James P. Allison i Tasuku Honjo: la immunoteràpia

James P.Allison i Takasu Honjo dos premis Nobel que han revolucionat la biologia.

Tots dos científics s’han resistit a treballar seguint els mètodes habituals per tractar els càncers per trobar una nova forma que no afecti negativament el benestar del pacient. Aquesta és la base de la immunoteràpia, un tractament amb activadors dels sistema immunològic que ajuden a combatre el càncer a partir de la seva detecció.

Hi ha diferents tipus d'immunoteràpies com els inhibidors del punt de control, que fan que el sistema immunològic respongui amb més força contra el tumor, activant les cèl·lules T (un grup molt especialitzat de glòbuls blancs), o afavorint la transferència adoptiva cel·lular, de manera que fan créixer les cèl·lules T. Aquestes cèl·lules són les que més activament lluiten contra el tumor, els metges les agafen del mateix tumor, les fan créixer durant 2-8 setmanes i les tornen a implantar al pacient.

També s’apliquen anticossos monoclonals, que són proteïnes del sistema immunitari creades al laboratori, dissenyats perquè s’adhereixin a “dianes” específiques que es troben a les cèl·lules canceroses, cosa que impedeix que aquestes últimes es puguin reproduir, o els entreguen toxines. Els anticossos més potents fan que la cèl·lula maligna es destrueixi a si mateixa.

Però això també té aspectes negatius, els temuts efectes secundaris que, per sort, no són tan forts com en la quimioteràpia o la radioteràpia, normalment són dolors, inflamació, irritació, símptomes semblats als de la grip com dolor muscular, mareig, vòmits, dificultat per respirar i d’altres com congestió; en casos extrems es pot produir una infecció, un xoc anafilàctic a causa de una al·lèrgia o una retenció de líquids.

Mètodes d’administració més utilitzats

• Via Intravenosa.
• Via oral, en la qual la immunoteràpia s’administra en tabletes o càpsules.
• Via tòpica: la immunoteràpia té la presentació de crema que el pacient aplica a la pell, aquest tipus d'immunoteràpia s’utilitza principalment per al càncer de pell.
• Intravesical: la immunoteràpia s’administra directament a la veixiga

La freqüència en la qual sigui administrada aquest tipus de “drogues” pot variar entre diferents factors, com són el tipus de càncer o com d’avançat estigui, i com reaccioni el cos al tractament.

L’administració pot variar, però també pot variar per cicles, un període de tractament seguit i un període de descans que dona al cos temps per crear teixit sa.

James P. Allison (7 de agost de 1948)

James P. Allison és el pare de la immunoteràpia, microbiòleg, doctor en ciències biològiques i premi Nobel de medicina que li fou concedit pel seu anterior descobriment. Va néixer a Alice, Texas, per després entrar a la universitat per estudiar microbiologia.

Els seus estudis sobre la immunoteràpia comencen el 1985, quan va rebre el càrrec de professor d'immunologia i director del laboratori d’investigació del càncer en la University of Califòrnia, però després es va traslladar a Nova York per dirigir la Lidwig Cancer Center (MSKCC). Va ser a l'MD Anderson Càncer Center, on la seva carrera com a microbiòleg es va impulsar a la velocitat d’un coet.

Premi Nobel de Medicina

El seu estudi en la proteïna de les cèl·lules T, de les quals hem parlat abans, i al qual va dedicar 10 anys, el va fer mereixedor del prestigiós premi de l'Acadèmia sueca. La seva major motivació van ser la mort de la seva mare i del seu germà.

Allison va trobar un anticòs que va batejar com “Ipilimumab”, el primer medicament oncològic contra el melanoma amb metàstasi, que es la dispersió de cèl·lules canceroses al voltant del tumor.

El tractament no va mostrar cap reacció del tot positiva en els glioblastomes, que són tumors molt comuns entre la població humana i que afecten en tots els casos al cervell humà, en la part dels glies, els quals són teixits especialitzat que ajuda a la medul·la espinal a fer les seves funcions principals i també afecta a els reflexos.

Tasuku Honjo,  (27 de gener de 1942)

Tasuku Honjo és el padrastre de la immunologia, i també va obtenir el premi Nobel de medicina pal costat de James P. Allison.

Va néixer a Kyoto, Japó; es va graduar com a metge a la Universitat de Kyoto, el 1966, on va obtenir el seu Ph.D. en Química Medica. Es va assegurar diversos llocs importants i la participació en projectes de renom. 

Les seves responsabilitats han estat importants a nivell nacional i per a la medicina del seu país, i la dels Estats Units. Des de 1984 ha estat membre de la facultat de la Universitat de Kyoto, i el 2017 es va convertir en director general adjunt i Professor Distingit de l'Institut Universitari de Kyoto per a Estudis Avançats. 

La seva labor en les investigacions sobre gens i immunologia van ser rellevants en el Departament d'Embriologia de la Carnegie Institution of Washington.

Durant molt de temps Honjo va estar desenvolupant importants investigacions i proves mèdiques per descobrir la proteïna PD-1 en les cèl·lules immunitàries. Es va adonar que aquestes podien funcionar com una mena de fre, cosa que possibilitaria el desenvolupament de teràpies de gran efectivitat contra el càncer.

Un heroi del Japó. Premi Nobel de Medicina

Al seu país natal és gairebé un heroi, moltes vegades ha estat aplaudit i reconegut per la seva tasca. Per exemple, el 2013 va rebre l'Ordre de la Cultura, el major guardó del Japó en el camp mèdic. Tres anys després, va rebre el Premi Kyoto de Ciències Bàsiques pel descobriment del mecanisme responsable de la diversificació funcional d'anticossos, molècules i-reguladores i aplicacions clíniques de PD-1. 

Recentment, el japonès va ser guardonat amb el Premi Nobel de Medicina juntament amb l'immunòleg James P. Allison per les teràpies per inhibició de la regulació immunonegativa, que són reconegudes com un avenç important en la lluita contra el càncer. 

Els seus descobriments són vistos com un principi completament innovador en el camp de l'oncologia. Gràcies al seu descobriment i creació d'aquest tractament va permetre aprofitar l'habilitat del sistema immunitari per atacar les cèl·lules cancerígenes en aixecar el fre de les cèl·lules immunitàries.

Saliou-Diaby Dansoko