Podrem grimpar per les parets en un futur?
La investigació sobre les estructures, fesomia i formes de viure dels animals permet dissenyar edificis i altres grans descobriments.
Avui parlarem dels geckos, uns petits rèptils amb l’especial característica de poder escalar per qualsevol superfície, fins i tot pel sostre o per superfícies tan llises com els vidres. I no només es tracta de la manera com s’enganxen a la superfície sinó, també, de la rapidesa com s’hi adhereixen i desadhereixen.
El gecko utilitza un sistema anomenat “adhesió seca”, que es basa en les forces de Van der Waals, teoria segons la qual els electrons d’un àtom fan un camp magnètic que estimula i atrau els electrons d’un altre àtom proper. Aquestes són les forces interatòmiques més dèbils que hi ha; però..., com les utilitzen aquests rèptils? Els geckos tenen uns pèls anomenats setae que es ramifiquen i formen milions de punts de contacte, anomenats espàtules. Aquestes ramificacions els permeten distribuir el seu pes augmentant així l’atracció amb la superfície. La gran habilitat dels petits rèptils és la capacitat que tenen de canviar l’angle de les setaes per desenganxar-se i canviar ràpidament de direcció.
La ciència porta una dècada investigant i intentant imitar els setae per incorporar-los a la vida quotidiana, la medicina, els robots i la microelectrònica. Cal ressaltar que aquests estudis precisen molt temps d’investigació i és molt difícil imitar artificialment alguna cosa que la natura ja ha creat, però, si es continua desenvolupant, potser en un futur podrem portar guants i sabates que grimpin per les parets. De fet, la universitat d’Akron, a partir de l’investigació dels geckos, ha fet uns adhesius compostos de nanotubs de carboni que es poden reutilitzar tantes vegades com es vulgui. A la NASA estan creant robots que poden enfilar-se a una baixa gravetat o a gravetat zero.
Com diu la científica Karras, “la natura ens soluciona sempre els problemes”, i és veritat que, de vegades, busquem inventar allò que no està fet i que revolucioni el món. En moltes ocasions la natura va molt més avançada que nosaltres.
El gecko utilitza un sistema anomenat “adhesió seca”, que es basa en les forces de Van der Waals, teoria segons la qual els electrons d’un àtom fan un camp magnètic que estimula i atrau els electrons d’un altre àtom proper. Aquestes són les forces interatòmiques més dèbils que hi ha; però..., com les utilitzen aquests rèptils? Els geckos tenen uns pèls anomenats setae que es ramifiquen i formen milions de punts de contacte, anomenats espàtules. Aquestes ramificacions els permeten distribuir el seu pes augmentant així l’atracció amb la superfície. La gran habilitat dels petits rèptils és la capacitat que tenen de canviar l’angle de les setaes per desenganxar-se i canviar ràpidament de direcció.
La ciència porta una dècada investigant i intentant imitar els setae per incorporar-los a la vida quotidiana, la medicina, els robots i la microelectrònica. Cal ressaltar que aquests estudis precisen molt temps d’investigació i és molt difícil imitar artificialment alguna cosa que la natura ja ha creat, però, si es continua desenvolupant, potser en un futur podrem portar guants i sabates que grimpin per les parets. De fet, la universitat d’Akron, a partir de l’investigació dels geckos, ha fet uns adhesius compostos de nanotubs de carboni que es poden reutilitzar tantes vegades com es vulgui. A la NASA estan creant robots que poden enfilar-se a una baixa gravetat o a gravetat zero.
Com diu la científica Karras, “la natura ens soluciona sempre els problemes”, i és veritat que, de vegades, busquem inventar allò que no està fet i que revolucioni el món. En moltes ocasions la natura va molt més avançada que nosaltres.
Maria Canals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió