El final impossible d'Eduard Punset

El passat 22 de maig Eduard Punset va morir als 82 anys a causa d’una malaltia, el càncer de pulmó, contra la qual ja feia anys que lluitava.

Crec que primer cal adonar-se que hi ha vida abans de la mort i no estar obsessionats en tot moment per saber si hi ha vida després de la mort.

Punset va ser un advocat, economista i divulgador científic català. Va ser redactor econòmic de la BBC, director econòmic de l'edició per a Amèrica Llatina del setmanari The Economist i economista del Fons Monetari Internacional als Estats Units i a Haití.

Pel fet d’haver militat al Partit Comunista, el 1958 es va haver d'exiliar a Bordeus, a partir de 1959 a Ginebra i després a París un parell d'anys. Després en va passar vuit a Londres. A més a més, també va ser assessor de COTEC, professor conseller de Màrqueting Internacional a ESADE, president de l'Institut Tecnològic Bull, professor d'Innovació i Tecnologia de l'Institut d'Empresa (Madrid), president d'Enher, sotsdirector general d'Estudis Econòmics i Financers del Banc Hispano-Americano i coordinador del Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya.

Però la seva principal empremta ens l'ha deixada coma divulgador científic i pensador. En aquest sentit, cap de les seves frases no ens deixa indifirents. Ens han cridat l'atenció aquestes paraules que va pronunciar en el programa de TV3 “El convidat”:  Probablement no em moriré mai. No està demostrat que em moriré. És clar que tothom es pot equivocar, fins i tot els més savis.

Sandra Torrado i Laia Rius

Escac al plàstic

El plàstic envaeix les nostres vides. Cada minut es compren al món un milió d'ampolles i anualment s'utilitzen cinc bilions de bosses de plàstic d'un sol ús, segons les Nacions Unides. 

Vuit milions de tones d'aquest material, tan versàtil com contaminant, acaba en els oceans cada any. Cada vegada que aneu a comprar penseu que una bossa de plàstic costa 2 cèntims, de veritat penseu que la vida d’un peix, una tortuga… val 2 cèntims? 

Hem de conscienciar-nos de la magnitud del problema, perquè això ens engloba a tots, el que tu fas ens afecta.

Com diu Sander Defruyt, responsable de la iniciativa New Plastics Economy, "si seguim així, al 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar". Poseu-vos en situació, anar a la platja i no veure el fons de l’aigua, no veure ni un peix, i trobar-te llaunes d’alumini de begudes, bosses de plàstic, anelles de plàstic… és trist pensar que està a les nostres mans conservar la biosfera, la diversitat d’espècies marines i que no reaccionem.

New Plastics Economy va llençar a la fi de 2018 un compromís global en col·laboració amb l'ONU, al qual es van sumar 250 empreses, moltes d'elles multinacionals. L'objectiu: que el 2025 el 100% dels plàstics que produeixen sigui reutilitzable, reciclable o biodegradable.

El gran consum de les indústries és el sector que més pressió sent, tant reguladora com dels consumidors, per reduir la seva petjada plàstica.

Fa unes setmanes la plataforma Zero Waste Espanya va cridar al boicot dels plàstics d'un sol ús i va deixar una instantània molt clara: com nés de difícil omplir el carret de la compra sense acumular envasos i embolcalls que no tindran una segona vida.

Cal començar per eliminar els plàstics innecessaris més problemàtics i els articles d'un sol ús.

El repte és majúscul: al 2017 es van produir 348 milions de tones de plàstics al Món; per ubicar-vos, un camió mitjà té una massa de 5 toness, imagineu-vos 70 milions de camions. Segons Plastics Europe, al ritme actual, la quantitat es quadruplicarà l'any 2050. Però ni és tan fàcil trobar alternatives, ni reciclar és suficient.

Cal convertir els residus en recursos, i això no és una tasca fàcil, però si tothom cooperès podríem avançar.

Reciclar no és suficient; la reducció de plàstic és un gran repte per a tots i, a més, hem de comprendre que hi ha molts tipus de consumidors. M’agradaria que us quedéssiu amb una frase: no n'hi ha prou a reciclar, el principal és reduir.

A propòsit! Els nostres companys de 3r d'ESO de l'Escola fan el crèdit de síntesi sobre aquest tema.

Clàudia Guallarte

L'escola amb aires anglesos

El passat divendres 5 d'abril va ser un dia diferent i amb aires anglesos per als alumnes de l'ESO del Col·legi Jardí. 

L’escola estava ambientada en països anglosaxons i durant tot el dia es feren activitats típiques de països de parla anglesa. L’objectiu de la jornada era conviure tots junts durant un dia dinàmic i utilitzant una llengua estrangera tan important com l’anglès.

Les professores d’anglès van organitzar diferents activitats per als quatre cursos:

Els alumnes de 1r d’ESO van començar el dia ben informats a través d'una xerrada sobre la cultura britànica realitzada per un nadiu a la sala d'actes. A continuació, ja a l’aula, van fer un esmorzar americà amb música ambiental. Més tard van tenir una trobada amb els seus fillols de lectura a les aules de 1r de Primària per explicar-los contes en anglès, escrits per ells mateixos. Tot seguit, per aplicar el vocabulari que havien après durant el curs, participaren en el joc de “Passapalabra”. Finalment, per acabar bé el dia, van fer un cine-fórum amb la pel·lícula Bend it like Beckman.

Els alumnes de 2n d’ESO també van anar a la sala d’actes, per fer-hi una activitat sobre la cultura britànica amb l’ajuda d’una monitora americana de l’editorial Burlington Books. Un cop a classe, van celebrar un esmorzar amb productes d’altres països que ells mateixos havien comprat o cuinat. Després, també van jugar al “Passapalabra” en anglès. Com que estaven molt actius, van anar al Parc de Ponent on van aprendre a ballar “Line Dance” amb l’auxiliar de conversa de l’ESO, en Cameron. Finalment, una sessió de cinema amb la pel·lícula Wonder en versió original i un debat.

Pel que fa als de 3r d’ESO, van arribar amb gana a primera hora del matí per celebrar un esmorzar ben british a l’aula, amb música anglosaxona de fons. Més tard van fer una presentació oral dels treballs que havien estat preparant sobre els països de parla anglesa. Fet això, els tocava passar-s’ho bé i van jugar al “Trivial Time” un joc de cultura, gramàtica i vocabulari. I per acabar, una pel·lícula: Coach Carter, i van fer un debat. 

Els alumnes de 4t d’ESO van fer les activitats separats. Per una banda els alumnes de 4t A i per l’altra els alumnes de 4t B: van jugar al Bingo; van aprendre a ballar “Line Dance” amb en Cameron; van ensenyar els alumnes de P5 a ballar dues cançons; practicavrn l'anglès a través de jocs de taula; feren d'actors i actrius davant els més petits de l'Escola, i, finalment, ja tots dos grups de 4t junts, van mirar la pel·lícula Wonder a partir de la qual van fer un debat també ells.

En definitiva, un dia ben intens per viure i conviure en anglès.

Júlia Gordo

El Col·legi Jardí obté tres premis al concurs literari de Can Pedrals 2019

El passat 11 de març les Biblioteques de Granollers van organitzar un any més el concurs literari escolar de Can Pedrals, en el qual van resultar premiades tres alumnes de la nostra escola. 

El concurs de redacció de Can Pedrals és tot un clàssic entre les activitats de foment de la lectura i l'escriptura de la ciutat de Granollers. L’objectiu és fomentar l'escriptura creativa entre els escolars i apropar els alumnes al món de la creació literària. S’adreça a l’educació primària (5è i 6è) i a l’ESO.

Els alumnes disposen de dues hores per elaborar les seves obres a partir de dos temes proposats per l'organització. Aquest darrer any hi han participat 272 alumnes de 18 centres educatius que van haver de redactar un microrelat a partir de la frase: “Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells, i en Matias, amb ganes d’estalviar el delit, preguntà al carreter si els volia dur fins a les collades de la muntanya”. El fragment és de la novel·la Solitud (1905) de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís), l'any en què es commemora el 150 aniversari del naixement d'aquesta autora cabdal del Modernisme. 

El dia 3 de maig va tenir lloc a la Sala Tarafa el veredicte i lliurament de premis del LXII Concurs Literari de la Biblioteca Can Pedrals.

El jurat va atorgar un total de nou premis, consistents en vals de 40 a 100 euros bescanviables per llibres. D’aquests nou premis tres van ser destinats a alumnes de la nostra escola, l’única de Granollers amb alumnes premiats en tres categories diferents: en la categoria A, la Ruth Fontanet ha estat guardonada amb un segon premi, en la categoria B el segon premi ha correspost a l’Ainara Real i en la categoria C , la Judit Barco és qui ha estat mereixedora del primer premi. 

La nostra enhorabona a tot l’alumnat de la nostra escola que ha participat en el concurs i felicitacions a les alumnes premiades!

Júlia Gordo i Marta Garcia

Patinets elèctrics

Els patinets elèctrics s’han posat molt de moda arreu del món, ja que són un transport no contaminant, molt pràctic i útil, i amb un preu assequible, que gira al voltant dels 300€. Però, dintre d’aquestes qualitats positives també n'hi ha de molt negatives.

El seu gran problema és que, com que per conduir-lo no és necessari treure’s cap mena de permís ni tenir una edat mínima, s’han produït força accidents. A Catalunya en l'últim any hi ha hagut 203 vianants atropellats i dos accidents mortals: la vianant atropellada per un patinet a Esplugues de Llobregat i la conductora d'un patinet atropellada per un camió a Sabadell. Són dades de la policia local que ha recollit la Fiscalia de Seguretat Viària, que, al seu torn, ha alertat dels perills que impliquen els patinets elèctrics.

Un altre dels seus perills és que poden arribar a una velocitat d’uns 20-30 km/h i ara com ara, amb l'excepció d'algunes ciutats com Barcelona, no és obligatori portar cap mena de proteccions (només els menors de 14 anys tenen l’obligació de portar casc).

En conclusió podem dir que els patinets elèctrics són un transport pràctic però cal regular-ne l'ús.

Oriol Grau

CART-19, el començament d'una nova era de la medicina

El 24 d’abril d’aquest any s’ha comprovat científicament l’eficàcia d’un nou tractament contra la leucèmia mitjançant els nous coneixements i mètodes genètics. Aquesta ha estat provada amb persones fins a 25 anys d’edat i la resposta per part de l’organisme ha estat positiva el 80% de les vegades. 

L’Hospital Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) ha tractat amb èxit al primer pacient pediàtric que ha rebut la innovadora teràpia CART-19

Aquest és un tractament personalitzat que utilitza les pròpies cèl·lules del pacient per destruir les cèl·lules leucèmiques. Consisteix en l’extracció de cèl·lules del sistema immunitari del pacient que es modifiquen posteriorment per què el nostre propi organisme les reconegui com a cèl·lules malignes i les ataqui. Llavors es transfereixen al cos del pacient un altre cop, però ara modificades per tal que compleixin la seva funció.

El tractament de CART-19 està indicat majoritàriament per a persones que han patit una recaiguda després d’un transplantament de medul·la òssia o que han patit un rebuig a la quimioteràpia. L’Hospital Sant Joan de Déu ha estat el primer a tractar un pacient pediàtric amb aquesta teràpia. 

Fita de la sanitat pública espanyola: així s'ha curat Álvaro de leucèmia amb la teràpia CART

LÁlvaro, de sis anys, estava malalt de leucèmia limfoblàstica aguda des dels 23 mesos. Després d’haver patit dues recaigudes i d’haver-se sotmès a un transplantament de medul·la òssia,  va rebre aquest revolucionari tractament el desembre del 2018 i actualment s’ha recuperat. 

La importància de l'assaig amb CART-19 és que pot obrir un nou ventall de tractament per a aquells pacients amb leucèmia resistents a la quimioteràpia 

Es tracta d’un gran avanç mèdic que podria disminuir la taxa de mortalitat infantil per leucèmia, el càncer més comú en infants. Tot i que creiem que com que és una nova teràpia encara en procés d’investigació, on en podem conèixer encara els resultats a llarg termini, les conseqüències i efectes secundari. A més, aquest tractament ha resultat ser tan car com innovador i, per tant, el seu ús podria suposar la divisió de la societat afectada entre els qui se'l poden permetre i els qui no, ja que ara com ara no es pot aplicar al servei sanitari públic. 

Però, cal insistir que les conseqüències són positives. Cal continuar la línia d’investigació de més teràpies com aquesta i aprofundir en el desenvolupament de la CART-19 per poder conèixer-ne més bé el funcionament i els resultats en l’organisme.

Imara Gerber i Ainhoa González

El posthumanisme: modificar un esser humà és èticament correcte?

Elecció o Necessitat?

El posthumanisme és un camp propi de la ciènciaficció format pel conjunt d'idees que especulen sobre un futur possible en el qual l'ésser humà domina la seva pròpia evolució biològica gràcies a la ciència i la tecnologia.

La idea del posthumanisme és un salt més sobre les idees dels segles XIX i XX en el qual es veu la ciència i la tecnologia com a eines per millorar l'entorn de l'ésser humà. L'objecte del desenvolupament posthumanista no és l'entorn extern humà, sinó l'ésser humà en si mateix. S’experimenta amb el pensament de si modificar un esser humà és èticament correcte, ja que es pretén obtenir resultats que millorin la vida de les persones en general.

Aquest camp pot abastar idees tan diverses com els ciborgs (éssers humans de cossos modificats mitjançant pròtesis artificials), l'enginyeria genètica (éssers humans alterats genèticament per millorar les seves capacitats) o idees tan radicals com el traspàs de la ment humana a entorns digitals amb el propòsit d’obtenir beneficis a llarg termini. 

Per altra banda el posthumanisme, a més d’intentar conèixer quins són els límits de l’esser humà es si mateix, genera una gran polèmica a causa, principalment, de dues raons: la visió que té la població de com ha de ser un ésser humà i també la gran varietat d’opinions que hi ha, les quals xoquen entre si arribant a disputes, ja que aquest és un tema encara “tabú”. 

En resum el posthumanisme es pot considerar com qualsevol altre pensament o idea humana, perquè tot i que no agradi parlar-ne en general, es mereix un cert respecte. Aquest respecte serà necessari obtenir-lo de tothom, ja que en un futur pròxim haurem de començar a plantejar-nos l'acceptació d'algunes de les teories que proposa, avançant-nos a l’evolució de la natura per preparar el nostre cos a les noves tecnologies.

 Alex Magariño i Xavier López