Un vol amb destí a la igualtat

Tres dones pilot de Brunei fan història en aterrar un Boeing 787  a l'Aràbia Saudita

Un sol vol ha estat suficient per trencar els esquemes i fer història en dos països ultraconservadors, com són la Aràbia Saudita i el sultanat de Brunei. El passat 23 de febrer tres dones pilots de la Royal Brunei Airlines, van passar als annals de l'aerolínia per ser la primera tripulació d'un vol exclusivament femení d'aquesta companyia, però també seran recordades per ser les primeres d'aterrar la seva aeronau a Yida, la segona ciutat del regne dels Saud. Un país en el qual les dones ni tan sols poden conduir un automòbil, sota pena d'incórrer en un delicte.

La capitana Sharifah Czarena sabia perfectament què suposava aterrar a Yida. Era ben conscient que trencava molts dels esquemes establerts i llençava un gest de solidaritat a milers de dones saudites que espiren a la seva pròpia llibertat en el seu país. Amb aquest acte va demostrar als saudites que les dones són capaces de conduir qualsevol tipus de vehicle. "Com a dona, una dona de Brunei, és una gran fita. Mostra a les generacions més joves, a les nenes especialment, que tot el que somies pots aconseguir-ho.", va dir en aquella ocasio a The sun, el diari més llegit en anglès.

La seva tenacitat en aquest petit país, situat a l'illa de Borneo, i que l'any passat va prohibir celebrar el Nadal, l'ha portat a ser considerada un exemple. La Royal Brunei Airlines impulsava ara un programa d'enginyeria aeronàutica amb el qual pretén animar a més dones a seguir l'exemple de Sharifah Czarena perquè es facin pilots i ampliïn el col·lectiu de prop de 4.000 dones que actualment condueixen avions al voltant del món. Sharifah Czarena va voler volar des que era nena. Des que als 9 anys va entrar a la cabina d'un avió i va experimentar la sensació de volar.

Tres dones amb molta força de voluntat, capaces de reivindicar el paper de la dona i de lluitar per la igualtat i la justícia, dins societats masclistes en què les dones són radicalment oprimides.

Joan Barbancho i Paula Morales

Cinquè aniversari del desastre de Fukushima

En el cinquè aniversari de la catàstrofe que va devastar al Japó l'11 de març de 2011 i va causar la mort d'unes 16.000 persones i va desplaçar-ne centenars de milers més, la vida continua i els supervivents tracten de començar una nova etapa. El terratrèmol i el posterior tsunami van ser un cop molt dur per al Japó i les seves conseqüències encara perduren, com per exemple la radioactivitat. Es calcula que encara hi ha unes 63.000 persones en habitatges temporals que no han pogut tornar a casa.

El tsunami es va emportar per endavant milers de cases. També va afectar greument la planta nuclear de Fukushima que estava situada a primera línia de la costa. Els reactors de la planta es van veure molt malmesos i van explotar, provocant incendis i emissions de radioactivitat en un radi de 32 km. Tot i els intents dels encarregats d'aturar l'aigua contaminada, no es va aconseguir i milers de milions de litres es van veure abocats a l'oceà Pacífic, de manera que la radioactivitat va arribar fins a la costa oest dels Estats Units. El passat 9 de febrer, els encarregats de seguretat de la planta van acabar de construir un nou dic de contenció per tal de parar l'aigua contaminada que la planta segueix abocant. Però aquesta mesura no ha estat del tot efectiva ja que les parets del dic es van esquerdar i l'aigua contaminada pot passar sense problemes entremig de la barrera.

Un altre problema de l'accident de la central nuclear va ser la contaminació del sòl. Més de 19 milions de metres cúbics van estar dipositats en bosses de plàstic i posteriorment emmagatzemats als camps de la zona. No obstant, més de 700 bosses contaminades van ser arrossegades per les inundacions de l'any passat, i van arribar en alguns casos a rius de més de 160 km de distància.

En conclusió, tot i que ja han passat cinc anys de la catàstrofe, els efectes produïts encara perduraran durant centenars d'anys i els habitants afectats de Fukushima no podran tornar a casa seva, amb normalitat plena, mai més.

Marc Gera i Alexander Jañez

Un robot ajuda infants amb autisme

El robot Nao ha adquirit una nova funció: ajudar els infants que pateixen el trastorn amb aspecte autista. L'habilitat de socialitzar amb ells s'anomena atenció compartida i els nens i nenes la desenvolupen de manera espontània. Tot i així, una petita part de la població pateix autisme, que produeix incapacitat per desenvolupar l'atenció compartida.

Nao és un robot humanoide d'uns 60 centímetres d'alt, format per un elaborat sistema de càmeres, sensors i ordinadors dissenyats específicament per aquest tipus de tasques. Va ser creat per un equip interdisciplinari d'enginyers mecànics i experts en autisme de la Universitat de Vanderbilt, a Texas, amb l'objectiu de demostrar que els sistemes robòtics poden ser eficaços per millorar les habilitats d'aprenentatge dels nens amb trastorns autistes.

Però, com ajuda aquest robot els infants? Així funciona el sistema: el robot i els infants es troben en una habitació equipada amb càmeres orientades en la direcció del nen o nena. D'aquesta manera, es controlen els moviments del seu cap, i es determina on està mirant perquè el robot pugui adaptar el seu comportament a les reaccions dels petits. A més, està programat amb diferents comentaris verbals i gestos, per tal d'estimular i exercitar l'habilitat social de l'atenció compartida.

L'equip va realitzar algunes sessions d'entrenament dirigides per humans i unes altres dirigides pel robot, per poder comparar la millora dels nens. Finalment, s'ha demostrat que en una classe dirigida per un humà els malalts d'autisme no presten tanta atenció com ho fan els altres nens. En canvi, en una classe dirigida pel robot, tots dos grups es mostren interessats.

En conclusió, podríem dir que aquest robot no ha estat dissenyat per reemplaçar els terapeutes humans, sinó per complementar-ne el treball a casa o en situacions en què no sigui possible la presència d'un d'ells. Sense dubte, és un gran avenç tecnològic.

Judit Moltó i Valentina Chicca

Tots som iguals, tots som humans

Actualment, encara que haguem fet un gran pas evolutiu en el tracte de les persones, en la nostra societat encara hi ha força casos de violència de gènere.

El maltractament físic és el més evident i més fàcil de demostrar. és molt provable que comenci amb un simple cop o una bufetada. El maltractament psíquic és el més difícil de detectar, atès que les seves manifestacions poden adquirir grans subtilesa; no obstant això, la seva persistència en el temps deteriora greument l'equilibri emocional, i acaba destruint l'autoestima i la personalitat. El maltractament sexual, no és comú entre parelles estables, inclou qualsevol acte de naturalesa sexual forçat per l'agressor o no consentit per la víctima, i pot definir com la imposició mitjançant la força o la intimidació, de relacions sexuals no consentides.

Podem prevenir la violència de gènere educant els nens i nenes, des de les edats més primerenques, en una cultura centrada en la resolució pacífica de conflictes, fomentar l'empatia i desenvolupar una autoestima  equilibrada.

Per tant, hauríem d'ensenyar a "ser persona" en lloc d'ensenyar a "ser home" o "ser dona" i així desterraríem mites com que l'agressivitat és un tret masculí, o per contra, que la submissió el silenci, l'obediència... són trets femenins. Hauríem d'animar tant les dones com els homes a denunciar els els maltractaments, i caldria conscienciar la població d'aquesta problemàtica. 

Mireia Navarro i Clàudia Gómez

Un viatge a la imaginació de la mà de Lewis Carrol

Alice in wonderland, una obra única

Un conill blanc preocupat pel temps, una malvada Reina de Cors, el sempre somrient gat de Cheshire, el pertorbat Barreter Boig... Darrere de tots aquests personatges, hi ha Lewis Carroll, un diaca anglicà que sota aquest pseudònim va publicar el novembre de 1865 la surrealista aventura d'Alícia al País de les Meravelles, un llibre inspirat en una menor en la qual estava obsessionat.

El 1865 es va publicar per primera vegada Alice Adventures in Wonderland, l'obra de Lewis Carroll que es convertiria en un clàssic universal de la literatura infantil. D'això en fa 150 anys.

Alícia transcendeix les fronteres de la literatura infantil i se situa en un estrany territori que ha inspirat artistes, escriptors, lingüistes, filòsofs, científics i psicoanalistes, i que conserva, un segle i mig després de la seva publicació, el poder i l'encant de les obres úniques.

L'autor

L'autor d'aquesta gran obra, Charles Lutwidge Dogson, va néixer a Daresbury, Regne Unit el 1832 i va morir a Guildford el 1898. Va ser matemàtic, fotògraf i novel·lista britànic. El 1854 va començar a treballar com a docent i a col·laborar amb revistes còmiques i literàries, adoptant el pseudònim pel qual se'l coneix, Lewis Carroll. El 1857 va obtenir una plaça com a professor de matemàtiques a Oxford, 4 anys després va ser ordenat diaca i finalment el 1861 va ser nomenat reverend.

Com s'ha esmentat anteriorment, Carroll era afeccionat a la fotografia. Les seves models favorites eren nenes de poca edat, filles dels seus companys de la universitat o d'amics, i també algunes que coneixia pel carrer; al seu estudi, i sempre amb permís patern, les fotografiava mentre les distreia amb contes, endevinalles i jocs. Tenia un bagul de vestits amb els quals moltes vegades les disfressava per representar personatges de conte o de llegenda. Al principi, feia els retrats en exteriors i, desde 1872, en l'estudi que va muntar sobre el seu apartament. Conservava sempre les fotografies amb el nom de les nenes escrit per elles.

Una obra misteriosa i farcida de fantasia

Precisament el llibre pel qual és conegut va estar inspirat en una d'aquestes nenes, Alice Liddell. Tot el que puguem dir sobre les tendències sexuals i la seva relació amb aquesta menor i la seva germana gran, no són més que especulacions, ja que no hi ha constància per part de cap dels implicats que indiqui alguna cosa.Alguns apunten que les desaparegudes pàgines del diari de Carroll, declaraven o parlaven sobre la seva atracció sexual per les nenes, però, de nou, tot són suposicions que avui dia no es poden provar.

Darrere la història infantil d'Alícia al País de les Meravelles s'amaga un transfons simbòlic. Aquests són alguns exemples d'aquests simbolismes.

• Caiguda angoixant: el descens d'Alícia per la llodriguera que sembla no tenir fi, descriu l'entrada a l'inconscient.
• Les presses: el Conill Blanc sempre va amb presses. Això reflexa l'ansietat i l'exigència que els adults imposen als nens.
• Les rutines: els adults viuen lligats a la rutina, com el Barreter i el seu te de les sis. L'autor critica els hàbits rutinaris que mai són qüestionats. Durant l'aventura, Alícia s'acostuma a la llibertat.
• Crisi d'identitat: Alícia té dubtes sobre la seva identitat quan es troba amb l'Eruga Blava, que representa la lògica racional.
• Síndrome d'Alícia al País de les Meravelles: el fet que Alícia augmenti i disminueixi de mida fa referència al transtorn neurològic que afecta a la visió i et fa veure els objectes més petits i més lluny del que estan.

El llegat de l'obra de Carroll ha traspassat el món de la literatura. El 1886 es va fer el primer musical basat en el llibre i el 2015 es realitzà un altre musical amb el nom de Wonderland. També se n'han fet diverses pel·lícules; la primera, muda, estrenada el 1903, i a partir d'aquesta es varen estrenar diverses versions, una de les quals recent, estrenada el 2010.

Una obra misteriosa, rara i estranya, però que ens fa portar la nostra imaginació per un viatge directe al País de les Meravelles.

Helena Martínez de Riba i Alba Aparicio

Barcelona World... Sí o no?

El Barcelona World ha de ser un nou lloc d’entreteniment. Proposat per la Generalitat de Catalunya, hi ha qui el veu com un dels causants que Catalunya rebutgés el pla Eurovegas de la companyia Vegas dels EEUU.

A principis del 2012 es va plantejar un gran pla d'un centre d'oci que havia d'estar format per 6 parcs temàtics amb 12 hotels, 6 casinos i un gran centre comercial i d’oci, tot això situat a Tarragona, tocant a Port Aventura, que així, de retruc, augmentaria el nombre de visitants. Es va pensar com un lloc d’oci per a totes les edats. Tot plegat permetria la creació de molt llocs de treball, i es duria a terme a principis del 2015 per a ser inaugurat al 2020. Però, a causa dels canvis de govern a Catalunya des de l’inici del projecte, finalment el pla inicial s'ha reduït a dos hotels, un casino i  un centre comercial. 

Construir un centre d’oci com aquest té certs avantatges, com un augment de més de mil llocs de treball i, per tant, comportaria la millora econòmica de tota la comunitat, però sobretot de les zones més properes; un gran increment del turisme internacional i un major reconeixement a tota Europa... Ara bé, com tot, també té els seus desavantatges, com per exemple l’augment de la contaminació en tota la zona, així com una pujada dels delictes relacionats amb l'economia. 

Cal, doncs, prendre mesures de prevenció: ecològiques i socials, cal una seguretat efectiva i ben planificada en tota la zona. Si es fa així, el Barcelona World ens ajudaria a créixer econòmicament i socialment dintre d’Europa. 

Mikel Garcia    

Arrels modernistes

El projecte Compartim és un projecte interdisciplinari que involucra des dels alumnes més petits de l'escola, fins als més grans, i, també, a tot l'equip docent; neix amb la voluntat d'aprendre junts i la il·lusió de fer sentir tothom part de la comunitat educativa.

L'objectiu del Compartim és aconseguir que els alumnes siguin capaços d'utilitzar els recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les aptituds, d'una manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, en contexts i situacions canviants i diverses.

És un treball que parteix d'un context, aquest any el Modernisme, i que requereix l'aplicació de coneixements de diverses àrees. La seva metodologia facilita l'adquisició de competències del propi coneixement, incentiva processos d'investigació, potencia el treball cooperatiu i facilita la comunicació i el diàleg.

El projecte Compartim del curs 2015-16 ens ha traslladat fins al Modernisme

Els alumnes de P3 i P4 van treballr de manera conjunta sobre Antoni Gaudí. Van fer una sortida a la Pedrera de Barcelona per conèixer millor el seu tema, i, per tant, dissabte dia 5 de març van ambientar tota la zona d'infantil basant-se en aquest arquitecte i les seves obre;, és a dir, quan passejàveu per la zona d'educació infantil podíeu trobar la Sagrada Família, la casa Batlló i un treball de trencadís. 

Un cop fora de la zona d'infantil, al pati de l'escola, van exposar el seu projecte els alumnes de P5, que aquest curs han treballat Santiago Rusiñol; el seu producte final fou una merceria en homenatge a L'auca del senyor Esteve, i la recreació de dos quadres de l'artista treballat. També simbolitzaren el mar de Sitges, perquè a Rusiñol li agradava molt i els nens van anar d'excursió a aquella vila per fer un estudi del mar i un taller. Al mateix pati, el grup de Pinacle de 3r i 4t d'ESO del professor Alfred va exposar un taller de ceràmica on els visitants van confeccionar la seva pròpia rajola modernista. 

El menjador de l'escola va esdevenir una estança modernista, amb mobles i quadres de l'època i una mica d'ambientació modernista real. A la zona del vestíbul els alumnes de segon de Primària van fer la seva exposició sobre els elements naturalistes a l'art del Modernisme: hi havia una balconada, vitralls i tot d'elements naturalistes, com per exemple flors.

Tot seguit, pujant al primer pis, els alumnes de de primer de Primària havien treballat les finestres modernistes: a partir d'unes finestres confeccionades amb fusta real, van elaborar-ne vitralls. Dies enrere havia fet una sortida al Poble Espanyol per treballar el vidre. Amb el seu projecte van imaginar què devien veure en aquella època quan obrien una finestra, i també van fer què és el que veuen ara si obren una finestra de casa seva per comparar els canvis que hi ha pogut haver. En aquest mateix pis, a la zona de tercer, van treballar Raspall aquí a Granollers; és a dir, van fer la ruta modernista de Rapall, i van elaborar unes espectaculars maquetes d'edificis.

Els de quart van fer la seva exposició al Nexe esportiu i van representar-hi un saló modernista, amb la xemeneia i els mobles típics, i, a més, s'havien inventat relats imaginant-se vivències que podien viure famílies modernistes, per treballar l'àmbit lingüístic.

A l'edifici de l'ESO, els alumnes de cinquè van treballar el tema de la joieria i al seu espai podíeu trobar-hi la recreació de l'ambient del Palau de la Música, També van elaborar un taller de joies modernistes creades per ells mateixos. Els alumnes de sisè van treballar el tema del cartellisme i, a través del seu tòpic, s'han centrat en aspectes, per exemple, de la publicitat o el paper de la dona durant el Modernisme. Ells van exposar el seu producte final en un espai ambientat també com el vestíbul del Palau de la Música; l'entrada pel carrer Ponent semblava el Passeig de Gràcia de Barcelona, amb un fanal i una sèrie de vitralls que havien elaborat els alumnes.

Els alumnes de 1r d'ESO van fer una recreació d'un taller artesanal de trencadís amb un mostrari de mosaics i trencadissos d'estil modernista, destinats a una possible reforma d'una casa. Per altra banda, els alumnes de 2n d'ESO van treballar les formes i la natura modernistes amb una exposició a la biblioteca de l'escola sobre les formes de la natura utilitzades per aquell moviment, les raons del seu ús... Hi havia un joc de descoberta per als visitants. Alhora, els alumnes de 3r d'ESO van treballar l'artista al Modernisme endinsant els visitants en la vida dels intel·lectuals de l'època a partir de la reconstrucció del cafè "Els 4 gats" i de la mai celebrada IV  Festa Modernista de Sitges. Per últim els alumnes de 4t d'ESO van transformar les seves aules en una ciutat modernista en tota la seva activitat, exposant-hi el resultat pràctic dels seus projectes de recerca, i fent interactuar els visitants en els tallers que havien preparat.

Va ser espectacular!

Joan Barbancho i Paula Morales