Figures Ocultes

Karen Uhlenbeck és la incògnita reconeguda dels premis Nobel 2019.

Qui és la Nobel de Matemàtiques 2019? 

Karen Uhlenbeck va néixer a Cleveland-Ohio, EUA l’any 1942 i va ser professora a la universitat de d’Austin, Texas. En l'actualitat és visitant sènior a la universitat de Princeton i a l'Institut d'Estudis Avançats, on ha estat una de les fundadores de l'Institut de Matemàtiques de Park City, l'objectiu és educar joves investigadors i promoure l'intercanvi de coneixement que permeti enfrontar els desafiaments de les matemàtiques.

El passat 19 de març, l'Acadèmia de Ciències i Lletres de Noruega va decidir concedir a Uhlenbeck el Premi Nobel de Matemàtiques 2019, dotat amb uns 600.000 euros.

Podríem fer una reflexió a nivell general, i qüestionar-nos per què hi ha un únic dia en el qual es premia l’esforç i el treball de tota una vida dedicada a la ciència, o per què en els llibres de text de les escoles i universitats aquests personatges no consten. Vinga, ja teniu tema de conversa nou.

La preocupació d’Uhlenbeck va més enllà del món científic, ella lluita contra la discriminació de la dona en l'atorgament dels Nobel, sent una ferma defensora de la igualtat de gènere, tant en matemàtiques com en la ciència en general. Tants superherios de Marvel i DC i ens oblidem de les veritables heroïnes, i us assegurem que les històries de totes aquestes dones són dignes d’una trilogia com a mínim, i no en el paper secundari (com ens tenen acostumades) sinó en el paper protagonista.

Quan ens movem pels passadissos d'un departament de matemàtiques o física de les universitats, el comú és observar que la població estudiantil en la seva majoria són homes i una part bastant reduïda són dones, i no hem de consentir que pel fet de ser dones ens posin barreres a l’hora d’estudiar el que vulguem estudiar. La història ens ensenya que hi ha hagut una actitud masclista, i que la discriminació de les dones per accedir a la seva formació acadèmica va ser dominant fins a mitjan segle XX. Per fortuna, hi ha hagut canvis, tot i que encara hi ha exclusió, però tenim la sort de poder dir que aquesta situació ha canviat en les últimes dècades.

En un llibre publicat el 1997 va afirmar, després de dos breus treballs temporals com a professora a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts i a la Universitat de Berkeley: "em van dir que ningú contractava dones, perquè les dones havien d'estar a casa i tenir nadons"

Què pot pensar una nena o adolescent quan s'assabenta que hi ha hagut poques dones que destaquen en ciències?

Des del 1901, data de la primera edició dels premis Nobel fins a 2018, només 51 dones han estat premiades en les diferents categories, perquè us feu una idea, no arriben a dues classes juntes. Mentre que els homes han estat guardonats 844 vegades, i cal aclarir que en ciències naturals el nombre tot just és d'unes 20 dones llorejades.

Per això pensem i reivindiquem que és necessari que es premiï el treball i l’esforç de tota una vida, sigui del sexe que sigui. No oblidem que molts dels avenços dels que presumim actualment han estat desenvolupats per dones, però desgraciadament no ens sonen els seus noms perquè no apareixen en llibres de text ni sentim parlar d’elles, i per això en volem fer referència com a figures ocultes, que cal fer sortir a la llum com la “x” d’una equació.

Claudia Guallarte i Manel Jiménez