La llibertat d'expressió

Segons l'article 19 de la Declaració dels Drets Humans:

Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió.

Els límits de la llibertat d’expressió els trobaríem en el moment que una idea s’enfronta, i és un tema que s’ha de tractar amb molta cura. Si els incompleixes pots rebre sancions legals i inclús desaprovacions socials, és a dir,  tu pots dir/opinar el que vulguis però pots patir represàlies si transgredeixes certs límits. Un clar exemple el tenim en els atemptats comesos a França durant els dies 7 i 8 de gener:

El primer atemptat es va produir a l’editorial Charlie Hebdo i va ser causat per dos Islamistes Radicals. Charlie Hebdo havia publicat unes imatges burlesques sobre la seva religió i, com tots sabem, els estats islamistes radicals són uns fanàtics i no permeten que se’n malmeti la imatge al més mínim. Dos terroristes van reaccionar assassinant deu membres de l’editorial. Aquí podem veure que la llibertat d’expressió s’hauria de controlar més per part d’alguns països i grups ètnics . No esta bé que es s’ofengui una religió, això no vol dir que la resposta hagi de ser violenta.

En conclusió els límits de la llibertat d’expressió es trobarien a les fronteres de l’ètica. Se’ns plantegen, doncs, dues grans preguntes: a causa d’aquestes organitzacions radicals, la nostra llibertat d’expressió s’està veient afectada? Estan jugant amb la pressió psicològica de por i malestar? 

Albert Arilla i Arnau Martinez