Retrobament dels EUA i Cuba

El president Barack Obama ha fet història. 

Després de més de mig segle de distanciament entre Estats Units i Cuba, el president nord-americà ha posat fi a aquest conflicte ferri amb la seva arribada a La Habana el passat 20 de març d’aquest any 2016.

Però no només es tracta d’una visita d’alt valor simbòlic, sinó també de gran importància estratègica. Segons partidaris d’ambdues parts, la normalització d’aquestes relacions produiria una milloria per als respectius països. Després d’aquesta visita, què passarà realment? Quines mesures s’aplicaran? Canviarà realment tant la situació? Aquestes són possibles qüestions que se’ns acudeixen davant d’una situació tan important com aquesta.

RERAFONS HISTÒRIC

Mentre disminuïa la influència espanyola al Carib, els Estats Units van anar guanyant progressivament una posició de dominació política i econòmica sobre l’illa, sobretot en l’àmbit comercial. El 1959 va triomfar a Cuba la Revolució cubana, donant pas al règim comandat per Fidel Castro i posteriorment, per Raúl Castro. Després d’això, les relacions es van deteriorar substancialment, i han estat marcades des d’aleshores per la tensió i la confrontació.

El 1960, els Estats Units va imposar un embargament total de l’illa, sobretot del sector comercial entre ambdues nacions. D’aquesta manera, un any després, es van trencar les relacions diplomàtiques existents, i a l’abril es va produir un intent d’invasió de Cuba per la badia de Cochinos, que va agreujar encara més la situació. El 1962, després de l’expulsió de Cuba de l’Organització d’Estats Americans, el president americà Kennedy va ordenar altre cop l'embargament total de l’illa, cosa que impedia donar més ajuda i assistència als cubans. Les relacions van continuar refredant-se durant anys, encara que va haver-hi presidents nord-americans que ja, en el seu moment, van intentar millorar la situació. Però no serà fins al 2014 quan s’iniciï el camí definitiu cap a la normalització final de les relacions.

QUÈ ÉS UN EMBARGAMENT?

Un embargament és, en el seu significat més bàsic, un impediment, un bloqueig o una confiscació. En el cas de l’economia, s’usa per referir-se a una retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, en principi, a conseqüència d’un deute o d’un delicte. D’altra banda, pel que fa al comerç, es refereix a la prohibició de comerciar i negociar amb un determinat país.

Per a Cuba, aquest embargament va suposar un cop molt dur. Van tenir molts problemes, sobretot en sanitat, ja que molts dels medicaments fabricats als Estats Units que es necessitaven no es podien importar. En el sector alimentari, moltes llavors no es podien obtenir i hi havia escassetat d’algunes matèries primeres. A tot això, se li sumaven grans pèrdues econòmiques i greus dificultats de transport.

ACTUALITAT

Per tal de tornar a reprendre unes relacions cordials i comercials, s’estan buscant alternatives que afavoreixin ambdós països. És cert que això no és més que el principi, ja que encara queda un llarg camí per recórrer per part d’ambdues nacions. Primer de tot, el que caldria és fer caure la dictadura del país cubà, ja que és el principal obstacle per a aconseguir una òptima normalització de les relacions. El que podria passar a Cuba després de la mort de Fidel Castro no ho sap ningú, però en aquests darrers anys, amb la globalització econòmica i social allunyada dels costums de la dictadura, el seu suport ciutadà ha disminuït considerablement. D’aquesta manera, arrossegant un cert fracàs, ja està previst que al 2018 es produeixi una renovació dels membres del govern cubà.

Obama ha estat qui ha fet un pas endavant. Com ja hem dit abans, ja s’han començat a buscar alternatives o mesures per a millorar la situació actual, com ara la de flexibilitzar l’embargament de l’illa augmentant-ne el nivell d’exportacions, i la de permetre cada cop més que els visitants nord-americans viatgin a Cuba, entre d’altres coses.

El paper del president nord-americà en aquests moments és totalment un model a seguir, ja que no hi ha cap dirigent mundial que hagi visitat l’illa en dècades passades amb tantes expectatives d’aconseguir una democràcia per a Cuba. Obama serà, doncs, el primer que apliqui una supressió de l’embargament. A més, però, juga amb un punt a favor: és un polític apreciat com a líder, ja que té moltes qualitats que la ciutadania jove de l’illa valora positivament després de 56 anys de comunisme.

Júlia Grau i Ainoa Pons