90 minuts amb una gran història al darrera
El
clàssic del futbol espanyol, conegut com a partit
dels partits o clàssic dels clàssics, el juguen dos equips històrics del futbol mundial com són el
Reial Madrid Club de Futbol, equip de la capital de l’Estat espanyol contra el
seu etern rival, l'equip de la ciutat comtal, el Futbol Club Barcelona.
Són
els equips que més seguidors tenen arreu del món, es reparteixen la majoria de
campionats i els astres del futbol, que, des de petits, somien a arribar a
jugar en algun dels millors equips de la història d’aquest esport, i jugar un
partit d´aquestes característiques.
El
primer clàssic va ser disputat l'any 1929, fa 86 anys. S´han jugat 230
clàssics, el Madrid ha guanyat 92 i el Barcelona, 90; l´últim cop que el els “culés”
van superar el Madrid en aquest aspecte
va ser l´any 1931.
Durant
el règim del dictador Franco el club català va convertir-se en una entitat més gran, ja que els seus directius tenien bona relació amb el dictador, però, tot i això, el general era “merengue”, i en molts clàssics va afavorir
l’equip del seu cor, així que es
van produir moltes anècdotes durant el seu règim, una dels més rellevants va
tenir lloc l'any 1941:
En ocasió de la "Copa del Generalísimo" (actual Copa del Rei), el Barcelona va vèncer 3-0 com a local i la seva afició va ser extremadament hostil amb els visitants. A la tornada, la premsa de la capital es va encarregar d'escalfar els ànims per tal de tornar l'ofensa. D'acord amb el testimoni de jugadors blaugranes, abans del partit, el Director General de Seguretat Nacional va entrar al vestidor i va amenaçar-los, instruint-los perquè oferissin una "actitud passiva". A més, des de les tribunes, els afeccionats van llançar objectes al porter visitant durant tot el partit, sense que aquest pogués remeiar la situació. Al final, els blancs van guanyar 11-1 i van infringir al seu rival la pitjor derrota dels duels particulars. Aquesta sèrie, sens dubte, va ser brou de cultiu de l'actual rivalitat, el primer gran enrenou entre blancs i blaugranes, "l'escàndol de Chamartín".
En ocasió de la "Copa del Generalísimo" (actual Copa del Rei), el Barcelona va vèncer 3-0 com a local i la seva afició va ser extremadament hostil amb els visitants. A la tornada, la premsa de la capital es va encarregar d'escalfar els ànims per tal de tornar l'ofensa. D'acord amb el testimoni de jugadors blaugranes, abans del partit, el Director General de Seguretat Nacional va entrar al vestidor i va amenaçar-los, instruint-los perquè oferissin una "actitud passiva". A més, des de les tribunes, els afeccionats van llançar objectes al porter visitant durant tot el partit, sense que aquest pogués remeiar la situació. Al final, els blancs van guanyar 11-1 i van infringir al seu rival la pitjor derrota dels duels particulars. Aquesta sèrie, sens dubte, va ser brou de cultiu de l'actual rivalitat, el primer gran enrenou entre blancs i blaugranes, "l'escàndol de Chamartín".
El
clàssic és un esdeveniment que se segueix arreu del món. Per exemple, el darrer clàssic el van veure (per TV o per internet) més o menys 500 milions de persones. És un partit que uneix famílies
senceres davant del televisor per gaudir de 90 minuts de plaer i de tensió.
Cal dir, finalment, que hi ha altres confrontacions esportives arreu del Món que generen una rivalitat i expectació molt
semblants a la d’aquest esdeveniment. A Espanya també podem veure el Real Betis
Balompié contra el Sevilla F.C. o el Derbi entre el F.C. Barcelona i el R.C.D.
Espanyol; a l'Argentina, la competició entre el Boca Juniors i el River Plate, o a Anglaterra
entre el Manchester United i el Liverpool; a Itàlia, la Roma contra el Nàpols o
l’Internazionale de Milan contra el A.C. Milan.
David Sabaté, Abel Esteban i Saibo Diaby
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió