Per què envellim?

Amb el pas dels anys la nostra massa muscular es redueix, els sentits no són tan receptius, la nostra memòria disminueix, les cèl·lules del nostre cos es deterioren. En definitiva, envellim, tots envellim. Però, us heu preguntat mai com té lloc aquest procés en el nostre cos?

Les cèl·lules del nostre organisme es divideixen al voltant d’uns cinquanta cops al llarg de la nostra vida, però no es poden dividir eternament, tenen un límit que es coneix com el límit de Hayflick, i és que a principis de la dècada dels seixanta, el Dr. Hayflick, professor de microbiologia mèdica a l'Escola de Medicina de la Universitat de Stanfordva, va dur a terme una investigació amb la qual pretenia respondre a la nostra pregunta inicial, com envellim? Amb aquesta recerca va descobrir que cada vegada que una cèl·lula realitza el procés de divisió cel·lular, els telòmers, ubicats en els extrems de cada cromosoma, es redueixen lleugerament. Un cop els telòmers han arribat a escurçar-se a una longitud crítica, la divisió cel·lular s’atura i, per tant, morim. 

Però, què passaria si aconseguíssim dividir cèl·lules sense fi?

Doncs bé, aquestes cèl·lules immortals ja existeixen, s’anomenen cèl·lules HeLa i constitueixen la línia cel·lular més antiga de cèl·lules humanes d'aquest tipus, ja que porten més de 50 anys servint com a font d'investigació en el camp mèdic i segueixen estant tan fresques com el primer dia. Aquestes cèl·lules van ser obtingudes del càncer de coll uterí de l’afroamericana Henrietta Lacks. A aquesta dona se li van extreure el 1951 unes cèl·lules canceroses, pocs mesos abans de morir de càncer de coll uterí, sense que ella fos conscient que s'estava convertint en la donadora de la línia cel·lular.

El Dr. George Otto Gey, un biòleg cel·lular del Hospital Johns Hopkins, estava convençut que, si podia aconseguir que les cèl·lules es mantinguessin in vitro, podrien emprar-les per trobar una cura contra el càncer. Va aconseguir el seu objectiu amb les cèl·lules del tumor de Henrietta, les quals van créixer més que qualsevol tipus de cèl·lules que havien cultivat amb anterioritat. Gey va ser qui va nomenar-les "HeLa", en honor a la seva donadora, l’heroïna involuntària de la ciència mèdica moderna: Henrietta Lacks.

Molts de vosaltres us deveu haver preguntat alguna vegada: com puc tenir una vida més llarga? Doncs recentment s’ha comprovat que els hàbits saludables estan directament relacionats amb la longevitat. Un estudi publicat en l'edició digital de The Lancet Oncology, mostra per primera vegada que els canvis en l'estil de vida, principalment en la dieta, l'exercici, la gestió de l'estrès i el suport social, poden donar lloc a telòmers més llargs i, per tant, a una vida més llarga.

Durant cinc anys, els investigadors van fer el seguiment 35 homes amb càncer de pròstata per explorar la relació entre els canvis integrals d'estil de vida i la longitud del telòmer. El grup que va realitzar els canvis d'estil de vida va experimentar un augment significatiu en la longitud dels telòmers d'aproximadament un 10 per cent. Per contra, els homes que no seguien uns hàbits saludables tenien una longitud dels telòmers més curta, gairebé un 3 per cent menys al cap de cinc anys, ja que, en general, la longitud dels telòmers disminueix amb el temps.

Així doncs ja ho sabeu, per mantenir els vostres telòmers ben llargs cuideu els vostres hàbits!

Carla del Barco i David Pivniceru