30 anys de la Caiguda del Mur de Berlín

Enguany es compleixen 30 anys de la caiguda del Mur de Berlín, on milers de persones van morir, i van ser separades de les seves famílies.

El Mur de Berlín es va construir després de la Segona Guerra Mundial, quan la ciutat va ser dividida en quatre sectors i va començar la Guerra Freda entre el bloc capitalista i el comunista. Les amenaces militars, els bloquejos i la tensió anaven creixent. El 1949 es van crear les dues alemanyes: la RDA (comunista) i la RFA (capitalista). Gent de la RDA marxava a la RFA creuant Berlín Oest, però va començar a creuar massa persones i a la RDA no li agradava gens, ja que la gent que marxava era jove i amb estudis. Finalment, el dia 12 d’agost de 1961 es van desplegar un total de 15.000 policies i milícies populars, per impedir que passés ningú més. 

Van crear un tancament amb filferro espinós, i que més endavant es va convertir en el que coneixem avui com el Mur de Berlín, d’uns 3,75m. d’alçada. A mesura que passava el temps va anar augmentant la seguretat. Però tot i així hi havia qui continuava  saltant-ne o intentant-ho. Molts habitants van ser separats de les seves famílies, o bé van morir intentant creuar el mur, però no se sap la xifra total de morts.

La caiguda del Mur va posar fi al període d’aïllament entre l’Alemanya est i l’oest. El mur va començar a enderrocar-se la nit del 9 de novembre de 1989 de forma popular i cap el 10 de novembre del mateix any, es va acabar d’enderrocar amb alguns mitjans industrials i de forma oficial. 

La caiguda de la frontera que separava la capital alemanya de l'est amb la de l'oest , va donar pas a un nou país reunificat. Les dues Alemanyes quedaven unides de nou després de molts anys de separació, i amb aquest esfondrament moria també un dels símbols més característics de la guerra freda.

Aquest esdeveniment va ser commemorat de diferents maneres, per exemple, Leonard Bernstein (un compositor, director i pianista estatunidenc) va fer un concert que va ser emés en vint països i va tenir una audiència estimada de 100 milions de persones. 

Avui encara es poden reconèixer alguns llocs on hi havia hagut el mur, com per exemple les grans esplanades com les que es troben al carrer Bernauer Straße i al llarg del carrer Alte Jakobstraße.

Entrevistem el professor Gerard Mattis

Un bocí del Mur de Berlín cedit pel profe Mattis per a  aquest article

Els alumnes  d’ESO, tenim un professor que té arrels alemanyes, en Gerard Mattis: els seus avis vivien en un poble a Alemanya, quan, de sobte, l'exèrcit de l’antiga Txecoslovàquia el va envair.

Els soldats txecoslovacs els van donar una hora per marxar de casa seva. L'àvia, els seus tiets i el seu pare es van quedar en un poble a prop de Berlín i el seu avi va marxar a prop de Dortmund per trobar-hi feina, amb la idea que es retrobarien quan ell aconseguís feina estable. Un any després, quan ja tenia un lloc on viure, els va fer anar a buscar, però quan van arribar a la frontera, es van topar amb el mur. Per fortuna, en aquell moment el Mur encara no s’havia radicalitzat, i, un soldat que hi feia la guàrdia, en veure la situació, els nens petits i la mare plorant (l'àvia del profe), els va deixar passar, de manera que van poder-se reunir de nou amb l'avi d'en Gerard Mattis. No tothom va tenir aquella sort. Molts morien en intentar travessar el Mur, alguns quedaven enganxats a la tanca, d'altres eren executats o morien en intentar saltar.

Veient la situació actual, podem dir que l’ésser humà no aprèn dels errors. El mateix que va succeir a la família d’en Gerard Mattis està succeint ara en països d'arreu del món, on diàriament milers de famílies són separades i mai no se sap si es tornaran a veure per culpa de les guerres.

Laia Rius i Sandra Torrado-text refet