protoactini (Pa).
Saliou-Diaby Dansoko
Imparteix aquesta matèria l'Elisabet Verdú que, aquest cop, s’ha encarregat de fer una adaptació de la novena escena de l’obra Supertot de Josep Maria Bernet i Jornet.
