dilluns, 27 d’abril del 2020

El meu confinament


El COVID-19, també conegut com a coronavirus, és una malaltia respiratòria causada pel SARS-CoV-2. A causa d’aquesta malaltia, es va proclamar l’estat d’alarma a molt països, entre aquests Espanya. Com a conseqüència, les escoles no estan obertes, molta gent no pot anar a treballar i de les poques coses que es poden fer fora de casa són anar a comprar menjar o medicines i qui té un gos pot anar a passejar-lo.

Durant aquest confinament, faig les feines que ens envien els professors i professores, em connecto a les videotrucades amb ells i elles i amb la resta d’alumnes cada dia a les 10 i a les 12 i, dos dies a la setmana, faig les classes d’anglès que abans feina presencialment en una acadèmia per una plataforma anomenada Zoom. També estic aprofitant per mirar sèries i pel·lícules i per passar més temps amb la meva família. 

El confinament m’està fent adonar que hi ha coses que no valorem de la nostra vida quotidiana, com en el meu cas pot ser anar a l’institut o anar a veure a la meva família i als meus amics. I és, que ara que no ho podem fer, en tenim més ganes que mai. Per aquest motiu, crec que quan tot això acabi, tothom valorarà molt més el que té.


Ariadna Gil Tornero


Paciència i responsabilitat

Tot va començar el dia 15 de març amb un confinament de dues setmanes, però, com a conseqüència del gran creixement que ha patit el virus entre la població d’arreu del món, portem poc més de 5 setmanes tancats a casa. Al principi, podia semblar una mica bogeria el fet d’estar en quarantena, però, a poc a poc, tothom es va adonar del risc que comportava la propagació tan ràpida d’aquest maliciós Coronavirus. 

Al principi, podies sortir de casa sense cap mena de problema, però, en el moment en el qual és va decretar l’estat d’alarma, les coses van canviar radicalment. Actualment, les coses per a mi no estan sent gaire dures, els principals inconvenients són la falta de relació i el descontrol que tinc per tal d’entregar les tasques. M’organitzo de mala manera, i, per tant, em toca entregar les feines bastant justes de temps. Per la resta, tot està correcte, amb moltes ganes de poder sortir de casa. 

Recentment, han incorporat que les persones menors d’edat, podran sortir a passejar en una franja d’horaris determinada. En el meu cas, puc sortir de 16:00h a 18:00h, acompanyat d’un adult. Aquest nombre és relatiu, varia en funció de l’edat que tens. Em sembla una molt bona proposta, que pot millor bastant l’estat d’ànim entre els adolescents i els adults.

Pau Gómez López

Un somni estrany, però ben real

Tot el que està passant avui en dia sembla surrealista, és la primera vegada que la humanitat es troba amb aquest tipus de pandèmia i cada dia hi han és casos pel COVID-19. Per solucionar aquest problema, molts països, inclòs Espanya, han optat per estar en confinament durant més d'un mes, ja que la xifra d'infectats era i és molt elevada.

A mesura que ha avançat el confinament m'he adaptat a la "nova forma de vida" i no ha estat gaire fàcil. La primera setmana  i part de la segona va ser tot un desastre perquè no m'acabava d'organitzar bé i encara m'estava adaptant a la situació. No he parat de fer esport durant tot aquest confinament i he de dir que he notat una millora físicament.


Cada dia em llevo a les 10:00 del matí i si tinc alguna videotrucada em llevo abans per poder assistir a l'hora. Començo a fer els deures que ens han posat per a la setmana i haig de dir que més d'una vegada se m'ha oblidat d'esmorzar. Després jugo un parell o tres hores per desconnectar una mica i em connecto amb els meus amics per parlar o jugar online. Després em preparo bé i em poso a fer classes d'activitats físiques amb un vídeo de youtube. En acabat,  vaig directa cap a la dutxa i un cop ja m'he dutxat, he recollit... vaig al sofà i espero fins a l'hora de sopar. Finalment, em poso un parell d'hores més a l'ordinador fins que arriba el meu pare i em diu que ja és hora d'anar a dormir.


En conclusió, crec que que el procés d'adaptació ha estat bastant difícil, però que amb força i paciència tot s'acabarà abans i ja podrem tornar a la vida normal.
Oriol Fortuny

divendres, 24 d’abril del 2020

El meu confinament

Aquest dies estan sent probablement els més estranys i incòmodes de la nostra vida, perquè ningú no està acostumant a viure tancat a casa sense sortir, això té els seus avantatges i els seus inconvenients.

Primer de tot, el desavantatge més gran que provoca és el fet de no poder veure els teus estimats a part d’aquells amb els quals convius; a mi personalment em provoca una mica de ràbia el fet d’escoltar-los però no poder fer-los una abraçada i encara pitjor si no saps quan podràs veure’ls perquè cada 15 dies l’estat d’alarma és perllonga.

En tot aquest calvari no tot són males noticies, també hi ha coses bones, com ara tenir més temps lliure i pots fer més coses amb la família, no és el meu cas, em passo tot el dia a la meva habitació jugant a la play amb els meus amics o fent deures, però la veritat és que no faig gaire vida social amb la família. Sé que no està del tot bé però m’agrada passar el meu temps parlant amb els meus amics.

En conclusió, al principi d’aquest confinament pensava que ho passaria pitjor, però ho estic portant bé, millor que no m’esperava, tot i que sé que no és el que hauria de fer tot el dia, hauria de passar més temps amb la família i menys amb la PlayStation.

Pol Amores

Jo em quedo a casa

Qui ho havia de dir que, un dia com el 14 de març, començaria un estat d’alarma com a conseqüència del qual hauríem de quedar-nos a casa per evitar encomanar-nos a causa d'un virus que, poc a poc, s'ha  anant propagant arreu del món. No només això sinó que també per a la majoria de nosaltres ha canviat el nostre dia a dia tan dràsticament...! Hem passat de sortir cada dia de casa tant per anar a treballar com per anar a l’escola a, de cop i volta, haver de canviar la nostra rutina i fer-ho tot des de casa. En el cas de molts dels estudiants, com jo, hem hagut de seguir amb les classes, però en comptes de fer-ho de la manera habitual, hem hagut de adaptar-nos a les circumstàncies actuals i seguir amb l’aprenentatge a través d’una pantalla.

 En el meu cas, per poder fer més amè aquests dies i que l'avorriment no pugui amb mi,  a més de seguir les classes, fer deures, mirar pel·lícules i sèries, també he arribat a fer coses que mai no hauria imaginat que podria fer  o que vaig deixar de fer fa molts de temps com fer puzles,  restaurar i pintar objectes vells, jugar amb més constància a jocs de taula, decorar la meva habitació i fins i tot he aprés l’art culinari. A més d’això també he gaudit de més temps per dur a terme el que més m’agrada, que és llegir. 

Aquest confinament també ens ha privat de veure els nostres familiars i amics. Una manera de poder comunicar-nos amb ells, és pel mitjà de les videoconferències gràcies al qual puc veure’ls i passar-hi estones , tant amb les meves amigues per fer un sopar virtual, com amb la meva família per parlar i comunicar les novetats.

Mai no havíem arribat a pensar que ens podria passar una cosa així, i ara més que mai hem de treballar tots en equip i fer front a aquesta malaltia. Si seguim les recomanacions i respectem les normes establertes, amb paciència, calma i prudència aquesta situació serà cosa del passat i tan aviat com sigui possible podrem tornar a la normalitat.
                                                                                                                      Valeria Ramos

dijous, 23 d’abril del 2020

Confinament, ras i curt... o no tant

COVID-19, aquest és el nom de la maleïda malaltia que ens manté a tots confinats cada dia a casa nostra. I un mateix pot pensar: Faré moltes coses... Seré molt productiu, faré esport i estudiaré el que m’agrada, m’entretindré amb pel·lícules...

Si eres dels que pensava així, enhorabona has estat enganyat. Ja sigui pels estudis o per la feina, a tots ens ha afectat aquest confinament. I crec que de forma negativa. En el cas dels estudiants, experimentat en primera persona per un servidor, no ha estat gens agradable, sobretot durant les dues primeres setmanes, penso que estava molt mal organitzat i quasi no vam disposar de temps lliure per divertir-nos ja fos amb la família o amb els amics online. En el cas dels treballadors ja ho deu saber vostè així que, que vol que li expliqui.

El fet de fer reunions online ajuda bastant, no pas per organitzar la feina, sinó perquè tornes a veure els teus companys i parles amb ells... Jo acostumo a parar atenció a classe, i gaudeixo treballant si m’interessa el tema. Però durant el confinament ha estat horrorós, qualsevol feina em semblava avorrida i se’m tornava pesada. Però tot i així, durant 2 hores al cap de setmana he pogut cavalcar un cavall, conduir un avió, fer submarinisme... Com? Gràcies als videojocs i pel·lícules, no és el mateix que dur a terme l’activitat de forma física ni molt menys però m’ha ajudat molt a evadir-me i disfrutar d’un bon temps abans de tornar a treballar.

Guillem Batlle

Com visc la quarentena

El divendres 13 de març del 2020, les escoles es van tancar, degut a la pandèmia causada pel virus COVID-19, conegut com a Coronavirus. Durant aquests dies, he actuat seguint les indicacions que el president del govern i la OMS han anat dient i també he seguit les pautes dels meus professors a través de la plataforma Educamos.

Aquests dies m’he distribuït la feina com si estigués a l’escola, però no de forma tan estricte. És a dir, m’he llevat més tard perquè així els dies no se’m fessin tan llargs. He tingut uns horaris fixes per parlar virtualment amb els mestres .Pels matins i per les tardes m’he dedicat a fer els deures, tampoc he perdut les classes extraescolars de l’acadèmia, que les he fet a través de Skype. Tot i això, també he tingut hores per desconnectar: he mirat diferents series de Netflix, he fet esport, he col·laborat en les feines de casa, etc. A més a més, he estat amb contacte amb els meus companys de classe. L’aplaudiment de cada dia a les vuit del vespre als balcons m’ha distret molt.

No hem passat una guerra, però una quarantena tampoc és agradable. No he pogut veure ni al meu pare ni als meus avis, de forma que m’he trobat bastant estrany. Però, les videotrucades m’han fet sentir més a prop d’ells. Espero que tot l’esforç que s’ha fet entre tots hagi valgut la pena per frenar la corba del COVID-19.

Joan Garcia

24 hores dintre casa

Es podria dir que gairebé tothom està confinat a casa seva;, bé, doncs, d’aquesta situació n’hem de buscar la part positiva. Al estar amb Com que estem en quarantena , he après a aprofitar el temps i a organitzar-me bé.

Cada mati quan llevo, elaboro una llista amb tot allò que he de fer: deures, llegir, ordenar, dutxar-me..., per tal de seguir un ordre.

El primer que faig és obrir les finestres, posar-me roba còmoda, esmorzar i després passo a fer feina fins a l’hora de dinar, quan són les 14:00 hores vaig a la cuina i ajudo a fer el dinar , després miro alguna sèrie o prenc el sol,(si toca), també acostumo a llegir algun llibre...  Faig algun estirament per moure el cos, també jugo amb jocs de taula amb família; al vespre després em dutxo, i en acabar estic una estona amb el mòbil, seguidament ja són les 21.00h i vaig a sopar, i a continuació em miro alguna pel·lícula amb el meu pare, i quan s’acaba vaig a dormir.

Quasi cada dia faig el mateix però de vegades, faig menys coses o em dedico més a ordenar... Considero que ho estic portant bastant bé, però trobo a faltar coses, i de vegades també m’avorreixo,. És una situació que ningú s’esperava i l’hem d’encarar d’una manera o altra.

Mireia Prunera

Confinats a casa

Portem ja més de quinze dies de confinament, les primeres setmanes van ser una mica mes fàcils de portar però, la tercera està essent una mica més difícil 


Realment el meu dia a dia no ha canviat tant, als matins i després de dinar faig deures, i aquesta tercera setmana he tingut molts treballs. Alguns dies tinc classe de ball online i els dilluns tots la tarda fins a les vuit tinc classe d’anglès de l’acadèmia online.


Quan tinc estones lliures intento fer una mica d’esport, cuinar pastissos, que m’agrada molt, o ordenar la meva habitació a fons. Normalment durant la setmana estic a casa sola amb la meva germana, perquè els meus pares formen part del grup de treballador essencials i van a treballar. El meu pare s’encarrega de la logística perquè tots els productes Bimbo arribin als supermercats i la meva mare treballa en una gestoria i, com que totes les empreses, clubs... han tancat i han hagut de fer ertes, la meva mare els ha de presentar. La meva germana no fa gaire cosa, amb el seu exemple sembla que la universitat sigui xauxa, fa alguna classe online i alguna estona d’esport.

Com que els meus pares treballen, m’agrada fer el dinar i així quan arriben el tenen fet i a taula, això ho vaig poder fer durant les dues primeres setmanes però aquesta ultima no he pogut.

En conclusió, dintre de tot aquest caos, intento seguir la meva rutina de la millor manera possible.

                                                                                                      Júlia Alcaide

En quarentena!

Aquests dies estan sent una mica tristos i avorrits. La cosa és que no estic a casa meva, sinó en un apartament que tinc a Sant Feliu de Guíxols on passo l’estiu. La raó és que el meu pare ha de treballar i té contacte amb bastantes persones, com a conseqüència, teníem el risc que algun dia portés el virus a casa, i van pensar que el millor seria que la meva mare i jo marxéssim durant la quarantena.

Al principi vaig pensar que estaria bé, ja que aquí a l’apartament hi tinc una terrassa, però no és el mateix que estar a casa, i trobo a faltar el meu pare. Però per no pensar-hi gaire, intento estar ocupada tot el dia, encara que al final acabo una mica estressada. Una de les coses que faig són els deures de l’escola, que en tenim uns quants. Després també m’agrada fer una mica d’exercici o esport a casa mirant algun vídeo de Youtube. Faig tots els extraescolars online. Els dilluns a la tarda faig classes d’anglès de l’acadèmia. Els dimarts i dijous faig classes de jazz i m’ho passo molt bé. I els dissabtes, tinc classe de xinès durant dues hores i torno a tenir jazz. La resta d’estones que tinc lliures, m’agrada passar-les mirant alguna sèrie o pel·lícula de Netflix, l’altre dia vaig veure la nova temporada d’Élite i ara estic esperant que treguin la 4a temporada de La Casa de Papel.

Penso que el millor de la quarantena és que no fa falta que t’aixequis d’hora! Però trobo molt a faltar a la gent i a sortir al carrer.

Jana Garcia

dimecres, 22 d’abril del 2020

En quarentena

Com ja sabeu, tot Catalunya està en quarantena a causa de la pandèmia. Tot plegat va començar a la Xina amb la propagació d’un nou virus, el COVID-19. El coronavirus s’ha anat expandint, i ara ens trobem en estat d’alarma. Estem tots tancats a casa, excepte els serveis essencials que han de seguir proveint aliments, fàrmacs...

El dia que ens van dir que no aniríem més a classe em vaig alegrar, com tothom. Pensava que podríem sortir al carrer amb normalitat, quedar amb els amics i que no ens posarien tanta feina. Però el cert és que només podem sortir de casa per l’essencial. Mai no m’hauria imaginat que la situació fos tan greu. Els hospitals estan saturats i el nombre d’infectats no para de créixer. Ara ens hem d’adaptar a viure en aquesta situació tan excepcional, i dono gràcies a les noves tecnologies.

Durant aquests dies els professors i professores ens posen feina setmanal com si fóssim a l’escola, i ens deixen organitzar-nos com vulguem per tenir tots els deures enllestits per divendres. La feina la podem fer a ordinador i enviar-la per correu o fer-la a mà i escanejar-la. Hi ha professors que ens envien presentacions PowerPoint amb la seva veu gravada per entendre nous temes, i també convoquen videoconferències grupals per resoldre dubtes, o escriuen xats pel Teams.

A banda de fer deures al balcó mentre prenc una mica el sol, durant aquests dies m’he dedicat a practicar amb el piano, a llegir, mirar pel·lícules, jugar a jocs de taula amb la família i a fer manualitats amb la meva germana petita. També dedico mitja hora diària a fer esport per mantenir-me en forma com ens ha recomanat el professor d’educació física. Espero que vosaltres també ho feu.

Ariadna Bosch

Uns dies diferents

El dijous 12 de març, la Generalitat de Catalunya va decidir precipitadament confinar a casa, inicialment dues setmanes, a tots els alumnes del país a causa de l’extensió de la malaltia COVID-19, una malaltia molt contagiosa que pots agafar només tocant una superfície contaminada.

Les dues setmanes s’estan allargant, i per aquesta causa, tots i totes estem aprenent a conviure tancats més d’un mes, ja que el govern va declarar l’Estat d’alarma indefinit. Personalment, està sent una experiència bastant avorrida, ja que soc una persona molt moguda i inquieta, m’agrada molt sortir i relacionar-me amb els amics, o tenir una rutina i no estar tancada a casa. 
Trobo molt a faltar l'escola. 
Per altra banda, amb la família estem fent moltes activitats junts, fem jocs de taula, mirem pel·lícules, cuinem molt i com que a casa hi tenim un jardí, ens hi passem molta estona, allà.
També estic parlant amb els amics cada dia, fem videotrucades o simplement xategem, miro sèries i pel·lícules de Netflix, llegeixo, i aprofito qualsevol excusa, com anar a llençar la brossa, per sortir de casa. El 18 de març va ser el meu aniversari, el recordaré sempre ja que vaig passar-lo amb la família, vaig trobar a faltar els amics, però tampoc va estar tan malament.  

Per acabar, desitjo que aquesta situació acabi al més ràpidament possible, perquè a part d’avorrida, se m’està fent molt difícil estar aïllada dels amics de l’escola a qui pot ser que no torni a veure fins d’aquí molt de temps.
Mar Freixas

Com sobreviure un mes tancats a casa?

Les mesures preses pel govern han obligat el tancament d'escoles, esglésies, negocis no essencials, centres esportius i ha provocat la cancel.lació de molts més esdeveniments per frenar la propagació del coronavirus. Tot això ha fet que les rutines diàries de milions de persones es vegin afectades i l'augment de l'aïllament social ha esdevingut també una realitat.

Durant tot aquest mes de confinament, s'ha comprovat que hi ha hagut un augment de l'ús dels nostres telèfons mòbils amb un notable creixement de descàrregues d'aplicacions i un major consum de sèries en plataformes com Netflix, Hbo, Movistar Plus...

Les conseqüències d'estar diàriament a casa, al sofà, asseguts mirant la tele o mòbil, inactius han incrementat de forma el sedentarisme, la qual cosa té repercussió directa amb altres problemes de salut com l'obesitat.

És cert que l'efecte del confinament també ha fet que ens aïllem totalment dels nostres amics i familiars, generant sentiments diversos que inclouen ansietat, tristesa i soledat.
Cal dir també que tots aquests factors depenen molt de la persona i de les activitats o aficions que aquesta tingui. Per exemple, una persona interessada en la lectura, la música o en el cinema, podrà passar les hores més fàcilment que una persona amb altres interessos relacionats per exemple amb la comunicació directa. Per això també han experimentat un creixement les eines digitals que fan possible la realització de vídeo trucades amb les que poder compartir amb altres persones practicant esport, cuinant, cantant i ballant... totes elles activitats que ha fet aproximar més a aquelles persones que es senten lluny.

En la meva opinió, durant tot aquest mes aïllada a casa he après a valorar molt més a totes aquelles persones que veig cada dia i estic sentint amb més força la necessitat de tenir-les al meu costat. Miro d'aprofitar al màxim el fet que el confinament em permet estar amb els meus pares i la meva germana, practicar activitat física, jocs de taula, ballar, cantar, cuinar, puc dedicar més temps a avançar treballs de classe i ordenar el meu armari. Dia rere dia he intentat fer tot el possible per no estar-me tot el dia estirada al sofà passant les hores mortes, sense saber què fer.

Ariadna Rodríguez-4tB d'ESO

Ja no és divertit


Charla de motivación para no rendirse y siete hábitos que pueden ...
No hi ha altra paraula per descriure el coronavirus que: pànic. El pànic per la crisi, per no poder sortir de casa, pels familiars infectats... Podria riure’m del COVID-19 com en els primers dies de confinament, quan comparava aquesta situació amb l’Apocalipsi zombie, quan pensava que només era histèria col·lectiva i que tornaríem a la normalitat en dues setmanes. Però ja no és divertit, què dic, com ha de ser divertit estar tancat a casa sense poder ajudar als teus familiars? Saber que hi ha possibilitats de no arribar a fi de mes? Pensar que totes les persones que estimo estan en perill? Com pot ser objecte de broma que portem més de 20.000 morts? Explica’m què trobes de graciós a aquesta situació de desesperació i exasperació, perquè jo no hi trobo l’acudit.

Com he dit abans, sí, jo pensava que les persones s’havien tornat unes salvatges per les actuacions que va haver-hi a tots els supermercats del país, i sí, s’havien tornat uns complets inhumans comprant dos carros sencers, però també pensava que els canals o emissores havien dibuixat al Covid-19 com  un virus molt greu, i per això, pensava que havia estat una mala decisió, ja que va provocar una gran histèria col·lectiva entre bona part de la població. Ara torno la vista enrere i penso “que equivocada estaves Lucía...”. Això de fomentar el pànic en la societat ha aconseguit que més de 46 milions de persones es quedin a casa i que aplaudeixin cada dia a les vuit del vespre per agrair a les persones que s’estan jugant la vida per nosaltres. Increïble, no?

Sé de primera mà que és molt complicat fer-se a la idea del que estem vivint perquè, des del meu punt de vista personal, estic vivint aquesta quarantena com una simulació. No soc gaire conscient del que està passant als hospitals de tot el país, de fet, sento que no estic en aquest món, que només soc una espectadora d’aquest espectacle anomenat “pandèmia mundial”, i que no puc pujar a l’escenari a ajudar, ja que m’haig de quedar asseguda a la butaca, existint, sense poder moure’m d’allà, sense poder sortir. I encara que em diguin que quedant-me asseguda salvo moltes vides, jo no ho sento així.

Hem de mantenir la calma i seguir endavant passi el que passi, com sempre hem fet. Ja vam superar la grip espanyola al 1920, això no serà pitjor.

Com diu Ralph Waldo Emerson: la nostra grandesa no està a no caure mai, sinó a aixecar-nos cada vegada que caiem.

Lucia Torrecillas

Una greu crisi sanitària

El món mira avui amb preocupació i temor l’evolució de la situació arreu del món sobre la greu pandèmia causada per un virus que no havia estat identificat anteriorment, el Covid-19. Aquest virus ha posat a prova a tota la població d’arreu del món, posant en perill milers de vides. Degudes aquestes circumstàncies, el Ministeri de Sanitat ens ha informat que la mesura més adequada per aquesta situació és el confinament per tal d’evitar el contagi d’aquest virus.

Aquest tancament total d’escoles, biblioteques, botigues, esglésies, gimnasos i altres oficis ha provocat un gran canvi en la nostra rutina, aquest confinament suposa el tancament a casa durant molts dies, fet del qual no estem gaire acostumats. És per això que durant aquestes últimes setmanes hem intentat entretenir-nos al màxim per tal de matar l’avorriment, com ara, mirar series i pel·lícules mitjançant diferents plataformes com Netflix, Youtube o HBO, llegir, fer esport, cuinar, dibuixar, i també fer transmissions en directe. Aquesta última opció ha estat un èxit per tal d’evitar que la gent es quedi al sofà o al llit sense fer res, d’aquesta manera les classes a les que normalment assistíem al gimnàs les podem realitzar des de casa, és una molt bona manera per animar a la gent a fer esport per tant, no hi ha excusa.

Els científics afirmen estar realment preocupats per el nostre estat psicològic davant aquest confinament ja que al no estar-hi acostumats, ens causa molt estrès, angoixa i aclaparament a casa nostra. Crec que cada persona tindrà una actitud diferent davant aquesta situació, fins ara jo estic ho estic portant bastant bé, intento sempre mantenir la ment ocupada per tal de no avorrir-me i de no estressar-me, en canvi, molts amics meus ja estan realment farts d’aquesta situació, per primera vegada podem dir que els alumnes estem desitjant tornar a l’escola. Crec que és molt important seguir les indicacions que ens donen els especialistes, quedar-se a casa, la responsabilitat és bàsica en aquesta lluita. Si tots posem de la nostra part i lluitem junts, aconseguirem combatre aquest virus, i així poder tornar a la normalitat.

                                                                                                                       
Carla Jorge

dilluns, 20 d’abril del 2020

La meva primera quarentena


Aquesta ha estat la meva primera quarantena, i, sincerament, ja m’hi estic acostumant. Avui m’he assabentat que s’allargarà 15 dies més, així que estarem confinats fins al 12 d’abril, com a mínim. 

El que se m’he està fent més dur és no poder veure als meus amics, no poder sortir al carrer a prendre alguna cosa o anar a passejar per Granollers, i, sobretot, no poder córrer ni fer competicions, ja que a casa entreno, però només faig exercicis per treballar la força. 

M’he proposat fer com una mena de diari de què faig cada dia, així que, abans d’anar-me’n a dormir, escric en una llibreta tot el que he fet durant el dia, quantes hores he estat amb el mòbil, a quina hora m’he llevat, a quina hora me n’he anat a dormir... 

M’he acabat cinc sèries i he començat a veure’n dues més. Com que ara tinc molt de temps lliure, m’he dedicat a posar ordre a l’habitació, i estic menjant molt aquest últims dies perquè, com ja he dit, tinc molt temps i quan miro sèries menjo... 

Durant aquest primer període de quarantena he estat bastant aclaparada i estressada ja que hi ha hagut molts deures. Per últim vull dir que crec que tots estem desitjant que s'acabi l’estar tot el dia a casa, però crec que el fet d’estar aïllada de l'exterior aquests dies m'ha fet adonar-me del valor que realment tenen les persones, que en comptes d'un missatge, necessites abraçar a algú, estar amb els teus amics i amigues, aquests que sempre han estat allà per tu. 

Valorem tan poc el que tenim... Però quan ho perdem ens adonem del valor que tenen les persones, m'incloc en això, i espero que quan tot acabi, valorem tot el que tenim davant dels nostres ulls, perquè les persones vertaderament valen la pena.

Paula Hernández Valor

dimecres, 1 d’abril del 2020

La meva quarantena

Actualment el món està en una situació molt complicada. Hi ha hagut una pandèmia causada per la propagació del coronavirus COVID-19, i aquí a Catalunya s’ha activat el sistema d’alarma i hem d’estar un bon temps, que cada cop s’allarga més, tancats a casa i només podent sortir per l’imprescindible.

Quan tot estava començant a la Xina mai no hauria imaginat que arribaria ser tan greu. Veia com poc a poc s’acostava a Europa i començaven a haver casos més pròxims, la qual cosa em va espantar una mica, i confesso que en el moment en què ens van dir que es tancava l’escola em vaig alegrar pensant que la situació seria diferent, perquè no ho veia tan seriós. Poc a poc m’he anat adonant de la gravetat de la situació i fins a dia d’avui encara estic assimilant-ho. 

