El plàstic envaeix les nostres vides. Cada minut es compren al món un milió d'ampolles i anualment s'utilitzen cinc bilions de bosses de plàstic d'un sol ús, segons les Nacions Unides.
Vuit milions de tones d'aquest material, tan versàtil com contaminant, acaba en els oceans cada any. Cada vegada que aneu a comprar penseu que una bossa de plàstic costa 2 cèntims, de veritat penseu que la vida d’un peix, una tortuga… val 2 cèntims?
Hem de conscienciar-nos de la magnitud del problema, perquè això ens engloba a tots, el que tu fas ens afecta.
Com diu Sander Defruyt, responsable de la iniciativa New Plastics Economy, "si seguim així, al 2050 hi haurà més plàstic que peixos al mar". Poseu-vos en situació, anar a la platja i no veure el fons de l’aigua, no veure ni un peix, i trobar-te llaunes d’alumini de begudes, bosses de plàstic, anelles de plàstic… és trist pensar que està a les nostres mans conservar la biosfera, la diversitat d’espècies marines i que no reaccionem.
New Plastics Economy va llençar a la fi de 2018 un compromís global en col·laboració amb l'ONU, al qual es van sumar 250 empreses, moltes d'elles multinacionals. L'objectiu: que el 2025 el 100% dels plàstics que produeixen sigui reutilitzable, reciclable o biodegradable.
El gran consum de les indústries és el sector que més pressió sent, tant reguladora com dels consumidors, per reduir la seva petjada plàstica.
Fa unes setmanes la plataforma Zero Waste Espanya va cridar al boicot dels plàstics d'un sol ús i va deixar una instantània molt clara: com nés de difícil omplir el carret de la compra sense acumular envasos i embolcalls que no tindran una segona vida.
Cal començar per eliminar els plàstics innecessaris més problemàtics i els articles d'un sol ús.
El repte és majúscul: al 2017 es van produir 348 milions de tones de plàstics al Món; per ubicar-vos, un camió mitjà té una massa de 5 toness, imagineu-vos 70 milions de camions. Segons Plastics Europe, al ritme actual, la quantitat es quadruplicarà l'any 2050. Però ni és tan fàcil trobar alternatives, ni reciclar és suficient.
Cal convertir els residus en recursos, i això no és una tasca fàcil, però si tothom cooperès podríem avançar.
Reciclar no és suficient; la reducció de plàstic és un gran repte per a tots i, a més, hem de comprendre que hi ha molts tipus de consumidors. M’agradaria que us quedéssiu amb una frase: no n'hi ha prou a reciclar, el principal és reduir.
A propòsit! Els nostres companys de 3r d'ESO de l'Escola fan el crèdit de síntesi sobre aquest tema.
Clàudia Guallarte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió