Entrevista en profunditat: Ha marcat i segueix marcant

Per a tothom sempre ha estat algú en qui poder confiar i parlar, ha significat més que una simple professora durant el pas dels anys. Estem ben segurs que tots els qui han tingut l’ oportunitat de conèixer-la la recorden o la recordaran.

Dins del Col·legi és ben coneguda, ella és la Françoise Parra, una professora, la professora que tothom coneix. Ja fa quatre dècades que es troba aquí, entre tots nosaltres, els alumnes. No s’amaga de les experiències i es caracteritza per explicar-les, i així conscienciar-nos per la vida i el futur un cop ja no formem part del Col·legi Jardí. Poc a poc, amb el pas dels anys, tot canvia i tot el que ella viu la fa més sàvia. Aquest és l’últim any, l’últim any que es farà més sàvia envers aquest ambient, per tant, aquesta és una de les últimes oportunitats que tenim per descobrir sobre les seves entranyes.

1.    Després de tants anys té algun record d’un mestre inoblidable? Per què va decidir ser professora?

Sí. Un que se’n va anar a València i en especial en Blas, que per desgràcia va morir. Amb ell, es podia parlar absolutament de tot, era una persona molt culta amb qui,  quan hi parlaves mai et semblava una tonteria.

2.     Que és el que més li agrada de la convivència amb els seus alumnes?

El que més m’agrada és la ingenuïtat que m’aporten quan encara ho tenen tot per descobrir tot i què ells pensen que ja ho han vist tot. Aquest simple fet m’arrenca un somriure.

3.    Quina ha estat la major satisfacció que ha tingut com a professora?

Veure l’evolució que han fet els meus alumnes. Quan he vist que alumnes que durant l’ ESO van tenir moltes dificultats i de grans m’han dit que han millorat i que és gràcies a mi, que ho han fet, m’ha satisfet moltíssim veure que ho vaig fer bé.

Ara fa uns dies, em vaig trobar amb un exalumne que durant els cursos que vaig ser tutora seva en els estudis era un 0, era molt ric i molt “pijo” però no respectava a ningú, només a mi, en moltíssimes ocasions havia hagut de parlar amb ell perquè entrés en raó. Tots els professors el donaven per perdut però jo sempre he pensat“Que un niño vaya mal ahora no significa que  vaya mal siempre.” Li vaig marcar uns objectius per passar l’ ESO i els va complir. Ara de gran té un títol en una carrera universitària i és un noi molt centrat.

4.    Creu que el sistema ha canviat cap a positiu o cap a negatiu?

Positiu si en el  centre on cursa el nen  la Primària també hi pot cursar l’ ESO perquè els  permet estar en un mateix lloc durant el seu creixement i formació com a persones. En canvi, abans, quan acabaven vuitè (2n d’ESO), l’època on començaven a desenvolupar-se, havien de canviar de centre i quan canviaven estaven molt perduts i desencaminats.

Sí que és negatiu si l’escola on el nen cursa acaba a sisè, ja que per la maduresa que tenen els nens a aquesta edat els costa adaptar-se a la nova situació i la convivència se’ls  fa difícil.

5.    Com han canviat  els hàbits dels alumnes durant aquests últims anys?

Des d’un principi quan jo vaig començar, els nens que venien de casa eren molt més educats, responsables i autònoms, en canvi ara els alumnes són més esverats i no es centren tant en els  estudis.

6.    Quina és l’experiència que més l’ha impactada?

Una de les que més em va impactar va ser una nena que  feia 3r d’ESO que va patir un atac de cor justament en sortir de l’escola. Una altra va ser un alumne de 14 anys a qui li van diagnosticar leucèmia i al poc temps va morir perquè el tumor el tenia ja molt desenvolupat, tota la classe vam anar al cementiri. Finalment, el cas que més em va impactar va ser un nen de 5 anys que es deia Oriol, ell sempre deia que tenia set, sobretot després de dinar i van descobrir que tenia un càncer al cervell i no va durar més d’un mes amb vida

7.    Què li ha fet quedar-se durant tants anys al Col·legi Jardí?

Si m’he quedat  durant tants anys en aquesta escola, és perquè m’agrada tractar amb nens i mai he pensat que un nen és dolent, sinó que no l’estimen prou i ajudar-los sempre m’arrenca un somriure.

8.    Repetiria l’experiència?

Sí

9.    Com recorda el seu primer dia de classes a l’escola?

El recordo perfetament, jo venia de França per començar a treballar al Jardí fent classes de francès; era per a mi era una cosa nova, jo no dominava el català gaire bé així que intentava parlar en castellà. Recordo molt bé que els alumnes, sobretot els més petits, que eren el que començaven a estudiar la llengua, deien que parlava un català molt estrany.

10.  Quina creu que és la importància de mantenir actualitzat un  professor en les noves tecnologies?

Per mi no es indispensable, no nego que sigui útil, però en la meva matèria no s’aprèn millor amb les noves tecnologies.

11.  Què opina dels joves actuals en qüestió escolar?

Que no han de deixar d’estudiar.

Per exemple, quan cursen 4t d’ESO ja són conscients de les coses, és molt important; en canvi, a 2n i 3r d’ESO no en són, o molt poc.

12.  A quin nivell s’implica amb els alumnes?

M’implico a tots els nivells, tant personal com acadèmic i en tots els nivells que faci falta.

13.  Quina diferència hi ha entre els valors d’abans i els d’ara?

Els valors són els mateixos amb la diferència que abans també se’ls aplicaven a casa i a l’escola. En canvi, ara només se’ls  apliquen aquí no perquè els pares siguin dolents, sinó perquè els manca temps.

Elena Mateos i Clàudia Parellada