Vivim en una època molt visual. Tot allò que ens pugui entrar pels ulls és vàlid; des del comerç, fins als estudis i les relacions. Utilitzem la imatge, l’aparença, per a gairebé totes les coses que ens envolten.
Si fem un petit viatge en el temps, ha estat molt remarcable l’augment de la importància del concepte d’imatge, de la impressió que es causa a la gent. Tot i que sempre havia existit, aquesta ha esdevingut una de les nostres principals preocupacions.
El naixement de les xarxes socials i les tecnologies digitals ens inciten a compartir constantment aspectes de la nostra vida en qualsevol moment. Alhora, les innovacions tecnològiques han vingut acompanyades de noves tècniques de persuasió i venda. Actualment, tota la publicitat o, fins i tot, les publicacions per part dels personatges públics, també anomenats influencers, destinen gran part del seu contingut a crear necessitats basant-se en la imatge que donen als seus seguidors. També existeixen nous mètodes publicitaris que, d’una manera visual, transmeten una idea o una necessitat i a vegades en creen.
Aplicant aquestes idees a l’àmbit escolar, hem notat que es dona una gran importància a la imatge que projectem en els nostres companys. És a dir, l’opinió de l’altre gent pauta els canvis d’imatge de segons quins companys o companyes.
Cal estar alerta i valorar la imatge en la seva justa mesura. Perquè, de fet, com llegim a El petit príncep... L'essencial és invisible als ulls.
Marina Oliver i Diana Illa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió