Addicció als videojocs

L'OMS inclou oficialment com a trastorn l'addicció als videojocs

El trastorn per ús de videojocs el pateixen totes aquelles persones que presenten un patró de comportament de joc persistent o recurrent que pot ser en línia o fora de línia. Perquè es consideri una malaltia, aquest comportament ha de ser persistent durant un període d'almenys dotze mesos.

A més a més, es manifesta en aspectes com el deteriorament en el control sobre el joc, increment en la prioritat donada en el joc respecte a altres interessos i quan la conducta es manté, ja que comença a formar conseqüències negatives per a la persona.

L'addicció als videojocs tindrà repercussions legals, ja que, les companyies d'assegurances i les institucions mèdiques, com la seguretat mèdica, utilitzen la llista de l'OMS com una guia per a les malalties.

És habitual que els tractaments incloguin teràpies amb un expert en aquests problemes. Les sessions poden ser individuals, grupals o familiars, i cada una utilitza diferents mètodes. Per poder evitar-ho, s'hauria d'impedir comprar més videojocs, s'hauria d'incentivar a la persona afectada a realitzar altres activitats lúdiques per passar el temps. També s'hauria de limitar el temps de jugada per tal de no tallar el joc en sec, ja que les conseqüències probablement seran pitjors i és millor que no s'hagin de prendre decisions dràstiques.

En conclusió, es pot jugar a videojocs però amb control, ja que si no controles el temps, pots arribar a extrems no desitjats. És millor anar a jugar fora amb els amics o simplement fer coses més productives que aviciar-te als videojocs.

Pol Amores i Marina Magaña