El masclisme a les aules

Ells, jugant a futbol a la pista, que ocupa l'espai més gran i gairebé sempre al centre. Elles, al porxo,jugant a nines, a tocar i parar, a la corda, ballant o parlant. El masclisme i la violència de gènere són molt presents a la nostra societat. Encara que afecta a totes les edats, entre els adolescents hi ha un 21,2% que creu que la violència de gènere és un aspecte molt polititzat i que s'exagera molt. És important escoltar com la joventut viu aquesta violència, ja que cada vegada són més les noies de 14 a 19 anys que en pateixen.

Vivim en una societat masclista, però en el nostre entorn, aquests temes es tracten des d’un punt de vista igualitari, les dones no som inferiors als homes i podem aspirar al mateix. A les escoles se'ns ha fet créixer d'aquesta manera, en igualtat d'oportunitats; però sempre hi ha excepcions. Sempre hi pot haver alumnes que deixen anar molts comentaris sense pensar que poden ferir. Dol més quan un company és qui et molesta amb comentaris sexistes i et jutja pel teu físic, per la teva manera de vestir, o per si vas "massa" maquillada. És cert que haver d’enfrontar-te a un tema així, o haver de denunciar a una persona que coneixes, és molt difícil; però, sigui com sigui, no hem de normalitzar-ho, tampoc hem de callar, ja que la broma que comença amb un insult pot acabar amb la teva vida.

La societat d’avui no creu suficientment en la igualtat, les mesures encara són mínimes i els càstigs als assetjadors sovint són pèssims. Totes ens mereixem viure lliurement. No podem permetre que segueixi passant.

Mar Freixas, Gisela Márquez i Valeria Ramos