Un adéu que és un fins aviat

Es nota que és l’última hora a la sala de redacció. Els rajos de sol entren per la finestra i escalfen tota la sala, fent que els redactors i redactores estiguin nerviosos ja que l’estiu és només a seixanta minuts.

Arreu se sent la remor de comentaris i tecles d’ordinador, en un costat de la sala hi ha algú fent una última entrevista contrarellotge, i amunt i avall corre un becari de tercer d’ESO.

Cada parella comenta la frase següent dels articles per poder informar bé i amb estil propi dels de Fem Notícia als lectors per actualitzar per darrer cop el nostre blog.

Que ràpid que ha passat el temps..., semblava ahir quan vam començar a redactar la primera sortida del curs, quan tothom estava nerviós pel Compartim i quan les roses estaven a punt.

Després d’un any intens estem orgullosos d’haver continuat com a segona generació amb la tasca del blog, però l’hora ja ha passat i la gent comença a marxar buscant l’estiu a fora. La directora es queda a la sala i des d’un dels extrems crida al becari:

- Noi, he estat pensant que l’any que ve ja podries entrar com a redactor en el blog.

El jove de tercer somriu content pel futur que l’espera el proper any i, amb un adéu content i ple de ganes s’acomiada d’aquesta redacció tan familiar i que l’ha acompanyat durant tant de temps.

Gràcies a tota la gent que ens ha ajudat i ens ha seguit al llarg del curs; ha estat un plaer fer de redactors per a vosaltres, i a tots aquests becaris de tercer els encoratgem a prendre la iniciativa com a redactors l’any que ve.

Moltes gràcies,

Els alumnes de quart d’ESO

Curs 2014-15

I, deixeu-me afegir ara a mi,  que he estat tot aquest temps la veu silenciosa que criticava, elogiava, corregia, refeia, despenjava i penjava articles...: moltes gràcies a tots aquests redactors de primera; als de la generació anterior, que vau engegar aquest projecte, i a l'actual, que n'heu sabut continuar l'esperit. Sigueu molt feliços en tot allò que feu. I continueu essent les grans persones que ja sou. Ara i sempre.

Fins al proper curs...

Elisabet Verdú