Uns documents molt comprometedors

Els alumnes de 4t d'ESO hem estudiat a socials els anomenats Papers de Panamà. Sabeu què són?

Els papers de Panamà són un conjunt de documents que demostren com membres de l'elit mundial evadeixen impostos, blanquegen diners i esquiven sancions.

El Consorci Internacional de Periodistes ha publicat el que és considerat segurament "la major quantitat d'informació mai alliberada sobre companyies offshore secretes i de les persones que hi estan al darrera". La base de dades permetrà a qualsevol fer cerques sobre més de 200.000 companyies, fundacions i fons amb seu a 21 paradisos fiscals.

Al començament d'abril, 11 milions de documents del despatx especialitzat a donar servei als evasors fiscals Mossack Fonseca van ser cercats i llegits pel diari alemany Suddeutsche Zeitung, que, davant la magnitud de la filtració, va decidir compartir aquests documents amb el Consorci, en el qual participen 107 organitzacions de comunicació de 78 països diferents. Els membres de l'agrupació van començar a revisar 28.000 pàgines, que han permès donar una idea aproximada de la magnitud i l'abast de les pràctiques que realitzen les elits per escamotejar la resta de ciutadans sumi diners, i que a Espanya han inclòs en nombres tan sonats com el ministre d'indústria José Manuel Soria, o la germana de Joan Carles I, Pilar de Borbó.

Els alumnes de 4t d'ESO hem fet un treball sobre el tema dins la matèria de socials, cosa que ens ha permés concloure que l'existència d'aquests actes no només perjudica l'Estat sinó també a tots nosaltres: en evadir impostos deixen un pressupost molt més baix per als serveis públics que són essencials per al dia a dia. Quan els evasors ingressen els seus diners o sous a l'estranger sense haver passat per hisenda, provoquen desigualtats i injustícies a l'hora de pagar els impostos: la gent que compleix les lleis acaba pagant més impostos per culpa de la gent que no ho fa i que no manté a hisenda informada dels seus actes fiscals. D'aquesta manera els nostres ingressos disminueixen a causa de la pujada d'impostos que se'n deriva, i la qualitat de vida col·lectiva baixa notablement a casa del descens del pressupost per als serveis públics.

És contradictori que els polítics, que han de ser els responsables de defensar la fidelitat envers el pagament d'impostos, blanquegin diners. Alhora també hi ha casos de persones que pertanyen a cases reials europees que també es troben involucrades en comptes offshore. Per tant, la nostra conclusió final és que els qui més tenen són els qui més volen i, per tant, els qui més defrauden.

Paula Morales i Joan Barbancho