Aquesta ha estat la meva primera quarantena, i, sincerament, ja m’hi estic acostumant. Avui m’he assabentat que s’allargarà 15 dies més, així que estarem confinats fins al 12 d’abril, com a mínim.
El que se m’he està fent més dur és no poder veure als meus amics, no poder sortir al carrer a prendre alguna cosa o anar a passejar per Granollers, i, sobretot, no poder córrer ni fer competicions, ja que a casa entreno, però només faig exercicis per treballar la força.
M’he proposat fer com una mena de diari de què faig cada dia, així que, abans d’anar-me’n a dormir, escric en una llibreta tot el que he fet durant el dia, quantes hores he estat amb el mòbil, a quina hora m’he llevat, a quina hora me n’he anat a dormir...
M’he acabat cinc sèries i he començat a veure’n dues més. Com que ara tinc molt de temps lliure, m’he dedicat a posar ordre a l’habitació, i estic menjant molt aquest últims dies perquè, com ja he dit, tinc molt temps i quan miro sèries menjo...
Durant aquest primer període de quarantena he estat bastant aclaparada i estressada ja que hi ha hagut molts deures. Per últim vull dir que crec que tots estem desitjant que s'acabi l’estar tot el dia a casa, però crec que el fet d’estar aïllada de l'exterior aquests dies m'ha fet adonar-me del valor que realment tenen les persones, que en comptes d'un missatge, necessites abraçar a algú, estar amb els teus amics i amigues, aquests que sempre han estat allà per tu.
Valorem tan poc el que tenim... Però quan ho perdem ens adonem del valor que tenen les persones, m'incloc en això, i espero que quan tot acabi, valorem tot el que tenim davant dels nostres ulls, perquè les persones vertaderament valen la pena.
Paula Hernández Valor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió