Desapareix una gran figura de la literatura europea posterior a la Segona Guerra Mundial.
La setmana pasada vaig anar a una biblioteca de Barcelona per preguntar si hi havia algun llibre de Günter Grass; amb una sensació de pèrdua inexplicable, una senyora que estava recolzada en una prestatgeria em va xiuxiuejar que aquest escriptor havia mort a l'abril. Em vaig quedar bocabadada, ja que fa poc el meu pare me n'havia parlat -encara era viu llavors- perquè n'havia vist un documental. Per això havia anat a la biblioteca. La bibliotecària va citar una frase de Grass que em va marcar:
"Quan una cosa és moralment correcte cal defensar-la sense preocupar-se de les conseqüències polítiques o personals que se'n poden arribar a pagar".
Günter Grass era un home d'idees clares i potser l'escriptor més famós, polèmic, i a la vegada representatiu de la segona meitat del segle XX a Alemanya. Tota la vida de Grass va estar lligada als esdeveniments que van sacsejar el país.
Va morir el 13 d'abril d'aquest any, per una infecció, en un hospital de Lübeck, la ciutat del nord d'Alemanya on vivia.
Però comencem pel principi...
Günter Grass va néixer el 16 d'octubre a Gdansk, la Ciutat Lliure de Danzig, ara territori polonès. Quan era adolescent va estar a les Joventuts Hitlerianes i al 1944 per la unitat nazi Waffen-SS, fet sorprenent que no ho va admetre fins seixanta anys després, en la seva autobiografia. Seguidament, va ser obligatòriament reclutat a la guerra i l'any 1946 el van empresonar els nord-americans. Quan el van alliberar, va aconseguir tornar a Alemanya i estudiar a l'escola de Belles Arts de Düsseldorf.
Grass va compaginar les seves creacions plàstiques i literàries d'àmbit poètic i dramàtic, component peces com Falten deu minuts per Buffalo (1957), Inundació (1957) i Oncle, oncle (1958).
La seva obra més representativa i polèmica va ser el Timbal de llauna, primera de les novel·les que integren l'anomenada "Trilogia de Danzig". L'obra va tenir una enorme ressonància, va generar una gran polèmica literària i va consolidar el renom de l'autor. Constitueix el teló de fons del nazisme davant del qual es desenvolupa la història del protagonista, Oskar Matzerath, un nan que passeja permanentment acompanyat d'un diminut tambor, amb els redobles del qual va evocant la petita burgesia alemanya entre 1930 i 1950. La va desenvolupar quan encara estava empresonat pels americans. Aquesta obra va ser portada al cinema i va guanyar un Óscar (1978) i la Palma d'Or de Cannes.
I seguim pel final...
Grass va seguir escrivint obres com el Gat i el ratolí (1961), també ambientada en el nazisme, i el Rèmol (1977). L'any 1999 va guanyar el Premi Nobel de literatura, amb certa polèmica, ja que va ser un home molt controvertit; per a alguns massa realista, sàtir i descarnat a l'hora de parlar del nazisme al seu país. També va criticar l'actuació poc ètica, sense temor a represàlies, d'altres països. Günter Grass pensava que la moral s'havia de defensar fins a la mort.
En els últims anys de la seva vida, va fer poemes i narrativa. però malauradament, la seva mort ha deixat un buit irreemplaçable en la literatura alemanya i universal.
Patricia Segura
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió