Vinyeta d'Adriana Berruezo - 4t B

 

Vinyeta de Martína López - 4t B

 

Vinyeta de Paula Basurto - 4t B

 

Vinyeta d'Èrika Tanaka - 4t B

 

Vinyeta d'Anna Barroso - 4t B

 

Ciència és femení

 

El set d’octubre, Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna van rebre el Premi Nobel de Química. Tot i haver aconseguit desenvolupar un mètode per a l’edició del genoma humà, fins ara havien obtingut poc reconeixement social i científic. 

Marie Curie

La manca d’aquest reconeixement per part de la comunitat científica  de cara a les dones guanyadores és degut a l’insuficient moviment  social durant els últims segles, perquè se segueix veient la dona com  l’encarregada de la casa i dels fills. Marie Curie, el 1903, va començar  a  canviar aquesta visió, quan va ser la primera dona guardonada amb  un Premi Nobel. Des de llavors, les dones només han rebut un 1,4%  de  tots  els Nobel que s’han lliurat.                                                                                                                                                                                            

Charpentier i Doudna
quan van rebre el premi Nobel

Tot i que som al segle XXI, encara ens queda molt camí per recórrer,  tant a la societat en general com a la comunitat científica. Ara toca  demostrar que premis com el d’Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna no són una excepció i continuar amb la lluita per aconseguir el  que tant es vol: la igualtat real de sexes. 

                                                      Èrika Tanaka Fonollosa i Lucía Pomares Muñoz

Les víctimes invisibles de la violència de gènere

Actualment, segons un estudi de la Delegació del Govern, a Espanya un de cada quatre joves de catorze a divuit anys ha presenciat com maltractaven la seva mare.

La Macro Enquesta de Violència contra la Dona es va presentar el passat deu de setembre. Afirma que més d'1,6 milions de menors a Espanya viuen en llars on la dona actualment pateix alguna mena d’agressió i s’ha comprovat que els fills són capaços de percebre els conflictes parentals des de molt petits. Encara que la violència no vagi dirigida a ells, a la llarga els pot afectar psicològicament. Els menors, que no poden afrontar la situació, desenvolupen conductes infantils o conflictives i, a més a més, desenvolupen respostes fisiològiques com l’estrès, mal de cap o problemes amb el son.

Tot i que en aquests darrers anys s’ha avançat molt en relació amb la violència de gènere, aquests fets demostren que encara hi ha molts aspectes que hauríem de canviar. Com a solució, encara que ja hi hagi ajudes per les famílies, s’haurien d’incrementar i haurien de ser més accessibles, perquè així els seria més fàcil sortir d’aquesta situació.

Iris Martínez i Ainara Real