dijous, 10 de febrer del 2022

ON QUEDEN ELS SOMNIS DE SER ASTRONAUTA?

Quins són els ídols dels joves i adolescents i per què? Què fa que s'hi vulguin assemblar tant?

La professió de youtuber és una de les predilectes entre la nostra generació. Els adolescents veuen els youtubers com a persones properes a ells, amb qui comparteixen edat, cultura, idioma i context social, amb qui s'identifiquen. El youtuber es descriu a si mateix en els vídeos, defineix la seva autoimatge, el seu gènere, la seva vocació, els seus amics, etc.

L'adolescència és un període molt important perquè l'adolescent està construint la seva identitat, és a dir, comença a crear-se una idea sobre si mateix, sobre les seves metes, els seus valors, les seves il·lusions i també sobre les persones amb qui té un vincle sòlid. En definitiva, comencen a triar en què ocupen el seu temps i quins valors els mouen. A Espanya l'ús de Youtube a les xarxes ha crescut molt: el 98% dels joves utilitza internet sovint i cada dia. Les xarxes socials es fan servir per relacionar-se amb aquells que ells consideren els seus iguals, a més de buscar informació o divertir-se. YouTube és una de les xarxes més utilitzades per buscar informació sobre persones referents.

Precisament, YouTube és una de les plataformes de vídeos més usades. És una de les més populars entre els joves i a través seu comparteixen la seva vida amb amics i coneguts. La majoria dels adolescents es relaciona de forma activa amb els seus youtubers favorits, als quals admira, escrivint-los i rebent-ne respostes, per la qual cosa són un referent important en la construcció de la seva identitat.

Aquestes dades es poden exemplificar amb un personatge públic ElRubius. Encapçala la llista dels youtubers més coneguts amb gairebé 40 milions de subscriptors i més de 800 vídeos. Va ser pioner en aquesta plataforma i es va fer conegut gràcies al seu contingut de gameplays. Seguit de Willy Rex, Wismichu o Ibai Llanos, d’entre altres força coneguts.


Vivim a l'era digital. Els adolescents s'han criat davant d'una tecnologia que ha anat avançant a passos de gegants i comencen a copiar bromes, comportaments, gestos i fins i tot paraules de personatges que surten a YouTube que potser no siguin apropiats per al seu creixement. Els adolescents copien qualsevol cosa dels altres que admiren.

Hi ha youtubers que s’aprofiten de la seva adquisició social com a referent, per obtenir beneficis propis, i fer coses que els joves podrien acabar prenent com a exemple pel simple fet que el seu youtuber, el seu referent a qui copiar, ho fa, i acabar sent recreades per pura admiració.

Un cas pràctic relacionat, és el que influeix als dos youtubers Didac Ribot i Energuia, seguits per milions de joves sense criteri. Aquests dos influents de les xarxes, han estat exposats demanant fotografies sexuals a menors de 15 anys o inclús menys. Les noies, quan va passar això, van denunciar-los, i ara, aquest tema s’ha divulgat per les xarxes socials.

Això ho han fet, ja que es creuen superiors per la fama que adquireixen. Molts seguidors, encara donen suport als youtubers, quan no tenen cap explicació, només perquè els tenien afecte, i han après d’ells.

En conclusió, els nens d’abans somiaven amb un dia poder trepitjar la lluna, o descobrir una cura per alguna malaltia incurable, ara en canvi, somien amb la fama i els diners, ser reconegut per uns mèrits fàcils d’obtenir sempre rere una pantalla.

I ara, qui trepitjarà la lluna per ells?

Blanca Freixas i Ivet Rojas

dimecres, 9 de febrer del 2022

PER UNA ALINEACIÓ MIXTA

Messi, el millor jugador de la història... Pot arribar a guanyar al voltant de 40 milions l’any. Alex Morgan, davantera del Tottenham i millor jugadora del món. Guanya poc més de 450.000 euros l'any. En aquestes frases es cometen dues injustícies. Primer de tot, poca gent coneix el segon nom a diferència del primer. I, en segon lloc, hi ha una diferencia descomunal pel que fa al sou d’ambdós jugadors. Però si fan la mateixa feina, per què aquesta diferència?

El futbol femení ara comença a sortir a la llum. Fins ara, era estrany que una noia jugués a futbol com a esport, si una noia jugava a futbol es considerava que havia d’encaixar més amb els estereotips masculins. Encara que aquest fet no ha canviat del tot, ha millorat. Ara la societat troba millor que una noia jugui a futbol perquè simplement li agrada i que sigui tractada com es mereix. Però encara queda un llarg camí per recórrer. Per exemple: cal donar més reconeixement i visibilitat a l’esport femení i que es pugui igualar amb el masculí.

Aquests dies, hem vist com esportistes femenines, és el cas de l’Alexia Putellas, triomfaven al costat d'icones com Messi. Gràcies a aquest petit pas han canviat moltes coses i se’ls ha pogut reconèixer i donar la importància que tenen. Creiem que és imprescindible que hi hagi més visibilitat de les dones als partits, que s’emetin en canals més populars i que els partits es juguin en els mateixos grans estadis per així, entre tots, aconseguir una millora tant de tracte com de reconeixement social i econòmic de les dones esportistes.

Hem de tenir en ment que això és un treball en equip, tots hem de contribuir a aquest canvi. No només en el futbol sinó en el món femení. Estem segures que entre tots marcarem el gol del desempat.


Alba Alcántara i Ariadna Fernández 

4t d’ESO visita el Parlament

4t d'ESO assisteix a un homenatge a les víctimes de l'Holocaust  amb una xerrada sobre la comunitat LGTBI+


El dia 3 de desembre de 2021 els alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Jardí vam visitar el Parlament de Catalunya per assistir a una xerrada sobre els drets de la comunitat LGTBI+, en un acte que rendia homenatge a les víctimes de l’Holocaust, tema treballat a classe de Geografia i història. 


A l’arribada ens van conduir a una sala del Parlament on una ponent ens va fer un resum de la situació de la comunitat LGTBI durant l’Holocaust. En finalitzar la primera part l’acte, tots els alumnes ens van dirigir al claustre on teníem preparat un esmorzar Ben esmorzats, vam tornar dins de la sala ja que quedava la segona part de la xerrada. Aquí quatre representants de diferents grups de defensa del col·lectiu van presentar-se. Els estudiants havíem preparat una sèrie de preguntes amb l’ajuda de la nostra professora d’història, l’Eva Andrés. Ordenadament i respectant el torn de paraula vam anar formulant-los-les i els quatre representants les contestaven obertament. 

Finalment, abans de marxar amb autocar cap a Granollers, ens van deixar visitar les instal·lacions del Parlament. 


27 de gener, acte commemoratiu de les víctimes de l'Holocaust


El dia 27 de gener se celebrà de nou al Parlament un acte commemoratiu a les víctimes de l'Holocaust, al qual van ser convidades dues representants de 4t d’ESO, la Bruna Juvany i la Mireia Andrés, com a representants dels alumnes de 4t d'ESO, que van llegir un emotiu discurs redactat per elles. A l'acte hi va assistir, entre altres personalitats, la presidenta del Parlament català, Laura Borràs.

dimarts, 1 de febrer del 2022

Les crispetes

Les crispetes són un aliment salat o dolç elaborat especialment de blat de moro, per exemple el blat de moro pisingallo.

Les crispetes van ser descobertes pels amerindis (els antics nord-americans) en època precolombina fa milers d'anys. El primer cop que va ser cultivat el blat de moro va ser a Mèxic fa 9000 anys. 

A Mèxic, es preparaven al moment, introduint blat de moro en olles de fang molt calentes, o posant els grans de blat sobres de cendra ardent. En aquestes zones prehispàniques, es venien a pes i s'anomenaven momochtli en la llengua nàhuatl (una llengua asteca). A la península de Yucatán, els maies també van usar les crispetes de blat de moro amb fins rituals i gastronòmics.

Cristòfor Colom va notar que els nadius feien barrets i cossos amb crispetes de blat de moro, que venien als mariners.

El costum actual de menjar crispetes va venir dels Estats Units en l’època de la gran depressió (1929-1933).

Finalment explicarem com fer unes bones crispetes a casa:

Per fer les crispetes primer s’ha de cobrir el fons d'una bona paella àmplia amb oli i pujar el foc fins que estigui ben calent. Seguidament s’hi han d’ abocar els grans de blat de moro, deixant-los en una sola capa. Tapeu la paella, deixant un petit buit perquè en surti el vapor.

Quan comencin a espetegar les primeres crispetes, baixeu la temperatura a un nivell mitjà i espereu fins que deixin de sentir-se explosions, apagueu el foc i destapeu. Ja les podeu assaborir amb sal o sucre, com preferiu!


Eric Alcaraz i Arnau Pons

divendres, 21 de gener del 2022

Pa de llimona amb llavors de rosella

Als matins les finestres estan entelades, ja hem de portar jaquetes gruixudes per sortir al carrer, la cançó “All I want for Christmas” de la Mariah Carey sona per tot arreu... Això només significa una cosa: ha arribat el Nadal!

I clarament, el millor pla de Nadal és estirar-se al sofà a prop de la llar de foc, amb una manta, una xocolata calenta i un llibre a la mà. Però ara... Ja saps quin llibre llegiràs? Per tots aquells qui encara no tinguin cap lectura preparada per les vacances nadalenques, us recomano la famosa història de Cristina Campos, Pa de llimona amb llavors de rosella.

Cristina Campos, l’autora espanyola de l’obra, va estudiar a la universitat autònoma de Barcelona on es va llicenciar en Humanitats i va finalment completar els seus estudis a la Universitat de Heidelberg, on va estudiar la cinematografia. Ella sempre ha estat una gran fanàtica de la literatura, la raó per la qual va començar a escriure i va publicar la seva primera novel·la, Pa de llimona amb llavors de rosella.

No hi ha res millor que una història sobre secrets familiars, amors no coincidits i romanç en un petit poble de Mallorca.


L’Anna i la Marina, dues germanes, es tornen a retrobar després de molts anys separades per vendre un molí i una pastisseria heretada d’una desconeguda. Aquestes germanes són dues persones gens iguals. L’Anna fa la impressió de tenir una vida que li va com anell al dit, és casada i no ha sortit gaire del poble, però els sentiments cap al seu marit ja no són els mateixos que fa anys enrere. En canvi la Marina és una metgessa en una ONG al tercer món. La Marina decideix quedar-se la pastisseria i investigar sobre la persona que els va deixar l’herència. Durant la recerca, descobrirà els secrets familiars que havien estat amagats per molts anys, aprendrà l’ofici del pa i s’acostarà a l’Anna com mai no havia fet. Juntes, potser, seran capaces de recuperar tots els anys perduts entre elles i per fi podran tornar a controlar les regnes de les seves pròpies vides.

A què esperes? Vés ja a buscar aquesta novel·la per passar un Nadal fabulós!

Berta Fontanet

dimecres, 19 de gener del 2022

ESMORZAR SOLIDARI 2021

El dia 17 de desembre del 2021 el Col·legi jardí celebrà l’Esmorzar solidari, organitzat pels alumnes de 3r d'ESO. Per participar en aquest projecte simplement calia donar un mínim de tres euros a secretaria, entre els dies 13 i 14 de desembre, aquests diners han anat destinats a La Marató de TV3 que enguany trenca murs per la salut mental

Per temes de protocol Covid els alumnes del col·legi hi van assistir repartits en diferents horaris amb els seus grups bombolla: d'una banda, dins del Centre, infantil i 1r a 4t de Primària i per una altra banda, al Parc de Ponent i ben repartits, els alumnes de Secundària, i 5è i 6è de Primària.

Després d’haver esmorzat els alumnes de 1r i 3r d’ESO van amenitzar-nos cantant unes nadales per desitjar-nos un bon Nadal i per gaudir d’aquest esmorzar.

Laura Hernández i Berta Gallego

AKA (Also known as)

Aka és una obra de teatre que vam anar a veure els alumnes de 3r i 4t d'ESO de la nostra escola al teatre Auditori de Granollers. Està centrada en la figura d’en Carlos, un adolescent que es troba en un moment en què trontollen els seus fonaments, les seves arrels, la seva identitat i és que és adoptat i d’origen marroquí... I la mirada dels altres li fa plantejar qui és realment, per què som qui sentim que som, o qui la gent creu que som?

La fitxa artística:

Actor: Daniel J. Meyer
Direcció: Montse Rodríguez Clusella
Producció: Associació Descartable 
amb: Lluís Febrer
Cap tècnic del teatre: Jaume Feixas
Premsa: Albert Lopez i Judit Hernández
Màrqueting i comunicació: publispe
Disseny gràfic: santi&kco

També atresora una bona collita de premis: tres premis teatre Barcelona (millor text, adreça i interpretació), quatre butaca de Catalunya (espectacle de petit format, text, adreça i actor) i dos Max (autoria revelació i actor protagonista).

M’ha agradat molt aquesta obra, sobretot perquè s’identifica amb el que vivim els adolescents i ens sentim mes atrets en veure’ns reflectits en el personatge a qui succeeixen coses que nosaltres vivim. M’ha agradat molt també l’humor que utilitzava i la interpretació, tan realista. En definitiva la recomano molt.

Aquí podeu veure un vídeo de l’obra:



Aitana Comellas