Sor Lucía Caram, Catalana de l'Any

El Premi al Català de l'Any és un guardó que s'atorga a una personalitat destacada de la societat catalana. El guanyador és escollit per mitjà de votacions en les quals participen els lectors del Periódico de Catalunya i els espectadors d'Els Matins, un programa que es retransmet per TV3 cada matí. El passat 16 d'abril de 2015 es va celebrar la gala al Teatre Nacional de Catalunya. Va ser presentada per Helena Garcia Melero i Lídia Heredia. 

Aquest any van quedar finalistes el periodista Jordi Évole, el metge especialista en medicina natal Eduard Gratacós i la monja i activista dominicana Sor Lucía Caram. Finalment, l'escollida va ser aquesta última. Només començar l'acte, Artur Mas va felicitar els tres candidats i en especial la guanyadora. Els va definir com a "persones que no busquen excuses per no actuar, sinó raons per actuar". Per tant, ell pensa que són uns models i referents per tenir en compte ja que fan que Catalunya sigui una societat viva i emprenedora. El president va lliurar el premi i va ser llavors quan es va disposar a dir unes paraules mostrant el seu agraïment als espectadors i expressant la seva opinió respecte la situació de Catalunya.

Sor Lucía compagina la seva vida claustral amb l'oració, l'estudi i la vida en comunitat amb l'activitat social juntament amb les persones més vulnerables. És la impulsora del Grup de diàleg interreligiós de Manresa, el projecte MOSAIC de salut mental i la Fundació Rosa Oriol, que até a 1.300 famílies en situació precària. Com a anècdota, col·labora amb el programa "Las mañanas de Cuatro". És una de les cuineres estrella de "Canal Cocina" i té un programa de receptes, "Sor Lucía". També ha escrit tres llibres.

"Si que passen coses rares en aquest país!", va ironitzar Caram mostrant la seva sorpresa davant d'haver estat escollida com la catalana de l'any, malgrat haver nascut en un altre país i ser una monja de clausura. Va afirmar que des que va arribar al país es van sentir abrigallada en tot moment. A més, va aclarir que moltes vegades els fills adoptius són els que més estimats se senten, com ha estat en el seu cas. És per això que tot i que no és catalana de naixement, sí que ho és per opció.

Durant el vespre també es van lliurar dos altres premis. El de "Millor iniciativa solidària Mercè Conesa" el va guanyar Aliança contra la Pobresa Energètica, i el de "Millor iniciativa empresarial" se'l va emportar Hewlett Packard per la seva seu de tecnologia d'impressió 3D. A més, la gala va comptar amb les actuacions d'In Crescendo i Elena Gadel. 

Anna Torras i Laura Moyano

25 reptes en 5 dies

La setmana del 20 al 24 d’abril, els alumnes de l’ALCA literari van organitzar un concurs per als estudiants de l’ESO coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, el Dia Internacional del Llibre i l’aniversari de la mort de Shakespeare i Cervantes.

Les proves consistien en reptes gramaticals en què es tractaven diversos blocs lingüístics: endevinalles, correcció de barbarismes i frases fetes, emplenament de buits en un text amb les paraules adequades i redacció d’un microconte d’un màxim de vint paraules a partir d’una frase. De les cinc preguntes que es feien cada dia, quatre eren tancades i una, el microconte, era oberta. Per això, els premis es lliuraven per separat. Cada resposta correcta valia cinc punts; una resposta coherent, tres punts i una incorrecta, cap. El microconte es valorava de diferent manera segons l’opinió del professor i els alumnes de l’ALCA.

Els guanyadors van obtenir un xec regal per valor de 25 euros a la Gralla. Tot  i que ningú que no formés part d’aquest projecte ho sabia, va ser una setmana de tensió i rivalitat. El primer lloc estava molt disputat però, finalment, els guanyadors van ser la Giulia Cosmulescu, alumna de 4t d’ESO, amb una acumulació de 92 punts en els reptes lingüístics i en Pau Nevado, alumne de 2n d’ESO, guanyador absolut de microcontes.

Els límits del meu idioma signifiquen els límits del meu món.

Ludwig Wittgenstein

Nora Viaplana i Clara Sarrià

Els camps de treball de la Generalitat per a joves

Que són? 

Els camps de treball per a joves són unes activitats que s’ofereixen a voluntaris per realitzar projectes i serveis per a diferents grups de joves. Els participants es comprometen de manera interessada a participar en el treball proposat que sol ser: ambiental, social, patrimonial, … 

En total es disposa de 930 places per a 82 camps de treball de diferents punts de l’Estat per a joves entre 14 i 29 anys. L’allotjament és en cases de colònies o en tendes de campanya. 

Els camps estan organitzats per la Direcció General de Joventut a través de diferents associacions d’educació. Dels camps que s’ofereixen aquest any, 13 són novetats, mentre que els altres ja són dels camps inicials de les primeres campanyes. 

Un dels que són novetats és el que planteja recuperar el poble abandonat de La Mussara. Es recuperarà l’entorn i la història del poble; es faran excursions per les muntanyes, jocs de nit i tallers sobre flora i fauna i va destinat a joves d’entre 15 i 17 anys. 

La preinscripció va tenir lloc del 13 al 20 d’abril i el passat dimecres 22 es va fer el sorteig. 

Un alumne de la escola, l’Enric Ballesteros de 4t ESO, hi participa:

"És una manera diferent de passar l’estiu i es una cosa que promou la Generalitat i que no només és per treballar sinó per passar-t’ho bé. Ofereix un servei que està bastant bé i, al final, amb la feina que has fet en el camp veus que has fet una cosa per al bé de Catalunya, i és un món per posar-se a ajudar i a fer activitats i coses entretingude. A més tens l’oportunitat de conèixer noves persones."

Gloria Cuchillo 

I tu, ja t'adaptes a l'horari europeu?

La reforma horària a Catalunya comença a prendre forma. El conseller Francesc Homs ha informat de l’impuls que es vol donar per adaptar-nos a l’horari europeu, amb l’objectiu de compaginar amb facilitat la vida laboral i la familiar mitjançant una nova jornada “compacta i flexible”, que té diversos beneficis per a la salut, l’educació i la conciliació de la vida familiar amb la laboral. Les millores s’anunciarien abans d’aquest estiu. 

En realitat no som els espanyols els que anem amb retard, sinó els nostres rellotges. En el moment en què el Sol està en el punt més alt al cel, és a dir, a les 12 del migdia segons l’horari solar, els rellotges espanyols marquen les 13,30. La causa d’aquest desfasament horari es remunta als anys de la dictadura, quan Franco va avançar seixanta minuts els rellotges per estar en sintonia amb Berlín, governat per Adolf Hitler. És a dir, fins al 1942 els rellotges espanyols marcaven una hora menys que l’actual, la mateixa que tenen avui dia a Anglaterra, Portugal i les Illes Canàries.

La reforma horària ha estat reclamada pels ciutadans, i un dels punts que caldria abordar són els horaris de dinar i sopar, que passarien a ser els mateixos que a la resta d’Europa: dinar entre les dotze i la una, i sopar entre les sis i les vuit. Però... és realment cert que dinar a la una i sopar a les vuit tindrà beneficis per a la nostra salut i el nostre ritme de vida?

La resposta per a nosaltres és sí, sempre que canviem també altres aspectes en la nostra vida quotidiana: un empresari no pot acabar de treballar a les dos quarts de nou del vespre si se suposa que ha de començar a sopar a les vuit. Amb això volem dir que si el que es vol és adaptar-se a la forma de viure de la resta d’Europa, també s’haurien de corregir els horaris de l’escola, els laborals...

Destaquem que s’han de tenir en compte molts factors, ja que estem parlant de variar completament l’organització de tota una població. L’esforç que cal dur a terme per a tirar endavant aquesta proposta és principalment personal, és responsabilitat dels ciutadans de Catalunya, i sempre pot passar que més d’un es negui a refer els seus horaris d’un dia per l’altre.

Tot i així, el govern ha impulsat una iniciativa molt positiva. És molt difícil renovar el ritme de vida de tota una població com la de Catalunya, però modificar els horaris és una bona manera de començar.

Xènia Pons i Clàudia Alié

En un nivell superior

Els estudiants de 3r d'ESO mantenen contacte amb una escola de Leesburg, Virgínia (Washington DC): la Loudon Country Day School.

En un principi els alumnes de 3r feien un intercanvi de cartes amb els alumnes de l'escola de Virgínia, com una activitat més per guanyar fluïdesa amb l'anglès, però, amb el temps, la seva relació amb els estudiants americans ha anat evolucionant. Ara utilitzaran l'skype amb els seus companys americans i així practicaran la comunicació oral. Primer "faran skype" tota la classe junta, i a partir d'aquí cadascú podrà fer la videotrucada a casa seva amb el company o companya estadounidenc que li ha tocat.

El web d'aquesta acadèmia/escola d'anglès es: www.lcds.org

Manel Aira i Marçal Diaz

Afortunats ciutadans, desafortunats estudiants

Són dies gloriosos per als estudiants de Catalunya, ja que hauran d'afegir a l'estudi de geografia una nova comarca: el Moianès.

Fins al passat dia 15 d’abril, Catalunya comptava amb 41 comarques, però actualment ja en són 42. La nova inquil·lina s’anomena  Moianès.  Els habitants de l’actual Moianès,  han desitjat tornar a ser considerats com una comarca amb la seva pròpia administració, amb la capital a Moià.

Tot començà quan en la divisió territorial del 1988 i 1991 no se’ls va considerar comarca, i les poblacions que hi pertantien es van repartir en les comarques dels voltants. Ja l’any 2001, en l’informe sobre la revisió del model territorial de Catalunya, va ser una de les noves comarques proposades. Durant els anys 2003, 2004 i 2005 novament els ajuntament dels deu municipis van fer plens per aconseguir que s'aprovés la nova comarca.

Al 2014 els processos es van reiniciar i el 22 de març de 2015 es va dur a terme una consulta,  el resultat de la qual va ser favorable al reconeixement de la nova comarca. Finalment, el 15 d’abril de 2015 es va aprovar al parlament la creació de la nova comarca del Moianès amb 107 vots a favor i 7 en contra, els restants van ser abstencions.

El Moianès agrupa les següents poblacions: Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja, Calders, Monistrol de Calders, Santa Maria d’Oló, L’Estany, Granera i Collsuspina.

                                                                                            

                                                                                    

                                   Arnau Martínez i Albert Arilla

Una cita tràgica a l’institut Joan Fuster

El dia 21 d’abril, a la nostra escola, com a tots els centres d’ensenyament de tot Catalunya, es van efectuar cinc  minuts de silenci com a mostra de condol pels fets succeïts el dia anterior, el 20 d’abril, a l’institut Joan Fuster, en què un alumne va cometre un acte violent amb resultats tràgics.

Els fets van començar a primera hora del matí, quan un alumne de l’escola Joan Fuster, va començar a atacar a diferents persones, desprès d’uns instants, aquest alumne va ser aturat pel professor d’educació física de l’institut. Segons les diverses fonts d’informació, tot va ser causa d’un brot psicòtic, ja que era un alumne amb un bon comportament. A causa de la seva edat ,13 anys, no ingressarà a la presó. A partir d’aquí nosaltres ens qüestionem si les lleis espanyoles estan ben elaborades.

Per què un menor que comet un delicte no és penalitzat judicialment i en canvi un adult fent el mateix delicte pot ser sentenciat a una pena de 20 anys de presó? No són el mateix delicte? Tothom és igual davant la llei?

La tragèdia està servida, nosaltres ja no podem fer res; ara tot queda en mans de la justícia. Esperem que triïn la decisió correcta.

                                                                                   Arnau Martínez i Albert Arilla