Una vegada més, el Rally Dakar ha comptat amb una gran representació catalana en totes les categories: motos, cotxes, camions i quads.
Per altra banda, a Marc Coma se li presentava un contrincant que no hauria esperat mai, era Joan Barreda, el qual feia el seu primer Dakar i ja treia a Coma més de 10 minuts.
En les següents etapes, com en qualsevol Dakar, els competidors s’han d’anar retirant. Va ser el cas del Grup Acciona, que en aquests rally portava el primer cotxe 100% motoritzat de manera elèctrica. Els qui van poder conduir aquesta proesa de l’enginyeria (que tan poc els va durar, però), van ser els catalans Albert Bosch i Agustín Paya, que van afirmar que hi pensen tornar l’any vinent amb el mateix tipus de cotxe millorat.
Pel que fa a Nani Roma, que va guanyar la dotzena etapa, va haver de deixar el rally per acabat en la següent després que el seu cotxe fes més de 5 voltes de campana. Però la seva mala sort no va acabar aquí, ja que el camió d’assistència no el va poder recollir fins a l’endemà, a causa d’un diluvi desmesurat, com a conseqüència del qual la FIA (Federació Internacional de Automobilisme) no va deixar sortir a ningú del campament.
Hi ha altres pilots que no es retiren però es com si ho fessin, com, per exemple, el que va sorprendre a tota la caravana del Dakar: Joan Barreda, que a l’etapa 14, va saltar-se un punt de control, i va ser penalitzar amb 1 hora, cosa que va deixar pas a Coma per al seu cinquè Dakar.
No volem oblidar les motoristes catalanes, que van fer un gran treball a sobre de les KTM: Laia Sanz, per la seva banda, va aconseguir un magnífic novè lloc, i es va proclamar com la primera dona de la història del Dakar a superar el top ten. I Rosa Capdevila, la dona d’en Nani, va arribar en el lloc 59. Cal dirque, de fet, el seu únic objectiu era aconseguir arribar a La Paz, ...viva.
Aquest any, hem viscut un dels Dakars més durs de les últimes dècades, i molts pilots del nostre país han superat l’examen amb nota.
El Dakar només es fa un cop l’any, però tot aficionat a l’automobilisme sap que no se'n pot perdre la cita, una cita única, uns paratges únics, amb uns competidors únics.
Marc Giró Palacios i Pere Garriga Sánchez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió