"La història de la ciència és la història de les bones preguntes; la història de les creences és la història de les bones preguntes."
El passat 3 de març, el científic Wagensberg va morir a Barcelona a l’edat de 69 anys. Professor, investigador i escriptor que assolí renom com a científic divulgador.
Jorge Wagensberg Lubinski va néixer a Barcelona el 2 de desembre de 1948 essent descendent d’una família de jueus polacs. Des de petit es va veure molt influenciat pel treball i ambició del seu pare, aconseguir millores a partir d’idees senzilles, filosofia que Wagensberg utilitza per a fer la metàfora:
“Existeixen idees senzillíssimes que canvien dràsticament la vida del ciutadà”.
Pel que fa a la seva època com a estudiant, va aconseguir evitar la formació religiosa i disgregació per sexes estudiant a l’Escola Suïssa i al Liceu Francès, ja que ell s’argumentava dient que la religió era una ficció que servia per a cohesionar multituds, i, que al mateix temps, aquesta era resistent a la crítica de la nostra intel·ligència.
Va estudiar física a la Universitat
de Barcelona, i allà mateix es va doctorar. L’any 1991, compromès per la
divulgació de la ciència (la seva màxim ambició) acceptà la direcció del Museu
de la Ciència de Barcelona, que donaria lloc a un dels centres més innovadors del món: el Cosmocaixa. Premi Nacional de
Pensament i Cultura Científica i Creu
de Sant Jordi, va dirigir durant molts anys l’Hermitage i va impartir classes de
Teoria dels processos irreversibles a la UB. Doctor Honoris Causa per la Universitat
de Lleida.
Wagensberg posa sota la lent d’observació tot fenomen, tota idea, tota mentalitat. Interdisciplinari, vol ser el nostre científic, i també crític. I ho és certament a la vista de les seves reflexions desplegades al seu llibre d’home de coneixement. Tota circumstància li serveix per reflexionar alhora que va explicant amb el seu estil genuí els seus orígens, els dies de la seva infantesa i joventut, la seva formació a l’Escola Suïssa i el Liceu Francès...En la seva maduresa, Jorge Wagensberg mostra una especial estima pels qui considera els seus mestres, incloent-t’hi els membres de la seva família: aquella mare jueva que supervisava minuciosament els seus avenços escolars, i aquell pare jueu que li deia que el saber no ocupa lloc.
"Observar és buscar diferències entre coses similars. Comprendre és trobar semblances entre coses diferents", Jorge Wagensberg -
Raul Campos