Jo sóc 90% escriure i llegir i l’altre 10% és carn i ossos, però mai no he sabut per què escric.
El Premi Sambori de l’associació Òmnium Cultura, és un
guardó de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i
batxillerat de tots els Països catalans, que té com a objectius promoure la
participació en un projecte literari comú i difondre l’ús del català dins de
l’àmbit escolar.
Anys enrere la Federació d’Associacions per la Llengua va decidir impulsar aquest premi
de narrativa escolar en llengua catalana. Porta fent-se des del 2006 i Òmnium
Cultural organitza el Premi Sambori a Catalunya, Andorra i la Catalunya nord.
La participació d’aquest any ha estat de 30.000 persones.
Els premis es divideixen en diverses demarcacions, cada un
assignat a una regió de Catalunya. La nostra companya Clara Sarrià, de 4t d’ESO
B, ha guanyat el primer premi de Catalunya, passant abans per la fase de la
demarcació de la Serralada Litoral, que engloba Badalona, el Barcelonès nord,
el Vallès Oriental i el Maresme. Per aquest motiu hem decidit fer una
entrevista a la Clara perquè ens expliqui la seva experiència en el món
literari.
Clara Sarrià al costat de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, recollint el premi Sambori 2015 |
La proposta em va venir des del taller d’ALCA narrativa en
què el professor ens va comentar de participar en el concurs amb una narració
d’unes tres pàgines. Ens hi vam presentar els quatre que estem en el grup i
durant unes setmanes compartíem amb els companys el que havíem anat escrivint i
entre tots ens corregíem el que creiem que es podia millorar.
Hi havies participat abans?
Sí, a classe de català vam fer unes redaccions l’any passat
i la professora en va triar dues per presentar-les al concurs i d’entre
aquestes s’hi trobava la meva, però no vaig tenir la sort de guanyar.
Podies triar-ne el tema o et venia donat des del concurs?
El tema vaig triar-lo jo, i tracta d’una partida d’escacs
entre dos universitaris. Darrera d’aquesta història s’hi amaga una mena de
símbol de rivalitat que tenen entre ells i de l’amor per una noia. Em vaig
inspirar en aquest joc, perquè sempre m’han semblat un tema interessant donat
que és un joc d’estratègia, però no hi jugo gens bé, fatal diria.
Un dels personatges està inspirat en Garry Kasparov, que és
un jugador professional d’escacs rus. Vaig estar mirant entrevistes d’ell i em
va semblar una persona prou interessant com per versionar-la.
Des de quan ets en el món de l’escriptura?, et motiva guanyar
premis per continuar en aquesta disciplina?
La literatura forma part de la meva vida des de molt petita,
grapava fulls i feia veure que eren llibres i que els sabia llegir. La meva
mare també em va introduir en aquest món comprant-me llibres i m’anava
passejant amb ells per la casa. No va ser fins als set anys que vaig començar a
escriure; des de sempre és una cosa que m’ha cridat molt l’atenció, trobo a
faltar alguna cosa si no ho faig. Jo sóc 90% escriure i llegir i l’altre 10% és
carn i ossos, però mai no he sabut per què escric.
Guanyar premis em motiva. M’encanta guanyar! Sóc massa
egocèntrica perquè no m’agradi, a més és com un reconeixement del que he fet
bé. Tot i així abans de presentar un text sempre penso que està molt bé, però
al dia següent veig que no ho està tant, i el canvio o fins i tot l’amago en un
calaix. Per escriure una història de pàgina i mitja, m’hi puc estar tres
setmanes. Reviso els paràgrafs unes vint vegades i fins i tot quan estic a
l’escola hi penso, tinc una obsessió a corregir les coses i sempre sóc
conscient que les meves històries no són perfectes.
T’esperaves guanyar-lo?
No, realment no m’esperava guanyar-lo perquè l’any passat no
ho vaig fer. Però aquest any he millorat la meva forma d’escriure perquè he
llegit més i tinc més intuïció pel que sona bé i el que crec que serà atractiu
per al lector. Però moltes vegades necessito ajuda, a la meva millor amiga
sempre li estic demanant consell per a les trames, els personatges...
I sobre què t’agrada escriure?
M’agrada escriure sobretot del segle XX, perquè és un dels
segles més interessants de la història de la humanitat, hi passen guerres,
sorgeix el capitalisme...
Ens dedicaries una frase?
Un cop havent conegut tot l’univers creatiu en què viu la
Clara, els companys l’animem que segueixi escrivint i que continuï fent créixer el seu talent per
la literatura!
Però això no és tot! En el decurs de les últimes setmanes la
Clara ha guanyat de nou un concurs, aquest cop ha quedat segona competint pel
podi de Can Pedrals, on la nostra companya Clàudia Alié va quedar en primer
lloc. Tot i així la Clara té un historial de guardons impressionant tenint en
compte la seva edat, així que no tardarem a tenir un dels seus llibres com a
Bestseller!
Josep Barnils i Enric Ballesteros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió