Ja fa uns mesos, vam sentir que s’havia originat un brot víric a la Xina. El virus ha estat anomenat Covid-19. En un principi, tothom es pensava que no ens afectaria, ja que tot havia succeït tan lluny. En aquells moments tampoc no hi havia cap cas a Europa.
Uns mesos després tot el Món està confinat, perquè el virus ha arribat finalment a Europa, als EEUU, a l’Amèrica llatina.... Tota la població està en quarantena, cap alumne ha d’anar al col·legi i gran part dels adults tampoc van a treballar. La veritat és que estar tots tancats a casa, i no poder sortir, és estressant, però entenc que és important perquè està en joc la nostra seguretat, la de tots nosaltres.
Estar a casa, per molt que puguis jugar a la “Play Station” o mirar les sèries que vulguis, acaba cansant. D’altra banda, amb l’edat que tenim, no crec que sigui molt bo estar tantes setmanes tancat sense poder sortir. També soc conscient que no m’haig de queixar de la meva situació, ja que hi ha gent que està morint als hospitals o hi ha moltes empreses i persones que passaran dificultats econòmiques.
En resum, estic avorrit a casa, però estic més preocupat de les seqüeles econòmiques, socials i sanitàries que deixarà en la societat aquest virus.
Marc López-4t B d'ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió