Els darrers jocs olímpics d'hivern s'han celebrat a la localitat sud-coreana de Pyeong-chang i, com era d'esperar, han deixat uns quants titulars.
La situació política a les Corees és precària. Un dictador, Kim Jong-Un, una guerra que dura més de 70 anys i les seves diferències històriques divideixen el país, però, en situacions com aquestes, cal apartar les diferències d'uns i altres i remar en la mateixa direcció.

L'esport, una vegada més, ha estat utilitzat com a símbol d'unió i pau, encara que hagi estat només durant un curt període de temps. Molta gent es pregunta si això suposarà un abans i un després al conflicte, però el cert és que durant les setmanes posteriors als Jocs no hi ha hagut notícies sobre cap avenç, per bé que hi ha esperança per part dels ciutadans dels dos països.
No sabem si els líders polítics han aprofitat la situació per satisfer les seves necessitats econòmiques, o si ha estat únicament una qüestió d'imatge i disciplina, però el que és ben segur és que, quan els líders ho volen, no hi ha conflicte polític ni social que els separi.
Christian Fato
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió