dimarts, 13 de febrer del 2018

Cyrano. Més enllà del teatre

Hi ha una cosa que no em traureu! ... Aquesta nit, quan entri al cel, la meva salutació escombrarà el terra blau, i, mal que us pesi, amb mi anirà una cosa sense taques ni arrugues... i aquesta cosa és...

La meva dignitat!


El dijous 11 de gener de 2018, els alumnes de 4t d'ESO vam anar a veure la representació de Cyrano al teatre Borràs, adaptada per a 5 personatges: Lluís Homar, Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori, i dirigida per Pau Miró.

Aquesta obra teatral es desenvolupa a partir de la història de Cyrano de Bergerac, un soldat francès que es caracteritza pel seu enginy, fins al punt que és capaç d'enamorar amb els seus versos, i per una altra raó...el seu gran nas. Aquest personatge estima secretament i platònicament la seva cosina Roxane la qual, alhora, se sent atreta per Christian de Neuvilette, un cadet molt més jove i més ben plantat que Cyrano, però poc intel·ligent. Així que ambdós fan un pacte per tal que ella s'enamori de Christian: ell posarà la seva bellesa i les paraules seran obra de Cyrano, sense que ella en sàpiga res, és clar. I ho aconsegueixen.

Però arriba un dia que els soldats han de marxar a la guerra i la comunicació entre els enamorats s'haurà de produir en forma de cartes que escriurà Cyrano. I així tot sembla anar bé fins que Christian mor. Roxane, desconsolada, decideix retirar-se a un convent, i, des d'aquell dia, Cyrano la visita cada dissabte, però mai no té el valor d'explicar-li la veritat sobre les cartes. Fins que, un dissabte, mentre anava a visitar-la, accidentalment li cau un tros de fusta al cap que li produeix una ferida mortal. Això no impedeix que vagi al convent, on acabarà morint aquell mateix dia després d'haver llegit a Roxane l'última carta de Christian; la seva última carta...

Una obra teatral espectacular amb una interpretació magnífica en la qual costa entrar-hi, però un cop hi ets, t'enganxa de tal manera que les dues hores de duració es passen volant. Destaca, per damunt de tot, el text ple de missatge, únic per a cadascú. Jo em vaig quedar amb aquest:

"Cal valorar els teus defectes tal com si fossin avantatges, per tal d'eliminar-los i estar-ne orgullós."

Raul Campos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa la teva opinió