dijous, 19 de desembre del 2019

Addictes al mòbil

Augmenta la necessitat de consultar el mòbil cada cinc minuts


Molts de nosaltres pensem que no estem aferrats al mòbil i estem convençuts que és una eina que ens facilita la vida, no li donem gaire importància; però, en realitat, sense adonar-nos-en utilitzem més el mòbil que no creiem. I aquesta addicció pot arribar a tenir greus conseqüències que fins i tot poden acabar amb la nostra vida. Mirar el mòbil mentre estem conduint o quan travessem el pas de vianants és perillós i, per tant, hem d’anar en compte.

Aproximadament el 28,5% de la població de l’Estat espanyol admet que és addicte al mòbil, i aquest any el percentatge ha augmentat en mig milió de persones més respecte al 2018.

Molta gent explica que el primer i l’últim que fan al dia es mirar el mòbil. Aquesta dependència o addicció és més freqüent entre els joves de 16 a 24 anys; però també es dona en altres franges d’edat.

Són pocs els qui es preocupen pel fet que la seva dependència els pugui provocar problemes com vista cansada, dolor i rigidesa a les mans i dits, nomofòbia (por irracional a romandre un interval de temps sense el telèfon mòbil), estrès i altres conseqüències de tipus social, vist que afecta negativament a a les emocions i a la comunicació entre les persones. 

Per acabar amb aquesta addicció cal aprendre a controlar-se i la millor manera per realitzar-ho és silenciar el mòbil en aquells moments en què realment no és necessari, i no utilitzar-lo mentre estem menjant o parlant amb algú. Així podrem fer-ne un ús més saludable.

 Valeria Ramos

Explorant els límits a 4t d'ESO

El passat dia 7 de novembre, el curs de 4t d’ESO de l’escola Jardi, va anar d’excursió a Cambrils


L’objectiu principal d’aquesta excursió era la cohesió de grup i l'autoconeixment, a través d'activitats proposades pels monitors de Jumpland


Després de dues hores i mitja de viatge fins a Jumpland, a Cambrils, que es van passar prou ràpides i un cop vam haver esmorzat,  els alumnes de 4t d'ESO ens van dividir en dos grups: l’A i el B, per començar l'acció. Ens vam alternar les activitats: uns fèiem jocs de dinamització i coneixement, i els altres van iniciar els circuits d'aventura, alçats damunt de camps d'oliveres. Al cap del matí, uns i altres vam poder realitzar tant una cosa com l'altra.

Els alumnes del grup B vam començar realitzant dues activitats molt dinàmiques i divertides dins d’un petit camp de futbol. La primera activitat consistia a fer uns reptes, que havíem plantejat nosaltres mateixos, davant del nostre grup-classe i, tot i que vam passar una mica de vergonya, ja que alguns eren una mica ridículs, ens va servir per reflexionar sobre la idea de no fer als altres allò que no ens agrada que ens facin a nosaltres.

El segon joc consistia a trobar, amb els ulls tapats, la nostra parella utilitzant el sentit de l’oïda, emetent sons d’animals. Era una activitat una mica estressant però divertida, ja que tothom estava cridant per trobar la seva parella, i ens va servir per treballar l'orientació en l'espai, habilitat que hauríem de practicar per fer el circuit vertical.

En finalitzar vam preparar-nos per fer els circuits d’obstacles aeris, la gran activitat del dia, que els nostres companys i companyes de 4tA havien estat practicant prèviament.


Hi havia tres circuits amb diferent grau de dificultat. Podies escollir quin circuit realitzar, i, en acabar-los, tenies l’opció de llençar-te per la tirolina. Estar a tants metres d’altura va ser molt emocionant; feia molta impressió, però en vam gaudir molt. Un cop acabades totes les activitats, ambdós grups vam anar a dinar i vam tenir una estona de temps lliure per acabar de passar el dia junts.. 

Ens ho vam passar molt bé i ens agradaria repetir excursions com aquesta.

Jana Garcia i Nuria Berengueres

dimecres, 18 de desembre del 2019

Autèntiques lluitadores

El càncer de mama és una malaltia freqüent en les dones quan les cèl·lules de la mama es multipliquen sense control. El nombre de casos i la manera com afecten l’entorn familiar i social obliga a la ciència a progressar per arribar a la cura.


La manera de tractar el càncer de mama ha canviat molt durant els últims 10 anys. Els tractaments de quimioteràpia cada cop són més eficaços, i depenent de les característiques del tumor es dissenyen els tractaments a la mida de les pacients. Hi ha diferents factors pels quals podries patir aquesta malaltia: hereditaris, per l’estil de vida i la dieta. D'altra banda, també hi ha homes que desenvolupen aquest tipus de càncer, encara que no és tan habitual.


Els grans avenços són ja una realitat i mostren resultats molt gratificants, de manera que suposen passos positius per a la societat i per al control d’aquesta malaltia.

Investigadors/es de la Vall d’Hebron han trobat un fàrmac que transmet la immunoteràpia directament a les cèl·lules tumorals sense afectar les sanes. Es tracta d'un fàrmac que s'encarrega de guiar els limfòcits fins a la cèl·lula tumoral. Ho fa a través de la proteïna p95HER2, i així permet combatre el càncer en pacients que no responen a altres tractaments.

Sens dubte, és un progrés científic, i cada dia estem més a prop de trobar-ne la cura.

Mar Freixas 

Olga Tokarczuk i Peter Handke, premis Nobel de Literatura 2019

L’Acadèmia Sueca distingeix dos escriptors amb el Nobel, amb l’objectiu de passar pàgina als escàndols d’edicions anteriors


Olga Tokarczuk i Peter Handke són els guanyadors del premi Nobel de Literatura 2019. Ella ,premiada per la seva novel·la Flights i ell, per ser l’escriptor més influent a Europa després de la Segons Guerra Mundial. 


Mats Malm, el secretari de l'Acadèmia Sueca, va afirmar sobre l’autora polonesa que posseeix “una imaginació narrativa que, amb una passió enciclopèdica, simbolitza la superació de les fronteres com a forma de vida” i, de l'austríac, “una obra que plena d'ingenuïtat lingüística, ha explorat la perifèria i la singularitat de l'experiència humana”.

El premi literari més prestigiós aquest cop ha estat atorgat per duplicat,després de la suspensió de la gala del 2018 pels problemes en la institució sueca. Ha arribat l'hora de la literatura i del descobriment de les obres, després d'unes males notícies que havien inclòs acusacions d'assetjament sexual i de corrupció.

Olga Tokarczuk: “No existeix cosa com un món sense dones, però els arxius i la història han fet que sembli que així anava.”


Olga Tokarczuk va néixer a Sulechów un poble polonès, l’any 1962 i actualment viu a Breslàvia, a l’oest del país. Els seus pares eren professors i el pare també treballava a la biblioteca de l’escola. Quan ella l’acompanyava a la biblioteca llegia tants llibres com podia i d’aquí va sorgir la seva inspiració per l’escriptura. 

Peter Handke: "Visc d'allò que els altres no saben de mi" 


Peter Handke és un autor de teatre, novel·la, poesia i assaig. També és guionista i director de cine i una de las plomes més reconegudes de la literatura alemanya.Va néixer l’any 1942 en un poble anomenat Griffen, al sud d’Àustria, que també va ser el lloc d’origen de la seva mare amb qui es va criar juntament amb els seus germans. El seu pare era un soldat alemany a qui no va conèixer fins a una avançada edat. 

Guillem Rodríguez i Alex Àlvarez

Cimera del Clima 2019

Els impactes del canvi climàtic se senten a tot arreu i tenen conseqüències molt reals en la vida de les persones


Els últims quatre anys han estat els més calurosos de la història i les temperatures hivernals de l'Àrtic han augmentat 3 ° C des de 1990. Els nivells de la mar estan pujant, els esculls de corall moren i estem començant a veure l'impacte fatal del canvi climàtic a la salut a través de la contaminació de l'aire, les onades de calor i els riscos en la seguretat alimentària. Això només són algunes de les moltes conseqüències que el canvi climàtic i l’escalfament global estan produint. 


És per això que des del 1922 se celebra el que es coneix com a “Cimera del Clima”. Aquest any Madrid ha estat la ciutat encarregada d'acollir la XXV Cimera de Clima des dels dia 2 a 13 de desembre, també coneguda com a COP25 (Conferència de les Parts). En aquesta Cimera hi han participat al voltant de 25.000 representants de 200 països reunits a Madrid, a IFEMA, per aconseguir arribar a fer reals acords per millorar i combatre el canvi climàtic, signats en congressos anteriors.

Però aquesta trobada ha tingut també per endavant dos reptes concrets: un de polític i un altre de tècnic. D'una banda, ha de servir perquè es doni una "clara demostració" per part dels països per "ampliar l'ambició" contra l'escalfament, ha indicat així el secretari general de l'ONU. D'altra banda, ha recordat, s'ha d'acabar de desenvolupar l'Acord de París i fixar els criteris per posar en marxa mercats d'emissions, cosa que fins ara no s'ha pogut fer pel desacord entre els països. Aquestes són les claus de la COP25 que ha situat Madrid en el centre de l'acció contra l'emergència climàtica.

Marta Burguès i Carla Montero

dimarts, 17 de desembre del 2019

L'amor en l'adolescència

Al llarg de la vida es senten diversos tipus d’amor. Principalment, es sent amor matern filial i fraternal. Però, l’amor característic de l’adolescència és el romàntic


L'adolescència és l'etapa de la vida en què apareix la nostra capacitat per sentir l’amor romàntic. Els adolescents com nosaltres, o al menys la majoria, comencem a experimentar aquest sentiment quan arribem a aquesta edat. També és l’edat perfecta per explorar, per provar coses noves, incloent l’amor i les relacions.

L’amor romàntic es caracteritza per dos punts principals: el desig i la intimitat. El desig consisteix, principalment, en l’atracció sexual o física cap a una altra persona; és a dir, tenir ganes de tocar, besar i tenir relacions sexuals. La intimitat és la connexió que es desenvolupa cap a la persona per qui sents amor romàntic. Aquesta intimitat provoca que compartim més moments, estones i pensaments personals amb la persona que estimem.

Precisament, el fet que l'adolescència sigui una etapa de trànsit fa que la forma en què els adolescents visquem l'amor romàntic vagi canviant segons avancem en aquesta edat.


L’amor al llarg de l’adolescència és molt comú i ressalten dos períodes. Durant la primera adolescència, quan comença a aparèixer l'amor romàntic, és el període que la majoria dels nois i noies vivim com una forma d'encaixar millor en un grup. Tenir una relació amb algú és, generalment, la fórmula que fem servir noies i nois per formar part del grup d'amics. Per contra, quan van passant els anys, l'amor romàntic entra en un segon període i esdevé la via per trobar una parella per a la vida.

L'amor en l'adolescència és la via per anar madurant. Un període d'aprenentatge que ens prepara per a l'amor adult.

                                                                         Adrià Moral i Joan García

dijous, 12 de desembre del 2019

Un monstre ve a veure'm

El càncer des de la perspectiva d'un nen


Un monstre ve a veure’m és el títol de la novel·la de Patrick Ness i de la pel·lícula homònima que es va estrenar a Espanya el dia 7 d’octubre de 2016. Dirigida per Juan Antonio Bayona, autor d'obres com L’orfenat (2007) i L'impossible (2012). És una novel·la per a tots els públics, a partir dels 10 anys, d'allò més emotiva, i un exercici de conscienciació sobre aspectes com el bullying, la pèrdua i els obstacles.

L'origen del llibre es troba en un primer esbós de l'escriptora anglo-irlandesa Siobhan Dowd, a qui li van diagnosticar un càncer el 2005. Malgrat la seva malaltia, Dowd va arribar a parlar de la idea amb Denise Johnstone Burt, editor de Walter Books. Després de la mort de l'autora el 2007, Denise va demanar-li a Patrick Ness, un dels seus col·laboradors, l'escriptura final de la idea. El llibre es va publicar el maig de 2011. Ness va confessar: "part del motiu que em va portar a escriure el llibre va ser la total absència d'obstacles, ja que vaig concebre el procés de creació com una conversa personal entre jo i la pròpia Siobhan Dowd". Després del llançament del llibre i el seu posterior èxit, la productora Focus Features va comprar els drets el 2014 amb intenció d’adaptar-lo al cinema.

L'obra tracta d’un nen de 13 anys que es diu Connor O’Malley, que crea un monstre en la seva imaginació que el visita cada nit a les 00:07h. El seu objectiu és ajudar el nen a través de quatre històries. L'aparició del monstre coincideix amb l’època en què la seva mare li és diagnosticat un càncer i ha de seguir un tractament de quimioteràpia. Al mateix temps, en Connor pateix de bullying a l'escola i l'absència del seu pare no l’ajuda a portar millor la situació. Finalment, començarà a acceptar els seus sentiments respecte a la malaltia de la seva mare.

Volem recomanar tant el llibre com la pel·lícula perquè creiem que, a més d’entretenir, desperta moltes emocions. Et poses a la pell del nen, són moltes coses per assimilar: la solitud, la mort, i la incertesa cap al futur. Un punt que ens agrada molt és quan la mare li diu que si necessita trencar coses que les trenqui, que si necessita alliberar-se que ho faci. En aquesta escena, es reflecteixen moltes emocions en una mateixa persona: tristesa, ira, culpabilitat, desitjos d’estar en pau amb un mateix... Sorgeixen, doncs, totes les emocions que són presents durant la vida.

Clarissa Delcid, Anna Radigales i Ariadna Bosch

dimecres, 4 de desembre del 2019

Greta Thunberg. La veu dels joves "aquí i ara"

Greta Thunberg és el nou rostre d’un moviment mundial de joves que exigeixen accions urgents als líders mundials contra l’escalfament global


Qui és? Per què es mobilitza?


Greta Thunberg va néixer el 3 de gener de 2003 a Estocolm, filla de la cantant d'òpera Malena Ernman i l'actor Svante Thunberg. El seu avi patern és l'actor i director Olof Thunberg.

La jove diu que va sentir parlar per primera vegada sobre el canvi climàtic el 2011, quan tenia vuit anys, i no podia entendre per què s'estava ignorant aquest fet. Tres anys més tard li van diagnosticar síndrome d'Asperger, un trastorn obsessiu-compulsiu. Ella no veu el seu autisme com una malaltia sinó com un superpoder. A partir d’aquell moment va decidir donar prioritat en la seva vida a la lluita contra el canvi climàtic. 

Amb només 16 anys ja ha fet discursos arreu del món conscienciant la gent del greu límit al qual s’acosta el nostre planeta. Lluita pel seu futur i pels somnis de milers d’adolescents. 

Un dels discursos més importants que ha realitzat va ser davant l'Assemblea de les Nacions Unides a Nova York, on va demanar mesures "aquí i ara", per lluitar contra la crisi climàtica. “Com s’atreveixen?”, va llençar indignada i amb els ulls plorosos la jove el 23 de setembre després d’acusar els líders de trair la seva generació per la inacció de limitar l’escalfament al nostre planeta. Un total de 66 països, 10 regions i desenes d’empreses es van comprometre a neutralitzar el carboni per el 2050 i a plantar més de 11.000 arbres. 

I nosaltres, què hi podem fer?


Els estudiants de la nostra escola estem prenent consciència d'aquest tema. De fet, el curs passat, els alumnes que ara fem 4t d'ESO vam fer un projecte sobre ella i sobre els processos que hi ha darrera del canvi climàtic. Ens vam iniciar en el camí de l'acció contra l'escalfament grlobal, amb diferents activitats com la recollida de plàstics en diferents espais públics, vam anar caminant fins a Montmeló seguint el camí del riu Congost recollint la brossa i per últim vam anar a un parc natural a Les Franqueses del Vallès on vam poder gaudir de la natura no contaminada.

Aquest és un clar exemple que no cal tenir gaires anys d’experiència per conscienciar-se de la repercussió que tindrà el canvi climàtic en el nostre planeta. Creiem que hauria d’haver-hi més ciutadania que hi lluités radicalment, com fa la Greta Thunberg. Però per aconseguir millorar la situació creiem que no només els ciutadans han de col·laborar, sinó que els primers a conscienciar-se haurien de ser els nostres governs per aportar millores reals pel que fa al medi ambient deixant a un costat el creixement econòmic sense fre, que no té cap consideració per les repercussions mediambientals. 

Júllia Alcaide i Carla Jorge

Les escoles contra els plàstics

Aquests dies se celebra a Madrid la cimera de la Terra. Aprofitem per reflexionar sobre el consum de plàstics.


Actualment el consum anual de plàstics al Món és de 300 megatones


Els plàstics poden alliberar químics que fan mal al subsol, i que es poden filtrar a l’aigua subterrània. Els plàstics que llencem (ampolles, bosses de plàstic, envasos...), desprenen metà, que és un gas que contribueix a l’escalfament global, i això és greu per al medi ambient. A més, alguns dels elements químics amb els quals es fa el plàstic poden ser absorbits per la pell i poden arribar a causar  afeccions diverses en el nostre organisme.

Els joves consumim força productes que a la llarga podrien afectar-nos; a l’hora d’esmorzar, per exemple, bevem en tetrabric, emboliquem l’entrepà en paper d'alumini o en film, portem palletes de plàstic... Per aquest motiu des de l’escola s’hauria d’actuar per reduir-ne el consum.

Com podríem actuar des de les escoles?: 


Hem pensat algunes propostes. Aquí les teniu:

  • Als patis podríem posar dues papereres: una de només plàstics i l’altra per a d'altres residus 
  • En lloc de portar l’esmorzar embolicat en paper d'alumini o aen film, podríem portar tapers, paper o roller-eat, una idea innovadora feta amb roba.
  • Es podrien organitzar sortides a parcs naturals per recollir les deixalles que la gent llença al terra i deixar la zona neta, com vam fer nosaltres mateixos el curs passat al Parc del Congost.
  • Es podria fer que cada setmana dos alumnes per aula es facin càrrec de vetllar perquè les entrades de les escoles i els patis quedin nets de brossa, sense plàstics.
  • Caldria evitar llençar els papers de xiclet al terra, ja sigui al pati o a classe .
  • Es podrien posar cartells perquè la gent es conscienciï del que està passant i s'animi a reciclar.

Entre tots i totes hem de tenir cura del Planeta. Només en tenim un i l'estem matant.

Laia Cot i Lluna Núñez