Solucions humanes a danys inhumans

El problema dels combustibles fòssils és que en el fons és bastant evitable, però ningú no vol fer un canvi, a causa dels costos. Bé, més ben dit quasi ningú, ja que, per sort, existeixen éssers humans que no tenen por d'innovar i marcar la diferència per tal de fer del món un lloc millor.

Solar Impulse 2 

L'avió lluïa 17.000 cèl·lules solars a les seves ales

Dos d'aquests éssers humans extraordinaris són Bertrand Piccard i Andre Borscheberg; dos pilots professionals suïssos que, juntament amb el seu equip, s'han dedicat a demostrar al món que viatjar en un avió impulsat per energia solar és possible. Tots dos van fer la volta al món amb l'avió Solar Impulse 2 que no utilitzava cap mena de combustible fòssil.

Abans que es pogués enlairar, el Solar Impulse 2 va haver de superar una sèrie de proves, és clar. 

Durant el viatge, la velocitat màxima d'aquesta aeronau variava entre 90 i 120 km/h, i cada dos dies feien una parada a terra per tal de canviar els pilots a fi que poguessin descansar.

El trajecte va iniciar-se el 9 de març de 2015. L'avió es va enlairar, per primera vegada, a Abu Dhabi i després de travessar l'Índia, la Xina, l'oceà Pacífic, el sud d'Europa i el nord d'Àfrica, va arribar altra vegada a Abu Dhabi on va finalitzar el periple, el 23 d'agost de 2016 : 24.500 milles recorregudes només amb energia solar. .

L'aventura es va poder seguir en tot moment gràcies a Internet, que permetia veure en directe imatges de la cabina del pilot, i, per tant, es podia estar al corrent d'aspectes com l'altitud, la velocitat de l'avió, diferents maniobres a bord, l'estat de les bateries i l'energia generada i consumida.

Óleo esponja

Aquest és un altre invent que podria permetre deslliurar els nostres mars de contaminants líquids com l'oli i el petroli.

L'Óleo esponja va ser desenvolupada per científics del Laboratori Nacional d'Argonne i de la Universitat de Chicago, als Estats Units.

Es tracta d'una esponja artificial recoberta d'hule* que absorbeix fàcilment el petroli de l'aigua. És a dir, absorbeix el petroli deixant l'aigua neta.

Els creadors especifiquen que aquest material és capaç d'absorbir fins a 90 vegades el seu propi pes i és reutilitzable, ja que de la mateixa manera que absorbeix aquests contaminants també els expulsa.

L'óleo esponja va ser provada moltes vegades en un tanc enorme d'aigua salada on van vessar petroli, olis i altres productes contaminants que va absorbir exitosament. Ha estat ja utilitzada amb èxit al Death Valley, a Califòrnia, un dels llocs més contaminats del món, i en va reduir la contaminació.

Ooho, l'ampolla d'aigua comestible

La nostra història va quedar marcada quan vam passar d'utilitzar vidre a plàstic com a principal material en la fabricació d'ampolles d'aigua, aquestes últimes triguen milers d'anys a desintegrar-se i l'impacte que tenen sobre el planeta és devastador. Per aquesta raó, aquests últims anys s'han investigat alternatives com ara envasos d'origen vegetal o la reutilització d'antics materials.

Sens dubte, la proposta més revolucionària ha sorgit d'un grup d'estudiants de disseny de Londres. L'Ooho és un envàs biodegradable, comestible i que es pot crear a casa nostra. Inspirats en tècniques de gastronomia molecular, l'espanyol Rodrigo García González i els francesos Guillaume Couche i Pierre Palier van dissenyar una "bossa" feta a base d'algues brunes i clorur càlcic.

Les dues capes de la membrana s'aconsegueixen a través d'un procés culinari anomenat esferificació, a través del quals els aliments s'aïllen dins d'una textura gelatinosa. Abans d'envasar l'aigua s'ha de congelar per tal d'evitar la barreja amb altres aliments i, d'aquesta manera, es pot obtenir una ampolla d'aigua comestible.

Aquest senzill producte s'ha proposat per reemplaçar les ampolles de plàstic, té un baix cost econòmic, i un gran benefici per al medi ambient.

Xènia Grau i Maria Llorach