Volem ser lliures, no valentes ni temoroses
El Dia Internacional de la Dona és un bon moment per reflexionar sobre els avenços aconseguits, demanar més canvis i celebrar la valentia i la determinació de les dones que han jugat un paper clau en la història dels seus països i comunitats.
El 8 de març de 1857 un grup de dones treballadores de la indústria tèxtil van decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les miserables condicions laborals que havien de suportar. Va ser una de les primeres manifestacions per reivindicar els drets de la dona .Posteriorment van succeir-se diferents actes de protesta que van servir de referència perquè l'any 1975 l'ONU fixés el 8 de març com la data del Dia Internacional de la dona.
El camí no va ser gens fàcil. El capítol més cruel de la lluita pels drets de la dona es va produir el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes hi van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys.
Han passat molts anys des d'aquelles primeres protestes i encara hi ha molt a fer; cal dur a terme innovacions socials que funcionin tant per a homes com per a dones i que no deixin ningú enrere. A més a més, l’assoliment de la igualtat de gènere hauria de començar per assegurar-se que les necessitats i experiències de les dones estiguin integrades en el propi origen de la tecnologia i les innovacions. Això significa crear solucions que vagin més enllà del reconeixement de gènere i atenguin les necessitats d'homes i dones en plena igualtat.
Carlota Fernández i Júlia Gordo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió