dijous, 9 d’abril del 2015

Dagoll Dagom a l'Auditori de Granollers

Els alumnes de quart d'ESO hem treballat aquest any l'adaptació de Dagoll Dagom de l'obra Mar i Cel. Ara tenim l'oportunitat de veure de prop aquesta companyia dramàtica, al teatre Auditori de Granollers, amb l’obra Flor de nit, que s’estrenarà el dissabte 16 de maig a les 9 del vespre.


Flor de nit es va estrenar per primer cop al Teatre Victòria de Barcelona l’any 1992. Manuel Vázquez Montalbán va escriure'n el text; Albert Guinovart es va encarregar de la música, i Dagoll Dagom la va posar en escena. La producció original es va representar en 248 ocasions, amb més de 150.000 espectadors. 


La història comença el 1991, quan s’apropen els Jocs Olímpics i cal destruir el cabaret. Durant les hores prèvies a la demolició, Sebastian Reynals rememora com va ser el local en els anys previs a la Guerra Civil a través d’un flash-back.




A l’obra hi surten representats els dos nivells oposats de la vida social a Barcelona en l’època de la transició. Una flor de nit està tancada durant el dia, mantenint l’aroma secret, i s’obre al vespre, emetent un perfum embriagador; Flor de nit és precisament el nom del cabaret on es reuneix la Barcelona dels artistes, els rics i les dones de cites, encara que totes les classes socials de la ciutat juguen amb una doble conducta, excitats pels temps de revolució. També és un símbol de la doble vida que reflecteix tant la ciutat com la protagonista de la comèdia, la Rosa. 

L’eix principal de l’obra és el triangle amorós format pel Quimet, un anarquista sense sort; la Rosa, una noia obrera que vol aconseguir la seva pròpia identitat, i en Reynals, el cronista de la ciutat que es relaciona de nit amb les flors prohibides. L'obra recrea, a través de la música, com era la ciutat i la seva alegria nocturna.

La durada de l’espectacle és de dues hores i mitja, així que, si la trama us agrada, no dubteu a anar-hi perquè a Granollers no acostumem a comptar amb la presència d'aquesta important companyia de teatre.
Nora Viaplana i Clara Sarrià


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva opinió