Un monstre ve a veure'm

El càncer des de la perspectiva d'un nen

Un monstre ve a veure’m és el títol de la novel·la de Patrick Ness i de la pel·lícula homònima que es va estrenar a Espanya el dia 7 d’octubre de 2016. Dirigida per Juan Antonio Bayona, autor d'obres com L’orfenat (2007) i L'impossible (2012). És una novel·la per a tots els públics, a partir dels 10 anys, d'allò més emotiva, i un exercici de conscienciació sobre aspectes com el bullying, la pèrdua i els obstacles.

L'origen del llibre es troba en un primer esbós de l'escriptora anglo-irlandesa Siobhan Dowd, a qui li van diagnosticar un càncer el 2005. Malgrat la seva malaltia, Dowd va arribar a parlar de la idea amb Denise Johnstone Burt, editor de Walter Books. Després de la mort de l'autora el 2007, Denise va demanar-li a Patrick Ness, un dels seus col·laboradors, l'escriptura final de la idea. El llibre es va publicar el maig de 2011. Ness va confessar: "part del motiu que em va portar a escriure el llibre va ser la total absència d'obstacles, ja que vaig concebre el procés de creació com una conversa personal entre jo i la pròpia Siobhan Dowd". Després del llançament del llibre i el seu posterior èxit, la productora Focus Features va comprar els drets el 2014 amb intenció d’adaptar-lo al cinema.

L'obra tracta d’un nen de 13 anys que es diu Connor O’Malley, que crea un monstre en la seva imaginació que el visita cada nit a les 00:07h. El seu objectiu és ajudar el nen a través de quatre històries. L'aparició del monstre coincideix amb l’època en què la seva mare li és diagnosticat un càncer i ha de seguir un tractament de quimioteràpia. Al mateix temps, en Connor pateix de bullying a l'escola i l'absència del seu pare no l’ajuda a portar millor la situació. Finalment, començarà a acceptar els seus sentiments respecte a la malaltia de la seva mare.

Volem recomanar tant el llibre com la pel·lícula perquè creiem que, a més d’entretenir, desperta moltes emocions. Et poses a la pell del nen, són moltes coses per assimilar: la solitud, la mort, i la incertesa cap al futur. Un punt que ens agrada molt és quan la mare li diu que si necessita trencar coses que les trenqui, que si necessita alliberar-se que ho faci. En aquesta escena, es reflecteixen moltes emocions en una mateixa persona: tristesa, ira, culpabilitat, desitjos d’estar en pau amb un mateix... Sorgeixen, doncs, totes les emocions que són presents durant la vida.

Clarissa Delcid, Anna Radigales i Ariadna Bosch

L'escola amb aires anglesos

El passat divendres 5 d'abril va ser un dia diferent i amb aires anglesos per als alumnes de l'ESO del Col·legi Jardí. 

L’escola estava ambientada en països anglosaxons i durant tot el dia es feren activitats típiques de països de parla anglesa. L’objectiu de la jornada era conviure tots junts durant un dia dinàmic i utilitzant una llengua estrangera tan important com l’anglès.

Les professores d’anglès van organitzar diferents activitats per als quatre cursos:

Els alumnes de 1r d’ESO van començar el dia ben informats a través d'una xerrada sobre la cultura britànica realitzada per un nadiu a la sala d'actes. A continuació, ja a l’aula, van fer un esmorzar americà amb música ambiental. Més tard van tenir una trobada amb els seus fillols de lectura a les aules de 1r de Primària per explicar-los contes en anglès, escrits per ells mateixos. Tot seguit, per aplicar el vocabulari que havien après durant el curs, participaren en el joc de “Passapalabra”. Finalment, per acabar bé el dia, van fer un cine-fórum amb la pel·lícula Bend it like Beckman.

Els alumnes de 2n d’ESO també van anar a la sala d’actes, per fer-hi una activitat sobre la cultura britànica amb l’ajuda d’una monitora americana de l’editorial Burlington Books. Un cop a classe, van celebrar un esmorzar amb productes d’altres països que ells mateixos havien comprat o cuinat. Després, també van jugar al “Passapalabra” en anglès. Com que estaven molt actius, van anar al Parc de Ponent on van aprendre a ballar “Line Dance” amb l’auxiliar de conversa de l’ESO, en Cameron. Finalment, una sessió de cinema amb la pel·lícula Wonder en versió original i un debat.

Pel que fa als de 3r d’ESO, van arribar amb gana a primera hora del matí per celebrar un esmorzar ben british a l’aula, amb música anglosaxona de fons. Més tard van fer una presentació oral dels treballs que havien estat preparant sobre els països de parla anglesa. Fet això, els tocava passar-s’ho bé i van jugar al “Trivial Time” un joc de cultura, gramàtica i vocabulari. I per acabar, una pel·lícula: Coach Carter, i van fer un debat. 

Els alumnes de 4t d’ESO van fer les activitats separats. Per una banda els alumnes de 4t A i per l’altra els alumnes de 4t B: van jugar al Bingo; van aprendre a ballar “Line Dance” amb en Cameron; van ensenyar els alumnes de P5 a ballar dues cançons; practicavrn l'anglès a través de jocs de taula; feren d'actors i actrius davant els més petits de l'Escola, i, finalment, ja tots dos grups de 4t junts, van mirar la pel·lícula Wonder a partir de la qual van fer un debat també ells.

En definitiva, un dia ben intens per viure i conviure en anglès.

Júlia Gordo

Narbona a les nostres mans

Els alumnes de 4t d’ESO de l’optativa de francès vam fer una estada a Narbonne els dies 13, 14 i 15 de març per practica el nostre domini de l'idioma.

L'experiència va començar amb una ruta turística pel centre de la ciutat, dirigida per un voluntari de l’ajuntament que ens en va mostrar els llocs més importants, en els quals van tenir lloc algunes anècdotes del passat. De Narbona, en destacaríem la Torre del Ministeri, pel seu gran nombre de graons que porten al mirador central de la ciutat. 

El fet de viatjar a França ens va comportar descobrir nous plats típics del país, de manera que vam tenir l’oportunitat de fer una degustació de diferents menjars. Destaquem la quiche, un tipus de pastís salat típic de la cuina francesa, i les crepes dolces.

També vam poder experimentar com és la vida d’un estudiant en una escola francesa; ben diferent a la nostra en alguns aspectes; per exemple, al centre escolar que vam visitar nosaltres, tenen uns límits religiosos que no els permeten portar pantalons estripats, samarretes curtes de tirants o amb coll de pic, pírcings, el cabell tenyit d’algun color llampant i, els nens, els cabells llargs. Vam poder gaudir d’un dia d’estudiant francès dividint-nos per grups i coneixent-nos una mica més, i tot plegat ens va portar a plantejar-nos força qüestions entre nosaltres. Finalment vam compartir un dinar cultural en el qual, cada un des nosaltres va haver de portar un menjar típic de Catalunya, en canvi ells van preparar diferents plats a la cuina de l’escola. 

Una sortida pel gran canal de Narbona ens va servir de comiat d’aquesta estada, gràcies a la qual vam millorar la nostra relació com a grup amb moments i somriures que mai no oblidarem.

Carlota Fernandez i Aina Puertas

Is this the real life? Is this just fantasy?

Què hi ha darrere la cançó Bohemian Rhapsody?

Bohemian Rhapsody va suposar un abans i un després per el grup Queen. L’obra va ser escrita per Freddie Mercury i publicada a l’àlbum A Nigth at the Opera el 1975. Es tracta d'una petita òpera-rock de gairebé sis minuts, que consta de set actes. Nosaltres hem volgut anar una mica més enllà i analitzar què hi ha darrera aquesta melodia i de la lletra que han emocionat el món. Què amaga aquesta peça?

Bohemian Rhapsody pot traduir-se al català com “rapsòdia bohèmia”. Una rapsòdia és una peça musical conformada per fragments de diferents obres sense relació entre elles. Per altra banda, la bohèmia es refereix a la vida de certs individus de la societat, normalment artistes, que viuen fora de l’ordre establert. Així doncs, el títol de l’obra representa molt bé la raó per la qual Mercury la va escriure, un jove incomprès dins del món de la música. 

Freddie Mercury utilitza com a referent la cultura italiana per escriure la lletra d’aquesta petita òpera pop: Scaramouche és un personatge bufonesc a la commedia dell'arte; Galileu era un astrònom florentí condemnat per heretgia per la Inquisició i Figaro és el personatge principal de l'òpera de Rossini, en la qual ajuda a aconseguir que l'amor veritable s'imposi.

L’obra consta d’una introducció a capella, dues balades, un solo de guitarra, un passatge operístic amb part de rock i una coda reflexiva. Té una durada de 5 minuts i 55 segons exactament i això té una explicació. A Mercury li agradava molt l'astrologia i el 555 en numerologia està associat amb la mort, no física, sinó espiritual. 

Pel que fa a la lletra de la cançó, parla d’un home que confessa a la seva mare que va matar algú; en el judici, fa servir la seva pobresa com a excusa, en va, i acaba resignat al seu destí.

Bohemian Rhapsody és l'única cançó que ha arribar al cim de la música pop i que encara ara ens posa la pell de gallina. Tot i així, la cançó encara ens deixa molts dubtes per resoldre, com ara què representa per al compositor aquesta cançó?; planteja un tema personal? 

"Crec que la gent només hauria d'escoltar-la, pensar-hi i, després, fer-se una idea sobre el que els diu ...”, va dir Freddie Mercury. Des d'aquí us animem a fer-ho!

David Pivniceru i Carla del Barco

Leonardo da Vinci, un geni irrepetible

Enguany es compleixen 500 anys de la mort de Leonardo da Vinci, un personatge conegut universalment, del qual creiem saber-ne moltes coses, però en sabem tantes? El cert és que la seva vida està envoltada per més misteris que coneixements.

Considerat com una de les persones més influents tecnològicament i culturalment, pare de multitud d’invents i de nombrosos experiments, així com també d’algunes de les pintures més conegudes a nivell internacional, la seva figura encarna perfectament l'ideal de l'home del Renaixement i de la saviesa aplicada a diversos camps de la tecnologia i de la ciència.

Da Vinci, inventor

Com a inventor, Da Vinci va deixar plantejades les idees del que després serien dispositius i aparells tan dispars com el paracaigudes, l'helicòpter o el tanc, tot i que el nivell tecnològic de la seva època va fer impossible que els veiés convertits en realitat.

Va inventar una ballesta gegant, que era un arma de guerra de 27 iardes amb 6 rodes, feta amb fusta fina i flexible igual que una ballesta normal, però amb les dimensions més grans que una catapulta de guerra. El compàs també va ser una de les seves múltiples grans invencions. Aquest petit invent ja existia a l’antiga Grècia, però ell en va fer una versió millorada; pot semblar de poca rellevància, però ha estat imprescindible per al disseny arquitectònic. Només cal determinar el seu centre i un punt qualsevol per aconseguir un fabulós i refinat cercle; de fet, no només serveix per a la creació de cercles, sinó també per traçar angles i prendre distàncies.

En resum, Da Vinci era un geni que va revolucionar el concepte d’inventar. Un apassionat per poder portar a la realitat els dissenys i les idees que creixien al seu cap, ja fossin de l’àmbit de l'art o de la tecnologia. Sigui com sigui, ens ha deixat un llegat que encara perdura.

L'home de Vitruvi

Alguna de les obres d’art més importants de Da Vinci va ser l’home de Vitruvi, un dibuix d’una figura masculina nua en dues posicions sobreimpreses en cames i braços, en un quadrat i en un cercle, referència de l’estudi de les proporcions del cos humà perfecte, i que es va realitzar a partir d'uns escrits d’un arquitecte de l’antiga Roma. Aquest dibuix compleix proporcions molt estrictes, per exemple: un palmell equival a l'amplada de quatre dits, o la distància entre el naixement dels cabells i les celles és un terç de la longitud de la cara. Entre moltes altres proporcions, en total hi ha 25 proporcions a seguir.

La Gioconda

Possiblement una de les obres més conegudes de Da Vinci és la Gioconda, reconeguda com una de les millors obres del món sencer, ja sigui per les seves  faccions amb un cert misteri darrere o simplement perquè és considerada com especial, detallada i bella. Durant diversos segles els interrogants sense resposta sobre l'obra de Leonardo han anat creixent, originant apassionades polèmiques en molts autors i investigadors. Davant la gran quantitat de preguntes, les respostes no solen ser prou convincents, de manera que els debats segueixen oberts. Especialment durant els segles XIX i XX, les teories sobre l'origen de la model, l'expressió del seu rostre, la inspiració de l'autor i moltes altres, han pres gran protagonisme i obliguen a una anàlisi històrica i científica profunda.

Àlex Magariño i Xavier López 

Destí o casualitat?

Com us hem explicat en un article anterior, la passada Setmana Santa, VEUS – Cor infantil d’Amics de la Unió de Granollers vam fer una producció que no acostumàvem a fer; vam cantar la Passió segons Sant Marc de Bach sota la direcció del gran mestre Jordi Savall, juntament amb els homes de la Capella Reial de Catalunya i l’orquestra Les Concert de Nations. 

La producció va consistir en una gira per França, en la qual vam cantar al Palau de Versailles, a l’església Sant Louis de Montrapon i a la Filarmònica de Paris. 

Va ser un viatge molt profitós en tots els aspectes, tan curricularment com personalment; ja que molts ens vam plantejar noves opcions de vida que teníem en dubte. 

Com diuen els grans filòsofs, si escollim el que realment ens agrada, segur que mai no ens equivocarem. 

Suposo que caminar per terres mogudes forma part de tothom, però tenim això assegurat; la passió per aprendre coses noves. Les ganes d’aprendre inherents en cadascú. Per què som aquí, si no és per aprendre? 

Torno a casa amb ganes de saber alemany, més anglès, una mica d’italià... Ganes d’estudiar música de debò, llegir moltes novel·les en castellà per tenir bagatge literari i entendre les metàfores de Don Quijote o de Las Novelas Ejemplares, ganes de conèixer a Nietzsche; què significa el vitalisme del qual parlava aquest savi alemany especialista en l’etern retorn... 

Qui sap si algun dia l’atzar ens torna a creuar dalt d’un escenari i la música torna a omplir-nos de vida...

Raul Campos

James Rhodes: realitat o ficció?

El pianista britànic James Rhodes va néixer en una família jueva de classe mitjana a St. John's Wood, al nord de Londres, al 1975. Va estudiar a l'Arnold House School, una escola privada per a nois, on va patir abusos sexuals per part del seu professor d'educació física. Aquest fet li va causar un impacte tant mental com físic, que es va traduir en un desordre alimentari, dolors a la columna vertebral i un trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT).

El paper de la "música clàssica en la salvació de Rhodes

En el moment de depressió i del no-res, la música clàssica es va convertir en el consol i la clau per a la supervivència de Rhodes: "James va aconseguir trobar un llenguatge desconegut per a tothom; un llenguatge especial, diferent, ÚNIC, que en cada moment li va donar suport per poder continuar. Cada cantata de Bach, simfonia de Beethoven i preludi de Chopin tenien sentit per a ell i, el que és més important: li transmetien un missatge. Ningú sap exactament què va pensar en el moment d’escoltar aquelles obres, però gràcies a elles ara és viu."

Actualment, James Rhodes és un dels pianistes de més renom internacional, no per la seva tècnica pianística, que és molt millorable, sinó per la seva expressivitat musical amb el corresponent rerefons. Entre la seva discografia es poden trobar diverses produccions amb el Signum Records i la Instrumental Records, i ha actuat múltiples vegades a la BBC i al Channel 4.

Des de fa pocs any, Rhodes ha intercalat la seva vocació pianística amb l’escriptura, i n'han resultat diversos llibres basats en la seva vida i supervivència, en els quals explica, detall per detall, els sentiments, pensaments i sensacions experimentats al llarg de la seva existència.

Raul Campos

L'èxit de l'obra ART

El Teatre Auditori va portar ART a Granollers

El dissabte 18 de novembre és van fer dues funcions de l'obra ART al teatre Auditori de Granollers.

Art és un espectacle de comèdia intel·ligent i enèrgica sobre l'art i el valor de l'amistat. Va ser estrenada l'any 1994 i ambientada al París de finals de la dècaa de 1980. Aquesta obra explica la història d'un quadre en blanc i el preu de la seva adquisició, i posa a prova l'amistat de tres homes que semblava imposible de trencar.

L'autora és Yasmina Reza, i Jordi Galceran la va traduir al català. Es va portar arreu del món, i a Barcelona va agafar èxit l'any 2016 quan es va estrenar al Teatre Goya, en català. Els actors principals són:

• Pere Arquillué, que  va nèixer al 1967 a Terrasa, és un actor català de teatre, cinema i té la nominació de "Butaca Award for Best Actor". 
• Francesc Orella, nascut l'11 de juny de 1957 a Barcelona, és un actor de cinema, televisió, teatre, té duess nominacions "Butaca Award for Best Actor, Max Award for Best Lead Actor".Segur que el coneixeu, perquè protagonitza la sèrie de Merlí.
• Lluís Villanueva, actor nascut el 26 de març de 1967 a Sabadell, té el premi "Butaca Award for Best Supporting Actor".

Art és dirigida per Miquel Gorriz, que compta amb una àmplia experiència professional com a professor d'interpretació i com a director de teatre.

Les crítiques més destacades diuen que les escenes se succeeixen amb fluïdesa. El muntatge és àgil i el ritme de l'obra no decau en cap moment. Els diàlegs són ràpids i àcids. El monòleg de Pere Arquillé és brillant i l'interpreta de forma superba. És un text molt intel·ligent i molt ven tramat.

                                                                                                                       

                                                          Gisela Pérez i Jana Pérez 

MÚSICA CLÀSSICA: desapareguda o simplement oblidada?

Actualment es podria dir, i no diríem cap mentida, que la música clàssica és el tipus de composició que menys s'escolta entre els adolescents. A la gent jove que s'hi vol dedicar, com jo, aquest fet ens fa dubtar, ja que la música clàssica és apreciada per un tipus de públic molt concret, que potser en un futur ja no es trobarà fàcilment.

La principal raó per la qual els adolescents no escolten música clàssica és perquè els sembla avorrida. Sí que és veritat que, segons la peça, pot resultar pesada, però aquest tedi és causat per la manca de comprensió d'aquesta música, que té un rerefons bastant complex. Un altre aspecte que la diferencia dels altres tipus composicions més populars, és que la majoria d'obres no tenen lletra o, quan en tenen, aquesta està en un idioma estranger i és difícil de recordar i/o gens encomanadissa. Tot i així, aquests arguments no tenen gaire pes comparat amb el fet que la música clàssica ha estat bandejada pels mitjans de comunicació i es troba fora de l'entorn cultural de la població en general.

En conclusió, caldria fomentar d'alguna manera els coneixements sobre la música clàssica i ensenyar a entendre-la. La millor manera, al meu entendre, seria fer alguna hora més de la matèria de música a l'escola i que els deures consistissin a escoltar-la i analitzar-la de la manera més personal possible. Això ajudaria els adolescents a tenir-ne una altra visió i, potser, se sentirien atrets a escoltar-la per al seu propi benefici.

Raul Campos

Nova edició del Concurs d'escultura Manel Batlle

Com ja és costum des de fa uns anys, els alumnes de 4t d'ESO de l'itinerari de Plàstica, que inverteixen tres hores setmanals en aquesta matèria, han elaborat una escultura per participar en l'edició del Concurs d'Escultura Manel Batlle.

Les bases del concurs són les següents:

El premi és de 500€ en metàl·lic, dins la categoria en la qual participen els alumnes de 4t d'ESO. La temàtica de l'obra és lliure, tot i que no es permet que traspassi els 50 cm, pel costat més llarg, ni els 150 cm d'alçada.

En aquestes alçades del concurs, ja sabem que hi ha tres finalistes del nostre curs: la Júlia Simpson, la Júlia Rodríguez i la Marina Oliver. En aquest article us adjuntem unes imatges de les escultures de les finalistes. 

El veredicte i el lliurament dels premis tindran lloc el dia 16 de desembre a les 12:00 (a la Sala Ciutat de Granollers). Desitgem molta sort a les seleccionades, així com a tots els participants de l'itinerari de Plàstica, i animem que es continuï treballant d'aquesta manera. Felicitats a totes. 

Marina Oliver i Diana Illa

L'origen de les festes tradicionals. L'Ascensió

La majoria de persones celebren festes sense saber-ne l'origen. la més propera a nosaltres en temps i espai ha estat l'Ascensió i per això hem decidit redactar aquest article. Considerem molt important que, tant els adolescents, com els adults, sàpiguen el perquè d'aquesta festa.

El dia de l'Ascensió aquest any ha estat el dijous 25 de maig. Se celebra just quaranta dies després del diumenge de ressurecció, durant el temps Pasqual. En aquesta data es conmemora l'Ascensió del Senyor al cel, en presència dels seus deixebles després d'anunciar-los que els enviarà l'Esperit Sant. És un dia festiu en molts països del món. A Europa: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Suècia, Suïssa. A l'Àfrica: Benin, Burundi, Burkina Faso, Costa d'Ivori, Madagascar, Namíbia, Senegal. A Amèrica: Colòmbia, Haití, Mèxic. A l'Àsia: Corea del Sud, Filipines, Indonèsia. I a Oceania: Vanuata.

Representa una festivitat amb una tradició molt antiga. Tot estar preparada per començar-la un dijous, a partir de l'any 1977 la Conferència Episcopal Espanyola va decidir traslladar aquesta celebració al diumenge seguent, al·legant que, en no ser festiu dijous, dificultava l'assistència de la gent a missa. És el que es coneix com el Diumenge de l'Ascensió, que enguany ha caigut el 28 de maig.

A partir d'ara esperem que la gent tingui curiositat per saber l'origen i el perquè de cada festa que celebrem. No només són dies festius, tot té un perquè.

                               
                                                                                                     

                                                                                                      Maria Medina i Daniel Ballesteros

La televisió i tu, el millor moment del dia

Què hi ha de millor que engegar la televisió, sintonitzar el canal que t'agrada i seure a mirar aquella sèrie que estaves esperant tota la setmana amb tanta ànsia?

Avui dia, hi ha milions de sèries que tracten milions de temes diferents, però els gèneres més populars són el drama, la comèdia, el misteri i el policíac. A continuació, us mostrem les quatre sèries de televisió més populars i amb més visualitzacions del que portem de 2017. Us plantegem un joc, us donem unes pistes i l'argument corresponent a la sèrie que haureu d'endevinar:

Edat Mitjana, cavallers, reis i reines, dracs, aliances, desenganys i sang, molta sang.

Amb aquestes vuit pistes que us acabem de donar, segur que endevineu quina sèrie s'amaga sota l'argument que teniu a continuació:

La història comença quan el rei, que ha d'atorgar "la mà del rei", títol que atorga a un dels seus vassalls i que comporta convertir-se en el segon home més poderós dels set regnes, mor de manera sobtada. Començarà llavors una escalada de violència i conspiracions per aconseguir el control dels set regnes. D'entre els set reialmes, les quatre cases més prestigioses i amb més poder són:

La Casa Stark: El seu poder abarca tot el nord

La Casa Baratheon: Dominen la costa propera a la capital

La Casa Lannister: És la casa més rica i la més odiada. Regnen sobre la costa occidental

La Casa Targaryen: Antics regents del regne, els supervivents viuen aïllats a l'orient. Desitgen amb tota ànsia recuperar el tron que un dia van dominar.

Zombies, supervivència, apocal·lipsi, Geòrgia i armes.

Aquesta sèrie segur que l'encerteu, només amb la primera pista que us hem donat...

Centrada en un món postapocalíptic i protagonitzada per Rick Grimes, un oficial de policia que en despertar-se d'un coma es troba amb un món ple de zombies (anomenats caminants). En trobar a la seva dona Lori i al seu fill Carl, s'uneix a un grup de supervivents als quals acabarà liderant. La història, ambientada principalment a l'estat de Geòrgia, narra les vivències de tal grup, el qual s'enfronta a la plaga que s'ha escampat, com a altres grups d'humans que també lluiten per sobreviure.

La sèrie original d'AMC ja porta 7 temporades i molts personatges. Però fins ara, els dos principals són en Rick i en Daryl conjuntament amb el malvat Negan, líder del grup anomenat "Els Salvadors".

Presó, dos germans, fugida, plànol i tatuatges.

És una sèrie que va tenir molt d'èxit quan va ser estrenada, però va acabar l'any 2009 amb una quarta, i de moment última, temporada. Vuit anys després l'abril d'aquest any 2017, la sèrie va renovar una cinquena temporada.

Lincoln Burrows és acusat d'un crim que ell diu que no ha comès. L'assassinat del germà de la vicepresidenta dels Estats Units. És enviat al centre penitenciari Fox River per complir allà la seva condemna fins al dia de la seva execució. El seu germà, Michael Scofield, elabora un pla de fuga, tatuant-se el cos sencer de plànols de la presó per saber com escapar d'allà, i roba un banc a mà armada per tal que el tanquin a la presó. Un cop allà, haurà d'aconseguir escapar amb el seu germà, abans que arribi el dia de la seva execució.

Hannah Baker, 7 cintes de cassette, bullying i suïcidi.

Aquesta l'hem posat bastant fàcil ja només per la primera pista, i pel fet que és una sèrie nova d'aquest any, emesa per Netflix, molt ben valorada i coneguda mundialment. La primera temporada consta del mateix nombre de capítols que el primer número del títol de la sèrie.

Clay Jensen, un estudiant de 17 anys, es troba un paquet anònim a l'entrada de casa seva un dia qualsevol al tornar de l'escola. En obrir-lo, descobreix que es tracta d'una Caixa amb 7 cintes de cassette gravades per tots dos costats, per la difunta Hannah Baker, una companya de classe que fa poc que s'ha suïcidat. A les cintes, Hannah explica a 13 persones el paper que van jugar en la seva mort, donant 13 raons per les quals es va treure la vida.

Per finalitzar, abans que us donem les respostes, us llencem una última pregunta perquè hi reflexioneu: per què creieu que tenen tant d'èxit aquestes sèries?

Respostes:

2. The walking dead (2010-)

1. Game of Thrones/ Joc de trons (2011-)

3. Prison Break (2005-2009) i (2017-)

4. 13 reasons why (2017-)

Clàudia Espinosa i Gerard Gómez

Pau Joan Hernández visita els alumnes de 2n d'ESO

Pau Joan Hernández és un escriptor català nascut l’any 1967 a Barcelona, i autor de llibres dirigits principalment als joves. Als 18 anys d’edat va publicar la seva primera novel·la juvenil, i més tard va estudiar la carrera de filologia.

Sobresurten títols com L'ombra del Stuka (1998), que rep el Premi Crítica Serra d'Or del 1999 i el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes del 2000; La tripulació del pànic (2004), Premi Edebé Juvenil del 2004; El misteri de les quatre punyalades (2005), guardonat amb el Premi Columna Jove del 2005, i L'illa de la pedra inquieta (2009), guardonat amb el White Ravens de Múnic del 2010, entre molts d'altres. Les seves traduccions han valgut la inclusió a la Llista d'Honor de l'IBBY en dues ocasions (2006 i 2008) i el Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció de novel·la del 2008. Té obra traduïda al castellà, l'èuscar i el gallec. També ha escrit poesia.

Els alumnes de la matèria de llengua catalana de 2n d'ESO de l'escola, han llegit una de les moltes obres de narrativa juvenil de Pau Joan Hernández, El misteri de les quatre punyalades, una novel·la policíaca que transcorre a Granollers. En aquest llibre, trobem en Biel Codina, que és detectiu privat i comparteix despatx amb la Sara, que és advocada, que ha de resoldre un misteri ben peculiar: la Betty, una adolescent, demana els serveis d'en Biel perquè han apunyalat la seva Barbie. El que comença semblant una història banal, acaba esdevenint una trama inquietant.

El passat mes de maç, Pau J. Hernández va venir al Col·legi Jardí a fer una xerrada amb els alumnes de 2n d'ESO, durant la qual va parlar-los de l'ofici d'escriptor, de l'obra que havien llegit, curiositats i anècdotes, i els va fer reflexions d'allò més interessants. A més, els nois i noies van poder conversar-hi i li van mostrar els treballs que havien fet sobre El misteri, unes capses en les quals havien recollit de forma simbòlica les pistes que en Biel Codina va trobant per resoldre el seu cas, i que podeu trobar exposades aquests dies al vestíbul de l'escola.

Els alumnes recorden amb especial simpatia la comparació que els va fer P.J. Hernández entre l'adolscència i l'handbol: un adolescent és com un porter d'handbol en un partit molt intens. Sabeu per què? Us deixem amb el misteri. Penseu-hi...

Daniel Ballesteros

La Maria Canals de 3r d'ESO guanya el premi St.Paul's de narrativa

La Maria Canals és una adolescent de quinze anys que actualment estudia 3r d'ESO al Col·legi Jardí. Fa ALCA literària, i com alguns dels seus companys, es va presentar al concurs literari de l'Escola Sant Paul's amb el seu relat titulat La memòria als teus ulls.

Després d'haver quedat finalista juntament amb quatre altres alumnes (de les quals una d'elles era la seva companya Alice), a finals d'abril la van convocar a la cerimònia de lliurament de premis, en la qual va ser proclamada com a guanyadora del concurs!

Li hem fet una breu entrevista per conèixer-la una mica millor:

Explica’ns en poques paraules com definiries el teu relat

És un relat que principalment tracta de dos homes que estan en una residència. Els dos són jueus i un comença a ser company d’habitació de l’altre i a partir d’aquí es fan molt amics. Considero que és un relat que transmet intriga ja que al final passa una cosa sorprenent.

Com se’t va acudir aquesta idea per a la història?

Doncs al principi vaig veure una pel·lícula, Remember, que em va fer començar a pensar idees que van acabar creant el meu relat.

Quant fa que escrius o que t’agrada escriure?

Sempre m’ha agradat escriure i escric des que vinc al col·legi, però a casa també hi dedico temps.

Llegeixes? Quin és el teu llibre preferit?

Llegeixo bastant, però menys del que m’agradaria. No tinc un llibre preferit fix, ja que m’agraden molts llibres i molt diferents. Ara, però, me n’estic llegint un que m’agrada molt, es diu After.

Penses que té alguna cosa a veure la teva animació lectora amb les teves ganes d’escriure?

Suposo que sí perquè sempre veus coses quan llegeixes que t’agraden i et planteges d’escriure-les tu també. A més, també fa que se t’acudeixin noves idees.

Et va sorprendre rebre el premi?

Sí, perquè ser finalista per a mi ja era un premi, ja que amb tanta gent i tantes històries presentades, ja estava contenta d'haver arribat a la final. Érem només cinc candidats finalistes entre tota aquella gent i em va sorprendre ser jo la guanyadora.

Estàs satisfeta del teu resultat i t’agrada el relat que has creat?

Sí, m’agrada molt el resultat. A part, el meu professor d'ALCA m’ha ajudat a corregir molts errors i penso que ha quedat una bona història.

Canviaries alguna cosa ara de la teva història?
Quan llegeixes algun llibre o un text, sempre hi ha alguna cosa que canviaries.

Com et sents quan escrius?

Quan començo a escriure se’m van acudint idees i no puc parar fins que em diuen "prou!", si no, continuaria escrivint.

Quins consells donaries a altres estudiants o joves que volen començar a escriure?

Jo els diria que si els agrada escriure, que tirin endavant. Que agafin un bolígraf i un paper i que comencin a fer-ho. Sobretot, que siguin crítics amb ells mateixos i llegeixin el que escriuen. També que llegeixin altres llibres, que també ajuda molt a corregir errors.

Què és el que recomanaries als teus lectors o a aficionats a l’escriptura?

Animo a qualsevol persona que vulgui escriure que faci el que li agrada. 

Persegueix els teus somnis, no? 

Exacte! 

Maria Medina i Mariona Pérez

Una manera diferent d'estudiar història

Com tots sabem, la guerra civil és un fet que va marcar un abans i un després a la història del nostre país. Els alumnes de 4t d'ESO l'hem analitzada a fons des de la matèria de socials, tot fent uns projectes en parelles sobre el tema, que expliquen tres grans etapes: la segona república, la guerra i el franquisme, i la postguerra.

Cada equip ha enfocat el treball d'una manera diferent; ja sigui amb suport digital, a partir de la creació de pàgines web o vídeos, ja sigui a través de suports més artesanals, com diaris, llibres, cartes o, fins i tot, un tocadiscos.

El principal objectiu d'aquest projecte era treballar amb profunditat aquest període històric entenent-ne les etapes, i fomentar la creativitat i la cooperació entre companys/es mitjançant el treball per parelles.

Els resultats han estat força satisfactoris, ja que han quedat projectes visualment molt atractius i amb un contingut molt correcte. Segons el nostres punt de vista, creiem que des de les diferents matèries hauríem de fer més projectes com aquest, ja que s'hi sintetitza molt bé la informació i els alumnes 

gaudim i aprenem més que estudiant amb un llibre davant.

                                                
Daniel Ballesteros i Sara Benito

Scaramouche

Els alumnes de 4t d'ESO hem llegit a la matèria de català una adaptació de Mar i Cel feta per Dagoll Dagom. Aprofitant que al teatre Victòria de Barcelona és representava Scaramouche, una gran comèdia musical d'aventures, amor i revolució dirigida i representada per aquesta gran companyia catalana, els alumnes vam poder gaudir d'una sortida cultural i de cohesió.

Dagoll Dagom i Scaramouche

Dagoll Dagom, és una companyia dirigida per Joan Luís Bozzo. L'obra se situa l'any 1789, quan el poble de França es moria de gana. La història se centra en la vida de dos germans bessons separats des de la seva infantesa: René i Louis.

René és un carallot amb molt de talent, i l'amant de Camila, una jove actriu de molta bellesa i sensualitat. Per altra banda, trobem a Louis que ha estat adoptat per el marquès de l'Echalonne, i viu enamorat d'Olympia que és la promesa del marquès. Els personatges fan un viatge fins a París on aconseguiran la seva llibertat, igualitat i fraternitat. Scaramouche, un heroi emmascarat, esdevindrà el defensor del poble que s'enfrontarà amb l'aristrocràcia donant esperança a tothom.

Tot i que la majoria d'alumnes van opinar que l'obra és massa llarga, gairabé tres hores, creiem que Scaramouche ha trobat el punt d'equilibri just per convertir-se en un espectacle per a tots els públics, tant els més joves com els més veterans. Una de les escenes que més ens va agradar va ser la lluita amb esgrima. Un ambient d'aventura amb què aquells que un dia encara van llegir i somniar amb  «Els tres mosqueters» amb què van poder gaudir. 

                                                        Mariona Salvany i Mireia Pont

Un art sense barreres

La dansa és la manera més antiga i original d'expressió humana a través del cos i del llenguatge físic. En la cultura tradicional aborigen, la dansa és l'ànima humana.

Cada 29 d'abril, des de 1982, per iniciativa del Comitè de Dansa Internacional de l'Institut Internacional del Teatre (CID-UNESCO), se celebra arreu del món el Dia internacional de la dansa, per atraure més públic i cridar l'atenció sobre aquest art.

La intenció d'aquest dia és reunir tots els gèneres de la dansa per homenatjar aquesta manifestació artística i la seva universalitat, que és capaç de travessar qualsevol barrera política, cultural o ètnica i unir el món. La data escollida fa referència al naixement de Jean-Georges Noverre, creador del Ballet Modern.

Per aquest dia hi ha un gran nombre d'activitats i iniciatives que es realitzen, com per exemple: exhibicions, conferències i debats, espectacles al carrer, espectacles a teatres, assaigs en llocs oberts, exposicions sobre la dansa, classes obertes per a qualsevol persona...

Cada 29 d'abril hauríem de sortir de casa i gaudir de les diferents propostes i exhibicions que ens ofereix aquest gran dia.

Ballar no és un esport, ni un comerç, és un art. No és saber els millors passos, és saber usar el que tens. No és competir sinó ser feliç amb el que fas. I els espectacles no són per impressionar, són per expressar. 

                                                                                                               Maria Medina Guiñón

ALCA 2016-17... Nous reptes

Com sabeu, a l'escola Jardí hi ha un projecte anomenat ALCA, que consisteix a treure el màxim profit de les capacitats de certs alumnes per fer projectes especialitzats. Està dividida en tres branques: la científica, la robòtica i la literària.

ALCA CIENTÍFIC:

Des de fa tres anys l'ALCA científic el dirigeix la professora Mònica Suils, i aquest és el sisè any que es fa. Aquesta divisió es dedica a fer projectes proposats per la professora, seguint el mètode científic, que consisteix en l'observació, la formulació d'hipòtesis, la experimentació, l'abstracció de conclusions i l'elaboració d'una teoria. Aquest mateix grup va quedar l'any passat entre els tres millors de cent vuitanta-set participants en un concurs anomenat X(P)RIMENTA,  amb l'elaboració d'un vídeo sobre l'osmosi. En el jurat hi havia gent important com Jaume Vilalta, director del Quèquicom i Daniel Ramírez. Aquest curs han començat un projecte per saber com afecta l'acidificació dels oceans sobre la duresa i resistència de les closques de mol·luscs.

ALCA LITERARI:

"Només és pot aprendre a ser millor escriptor escrivint". L'objectiu de l'ALCA literari és potenciar la imaginació dels seus participants per plasmar-ho amb textos. Per millorar, els fan redactar textos i després els analitzen per no tornar a cometre els errors. Ara mateix estan treballant la creació de personatges i com fer i resoldre un conflicte interessant amb girs inesperats en la història.

L'ALCA literari és el tercer any que el dirigeix el professor Lluís Valls, i cada curs hi ha més alumnes. Aquest ALCA va guanyar el premi Sambori de narrativa amb la Clara Sarrià, amb un conte fantàstic, es tracta d'un prestigiós concurs de literatura convocat cada any per Òmnium Cultural. Tot i això ells consideren que tenen manca de temps per poder treballar tots els aspectes necessaris i assolir completament tots els objectius.

ALCA DE ROBÒTICA:

I finalment la tercera i última branca de l'ALCA és la robòtica. Entre les branques potser és la que crida més l'atenció ja que és la més interactiva i novedosa. L'ALCA de robòtica es divideix en dos grups: en un hi ha 1r i 2n ESO, que són els que han començat recentment i estan aprenent les bases, i, per altra banda, els de 3r ESO que competeixen en un concurs en el qual hi ha participants de tot Catalunya. Aquest ja serà el 4t any que participen en el concurs anual de la First Lego League, en el qual han de preparar un seguit de proves que ha de passar un robot que cada equip ha construït prèviament. El concurs cada any gira al voltant d'un tema; aquest any tracta sobre els animals. L'objectiu d'aquesta competició és fer el màxim de punts possibles en el mínim de temps i intentar que no hi hagi penalitzacions.

                                                                                                       Marta Galbany i Sasha Tresserras

Viatge al món de l'humor televisiu

Benvolguts lectors us proposem un viatge d’humor a través dels programes televisius més populars.

Hotel Fawlty

Per començar hem d’anar uns anys enrera, exactament quaranta-dos. L’any 1974, va sorgir Hotel Fawlty, una sèrie anglesa emesa molts anys després per TV3. Protagonitzada per John Cleese, que interpretava Torquay Basil Fawlty el propietari d’un hotel una mica peculiar, i Prunella Scales, en el paper de Sybil-su  l’esposa de Basil. Connie Booth juga amb el personatge de Polly com a la fiable senyora de la neteja i assistenta general i, per últim però no menys important, tenim en Manuel, interpretat per Andreu Sachs, un cambrer mexicà subjecte a atacs físics freqüents per part de Basil. L’any 1997, amb el capítol “Els alemanys” la sèrie va obtenir la dotzena posició dels cent episodis més grans de la guia de la televisió de TV3.

                                  L'Escurçó Negre

Segona parada del viatge: una sèrie dels anys vuitanta anomenada Escurçó Negre, va arribar al setzè lloc dels cent millors programes humorístics del món. Es va estrenar el 1983 protagonitzada per Rowan Atkinson com l’antiheroi Edmund Escurçó Negre i per Tony Robinson, com el seu company i burro de càrrega Baldrick. El 2004 va ser votada pels britànics com la segona millor sitcom de tots els temps, i també va ocupar el vintè lloc a la llista d’Empire Magazine com a millor show televisiu de tota la història. Als Països catalans fou emesa per TV3, durant quatre temporades.

Plats Bruts

Seguim el viatge amb  la sèrie catalana Plats Bruts, amb el segon episodi de la qual ja havien superat el milió d’espectadors. L’argument d’aquesta sèrie tracta d’en Lopes i el David, dos amics que comparteixen un pis molt petit a l'Eixample de Barcelona. Eln Lopes és un fracassat, solter de 34-35 anys, que ha de compartir pis perquè depèn d'un contracte "basura" amb Ràdio Bofarull, on treballa de locutor. En David és un jove aburgesat estudiant de teatre, de 24-25 anys, que un dia decideix trencar amb la seva vida i emancipar-se, tot i que segueix rebent una paga setmanal i s'emporta l'assistenta de casa, la Carbonell.

           Crackòvia

Acabem el viatge amb Crackòvia, un programa satíric de TV3, emès per primera vegada el setembre del 2008, ideat pels guionistes, actors i la resta de l'equip de Polònia, un altre conegut programa d’humor i sàtira política, i dirigit per Toni Soler. Aquest programa ha assolit índexs d'audiència superiors als del seu germà gran, Polònia, i fins ara han arribant als 1.399.000 espectadors.

L'inici del programa va coincidir amb l'arribada de Pep Guardiola a la banqueta del Barça. Aquest fet va donar un fort impuls al "Crackòvia", que va veure com la seva paròdia de l'equip blaugrana coincidia amb els èxits de l'equip sobre la gespa. Amb l'arribada de Mourinho a la banqueta del Madrid, el programa va viure alguns dels seus moments més humorístics, amb els enfrontaments reals portats a la pantalla per Pep Plaza i Toni Albà.

Benet Batlle i Nil Amill

XXII Saló del Manga de Barcelona

Del 29 d’octubre fins l’ 1 de novembre de 2016 es va celebrar el XXII Saló del Manga de Barcelona, a la fira de Barcelona-Montjuïc.

Al Saló del Manga s’hi reuneixen molts fans de la cultura japonesa, amb paradetes on podem comprar figures, menjar i altres productes. 

El Saló s'organitzà en 5 palaus: el palau 1, dedicat a la gastronomia japonesa, on es podien comprar dorayakis o ramen, entre altres coses. El palau 2 estava constituït per dos parts: la planta baixa i la planta superior. La planta baixa està farcida de botigues on comprar: samarretes, gorres, còmics, figures... La planta superior està relacionada amb la cultura japonesa i les seves tradicions. El palau 3 (plaça univers) era on es realitzaven diverses activitats en un escenari: karaokes, concursos.. El palau 4 estava dedicat als tallers: de manga, anime, cosplay (Un cosplay es una persona disfressada d’algun personatge)... Finalment, al palau 5 se celebraven exhibicions de balls, actuacions de cosplayers... En total se’n van vendre més de 75.000 entrades.

Un petit grup de 4t d'ESO hi vam assistir, i ens ho vam passar d’allò més bé, tot i que la distribució de les activitats no era gaire bona: el palau 2 estava col·lapsat i vam haver de fer mitja hora de cua per entrar-hi; allà hi havia les botigues i la zona Nintendo. A banda d'això, per entrar al Saló vam fer una cua de 2 hores, però almenys ens vam poder entretenir mirant els cosplays com els de la imatge que acompanya aquest article.

Sergi Sánchez i Marta Montes