El fet de viure amb els meus avis fa més complicada la meva situació. En el meu cas tinc sort de tenir jardí i una casa amb espai, ja que com que estem tots tancats hi ha una tensió que a vegades acaba en baralles entre nosaltres.

La veritat, estar tancada tant de temps m’angoixa, ja que això m’ha cancel·lat molts plans, però sé que és un mal necessari, ja que és important perquè això acabi abans.

També el fet d’estar tancada et deixa temps per pensar sobre moltes coses, i per valorar-ne molt algunes altres, i a les persones que feia unes setmanes veia diàriament i i que no pensava que trobaria tant a faltar. 

Jo crec que ens va bé a tots tenir un temps per nosaltres mateixos i espero que, a l’hora de tornar, tothom hagi tingut una perspectiva diferent i tot sigui millor en molts sentits.
Mayka Gerber 4tB d'ESO

Tots a casa


Ja fa uns mesos, vam sentir que s’havia originat un brot víric a la Xina. El virus ha estat anomenat Covid-19. En un principi, tothom es pensava que no ens afectaria, ja que tot havia succeït tan lluny. En aquells moments tampoc no hi havia cap cas a Europa.

Uns mesos després tot el Món està confinat, perquè el virus ha arribat finalment a Europa, als EEUU, a l’Amèrica llatina.... Tota la població està en quarantena, cap alumne ha d’anar al col·legi i gran part dels adults tampoc van a treballar. La veritat és que estar tots tancats a casa, i no poder sortir, és estressant, però entenc que és important perquè està en joc la nostra seguretat, la de tots nosaltres. 

Mai no hauria pensat que trobaria a faltar tant anar a l’escola

Estar a casa, per molt que puguis jugar a la “Play Station” o mirar les sèries que vulguis, acaba cansant. D’altra banda, amb l’edat que tenim, no crec que sigui molt bo estar tantes setmanes tancat sense poder sortir. També soc conscient que no m’haig de queixar de la meva situació, ja que hi ha gent que està morint als hospitals o hi ha moltes empreses i persones que passaran dificultats econòmiques.

En resum, estic avorrit a casa, però estic més preocupat de les seqüeles econòmiques, socials i sanitàries que deixarà en la societat aquest virus. 

Marc López-4t B d'ESO

Com visc la quarentena

Fa una mica més d’una setmana ens van comunicar que hauríem de quedar tancats a casa per evitar l’expansió del coronavirus. Tot i que sabíem que un dia o altre això hauria de passar em va agafar desprevinguda. En el primer que vaig pensar va ser què faria durant tants dies tancada a casa.


Per aquesta raó, vaig decidir fer un horari per els dies que quedaven per davant i així intentar avorrir-me el menys possible. En primer lloc, havia de tenir en compte que, com que no podia sortir, les activitats a fer eren limitades. A casa, tenim una cinta de córrer i peses, per això vaig decidir fer esport mitja hora diària. Seria una bona manera de mantenir la forma i de desconnectar. Desprès de fer esport dedicaria dues hores diàries a fer els deures que ens havien encomanat els professors i al acabar ajudaria a la meva mare a enllestir el dinar i parar la taula. A dos quarts de dues dinaríem i jugaríem a un joc de taula al finalitzar.

Durant el primer àpat de confinament, amb en Dídac, vam pensar que seria bona idea trobar una sèrie de televisió que ens agrades per així veure-la durant les tardes, i això vam fer. Vam triar “Vivir sin permiso”! Les tardes les dedicaria a parlar amb els amics per videoconferència, cuinar algun pastís o veure algun programa televisiu. I per últim, a les nou soparíem tots plegats i llavors, aniríem a dormir directament, que el dia ja se’ns hauria fet molt llarg.

Marta Burgués-4tB d'ESO