És possible que s'hagin detectat, per primer cop, signes d'un planeta en moviment a una estrella fora de la Via Làctia. Aquest resultat intrigant, utilitzant l'Observatori de raigs X Chandra de la NASA, obre una nova finestra per buscar exoplanetes (planetes ubicats fora del nostre sistema solar) a distàncies que mai encara ningú havia pogut arribar a observar.
El possible exoplaneta es troba situat en la Galàxia Remolí (Messier 51 (M51), rep aquest nom degut a la forma d’espiral clàssica. Aquesta galàxia es troba a 23.160.000 anys llum del nostre planeta.
Rosanne Di Stefano (del Centro de astrofísica Harvard-Smithsonian (CfA) en Cambridge, Massachusetts) va dir que obrir un camp completament nou per trobar altres planetes mitjançant la cerca de candidats a planetes en longituds d'ona de raigs X, una estratègia que fa possible descobrir-los en altres galàxies. Aquest nou resultat es basa en trànsits, esdeveniments en què el pas d'un planeta davant d'una estrella bloqueja part de la llum que rebem de l'estrella i produeix una caiguda característica a la brillantor.
Di Stefano i els seus col·legues, han buscat caigudes a la brillantor dels raigs X rebuts de sistemes binaris que emeten fortament en raigs X. Aquests sistemes lluminosos solen contenir una estrella de neutrons o un forat negre que extreu gas d'una estrella companya que orbita de prop. El material proper a l'estrella de neutrons o al forat negre se sobreescalfa i emet en raigs X.
L'equip va utilitzar el pas d'un planeta que va passar davant seu i va poder bloquejar la majoria o la totalitat dels raigs X, fent que el trànsit fos més fàcil de detectar perquè els raigs X podien desaparèixer del tot, gràcies a això va poder detectar el candidat a exoplaneta en un sistema binari anomenat M51-ULS-1, ubicat a M51.
Aquest sistema binari conté un forat negre o una estrella de neutrons, que orbita una estrella companya amb una massa aproximadament 20 vegades més gran que la del Sol. El trànsit en raigs X que van trobar usant les dades de Chandra va durar aproximadament tres hores, durant les quals l'emissió de raigs X va disminuir a zero. En base a aquesta i altres dades, els investigadors estimen que l'exoplaneta candidat a M51-ULS-1 serà aproximadament de la mida de Saturn i orbita l'estrella de neutrons o el forat negre a aproximadament el doble de la distància de Saturn al Sol.
Di Stefano i els seus col·legues van buscar trànsits de raigs X en tres galàxies més enllà de la Via Làctia, utilitzant tant Chandra com el XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea. La seva recerca va cobrir 55 sistemes a M51, 64 sistemes a Messier 101 (la galàxia del Molinet) i 119 sistemes a Messier 104 (la galàxia del Barret), donant com a resultat l'únic candidat a exoplaneta el M51.
Els autors buscaran als arxius de Chandra i XMM-Newton més candidats a exoplanetes en altres galàxies. Estan disponibles importants conjunts de dades de Chandra per a almenys 20 galàxies, incloses algunes com M31 i M33 que estan molt més a prop que M51, cosa que permet detectar trànsits més curts.
Els humans sempre hem intentat anar més enllà, traspassar límits, explorar nous territoris. Aquesta tendència és la que estava darrere de les migracions que van portar els nostres oncles avis neandertals a travessar Europa, de la primera volta al món de l'expedició Magallanes-Elcano i també de l'arribada de l'home a la Lluna .
Gràcies a la recerca, d’aquí molt de temps podrem colonitzar altres planetes i ens podrem establir allà i evolucionar-hi, però no és tan fàcil trobar un lloc amb bones condicions on puguem instal·lar-nos a llarg termini. Els vestits espacials estan bé, però només per a una estona. Cal proveir-los d'aigua i oxigen que ens permetin viure, i aquests són recursos que no abunden a qualsevol cos celeste. A més, encara que trobéssim un planeta de característiques similars a la Terra, podria estar tan allunyat que trigaríem segles a arribar-hi.
En qualsevol cas, la curiositat humana i fins i tot la necessitat de trobar una alternativa a la Terra si aquesta esdevingués inhabitable ja ens han posat a treballar en aquest repte.
Marti Barroso Raimi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa la teva opinió