Un viatge a la imaginació de la mà de Lewis Carrol

Alice in wonderland, una obra única

Un conill blanc preocupat pel temps, una malvada Reina de Cors, el sempre somrient gat de Cheshire, el pertorbat Barreter Boig... Darrere de tots aquests personatges, hi ha Lewis Carroll, un diaca anglicà que sota aquest pseudònim va publicar el novembre de 1865 la surrealista aventura d'Alícia al País de les Meravelles, un llibre inspirat en una menor en la qual estava obsessionat.

El 1865 es va publicar per primera vegada Alice Adventures in Wonderland, l'obra de Lewis Carroll que es convertiria en un clàssic universal de la literatura infantil. D'això en fa 150 anys.

Alícia transcendeix les fronteres de la literatura infantil i se situa en un estrany territori que ha inspirat artistes, escriptors, lingüistes, filòsofs, científics i psicoanalistes, i que conserva, un segle i mig després de la seva publicació, el poder i l'encant de les obres úniques.

L'autor

L'autor d'aquesta gran obra, Charles Lutwidge Dogson, va néixer a Daresbury, Regne Unit el 1832 i va morir a Guildford el 1898. Va ser matemàtic, fotògraf i novel·lista britànic. El 1854 va començar a treballar com a docent i a col·laborar amb revistes còmiques i literàries, adoptant el pseudònim pel qual se'l coneix, Lewis Carroll. El 1857 va obtenir una plaça com a professor de matemàtiques a Oxford, 4 anys després va ser ordenat diaca i finalment el 1861 va ser nomenat reverend.

Com s'ha esmentat anteriorment, Carroll era afeccionat a la fotografia. Les seves models favorites eren nenes de poca edat, filles dels seus companys de la universitat o d'amics, i també algunes que coneixia pel carrer; al seu estudi, i sempre amb permís patern, les fotografiava mentre les distreia amb contes, endevinalles i jocs. Tenia un bagul de vestits amb els quals moltes vegades les disfressava per representar personatges de conte o de llegenda. Al principi, feia els retrats en exteriors i, desde 1872, en l'estudi que va muntar sobre el seu apartament. Conservava sempre les fotografies amb el nom de les nenes escrit per elles.

Una obra misteriosa i farcida de fantasia

Precisament el llibre pel qual és conegut va estar inspirat en una d'aquestes nenes, Alice Liddell. Tot el que puguem dir sobre les tendències sexuals i la seva relació amb aquesta menor i la seva germana gran, no són més que especulacions, ja que no hi ha constància per part de cap dels implicats que indiqui alguna cosa.Alguns apunten que les desaparegudes pàgines del diari de Carroll, declaraven o parlaven sobre la seva atracció sexual per les nenes, però, de nou, tot són suposicions que avui dia no es poden provar.

Darrere la història infantil d'Alícia al País de les Meravelles s'amaga un transfons simbòlic. Aquests són alguns exemples d'aquests simbolismes.

• Caiguda angoixant: el descens d'Alícia per la llodriguera que sembla no tenir fi, descriu l'entrada a l'inconscient.
• Les presses: el Conill Blanc sempre va amb presses. Això reflexa l'ansietat i l'exigència que els adults imposen als nens.
• Les rutines: els adults viuen lligats a la rutina, com el Barreter i el seu te de les sis. L'autor critica els hàbits rutinaris que mai són qüestionats. Durant l'aventura, Alícia s'acostuma a la llibertat.
• Crisi d'identitat: Alícia té dubtes sobre la seva identitat quan es troba amb l'Eruga Blava, que representa la lògica racional.
• Síndrome d'Alícia al País de les Meravelles: el fet que Alícia augmenti i disminueixi de mida fa referència al transtorn neurològic que afecta a la visió i et fa veure els objectes més petits i més lluny del que estan.

El llegat de l'obra de Carroll ha traspassat el món de la literatura. El 1886 es va fer el primer musical basat en el llibre i el 2015 es realitzà un altre musical amb el nom de Wonderland. També se n'han fet diverses pel·lícules; la primera, muda, estrenada el 1903, i a partir d'aquesta es varen estrenar diverses versions, una de les quals recent, estrenada el 2010.

Una obra misteriosa, rara i estranya, però que ens fa portar la nostra imaginació per un viatge directe al País de les Meravelles.

Helena Martínez de Riba i Alba Aparicio