Pau Joan Hernández visita els alumnes de 2n d'ESO

Pau Joan Hernández és un escriptor català nascut l’any 1967 a Barcelona, i autor de llibres dirigits principalment als joves. Als 18 anys d’edat va publicar la seva primera novel·la juvenil, i més tard va estudiar la carrera de filologia.

Sobresurten títols com L'ombra del Stuka (1998), que rep el Premi Crítica Serra d'Or del 1999 i el Premi de la Institució de les Lletres Catalanes del 2000; La tripulació del pànic (2004), Premi Edebé Juvenil del 2004; El misteri de les quatre punyalades (2005), guardonat amb el Premi Columna Jove del 2005, i L'illa de la pedra inquieta (2009), guardonat amb el White Ravens de Múnic del 2010, entre molts d'altres. Les seves traduccions han valgut la inclusió a la Llista d'Honor de l'IBBY en dues ocasions (2006 i 2008) i el Premi de la Crítica Serra d'Or de traducció de novel·la del 2008. Té obra traduïda al castellà, l'èuscar i el gallec. També ha escrit poesia.

Els alumnes de la matèria de llengua catalana de 2n d'ESO de l'escola, han llegit una de les moltes obres de narrativa juvenil de Pau Joan Hernández, El misteri de les quatre punyalades, una novel·la policíaca que transcorre a Granollers. En aquest llibre, trobem en Biel Codina, que és detectiu privat i comparteix despatx amb la Sara, que és advocada, que ha de resoldre un misteri ben peculiar: la Betty, una adolescent, demana els serveis d'en Biel perquè han apunyalat la seva Barbie. El que comença semblant una història banal, acaba esdevenint una trama inquietant.

El passat mes de maç, Pau J. Hernández va venir al Col·legi Jardí a fer una xerrada amb els alumnes de 2n d'ESO, durant la qual va parlar-los de l'ofici d'escriptor, de l'obra que havien llegit, curiositats i anècdotes, i els va fer reflexions d'allò més interessants. A més, els nois i noies van poder conversar-hi i li van mostrar els treballs que havien fet sobre El misteri, unes capses en les quals havien recollit de forma simbòlica les pistes que en Biel Codina va trobant per resoldre el seu cas, i que podeu trobar exposades aquests dies al vestíbul de l'escola.

Els alumnes recorden amb especial simpatia la comparació que els va fer P.J. Hernández entre l'adolscència i l'handbol: un adolescent és com un porter d'handbol en un partit molt intens. Sabeu per què? Us deixem amb el misteri. Penseu-hi...

Daniel Ballesteros