El Glòria: una catàstrofe per a Catalunya i el País Valencià

El temps a la Península Ibèrica ha estat últimament condicionat per un fenomen atmosfèric que ha provocat fortes pluges de vent i precipitacions abundants. Les zones que més es van veure afectades van ser Catalunya i el País Valencià.

La borrasca va inundar milers d'hectàrees i i va destrossar platges, a més es van produir fortes nevades que van deixar sense classe milers d'alumnes en diverses regions i, finalment, va tenir lloc una crescuda de diversos rius. 

A Girona, uns 300 veïns van haver de ser desallotjats d'una urbanització a Massanes davant la crescuda del riu Tordera, on la força de l'aigua i del vent va fer caure dos ponts entre Blanes i Palafolls, mentre a la xarxa de Rodalies de Barcelona diverses línies van patir talls. 

Més de 200 carreteres es van trobar afectades pel temporal; 34 van quedar tancades a Catalunya; sis, a la Comunitat Valenciana i dos, a les Balears. Van morir 10 persones i 4 van resultar desaparegudes. 

Delta de l'Ebre i Balears demanen la declaració d'emergència a les zones danyades per la borrasca Glòria. Només a Barcelona els danys pugen a 12,5 milions d'euros i la conselleria Educació xifra en 10,1 milions les reparacions pendents en 492 col·legis públics. 

La relació de l’huracà Gloria amb el canvi climàtic

El fenomen catastròfic que va passar per Catalunya resulta estrany, ja que es més propi de la tardor. Però avui dia tant el mar com l'aire tenen més temperatura a l'hivern, a causa del canvi climàtic. Les temperatures més altes dels oceans i la pujada del nivell dels mars juguen un paper important. 

De fet, l'aigua càlida és el motor que acciona el procés dels huracans. Donat el canvi climàtic i l'augment de les temperatures dels oceans, com més calenta estigui l'aigua, més possibilitat hi ha que augmenti la velocitat del vent. 

El canvi climàtic,per tant, sembla al darrera de l'empitjorament dels impactes produïts pels temporals.

Judth Montero

El meu cos és la meva carcassa

Avui dia, una petita part de la població utilitza com a mitjà de transport el patinet elèctric. Però no tothom està prou informat dels seus avantatges i inconvenients.

Un patinet elèctric és un vehicle amb dues rodes (algunes vegades tres), entre les quals hi ha una plataforma que serveix per sustentar el conductor. Per sobre de la roda del davant-hi ha el manillar, dissenyat com un pal que surt de l'eix de gir de la roda i acaba en forma de "T" a l'extrem superior. Poden haver dos tipus de rodes: les rodes de goma massisses que no es poden "punxar" i tenen una llarga vida útil, però no poden absorbir vibracions, i també existeixen les llandes pneumàtiques, constituïdes per pneumàtics plens d’aire que ofereixen una millor conducció, ja que absorbeixen millor les vibracions i els cops que els pneumàtics de goma sòlida. No obstant això han de complir una sèrie de normes i prohibicions: 

• Està prohibit anar sota els efectes de l'alcohol o de les drogues: la sanció serà entre 500 i 1000€.
• Prohibit l’ús del telèfon mòbil o de qualsevol sistema de comunicació: la sanció serà de 200€.
• Prohibit l’ús de cascs o auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so: la sanció serà de 200€.
• En el cas que l'ordenança municipal contempli l'ús de casc i l'usuari no el porti, la sanció serà de 200€.
• No és permès circular per voreres o zones de vianants: la sanció serà de 200€.
• Conducció nocturna sense enllumenat ni peces o elements reflectants: la sanció serà de 200€.

Per a la seva conducció, també hi ha limitacions pel que fa a l’edat: Madrid, edat mínima 15 anys; Barcelona, ​​edat mínima 16 anys; València, edat mínima 16 anys.

Però el patinet presenta força utilitats: el pots fer servir per anar al col·legi, anar a treballar, pots fer un vol amb els amics per la ciutat..., sense contaminar. Tot i això, es produeixen accidents greus i fins i tot de vegades els accidents amb patinet poden provocar la mort.

Nosaltres us recomanem que respecteu les normes; conduïu amb prudència i utilitzeu proteccions, ja que és una forma d’evitar accidents. Fem de les nostres ciutats entorns més segurs.

Oriol Fortuny i David Piguillem

Expo-recerca 2020

Els dies 26, 27, 28, 29 de febrer d'aquest any es va celebrar l'Expo-recerca jove, una fira de recerca internacional i oberta al públic, que s'organitza cada any a Catalunya. Aquest ha estat el seu vintè aniversari

Joves de secundària i batxillerat d'arreu del món presenten els seus projectes d'investigació o treballs de recerca durant tres dies en stands personalitzats per ells mateixos, on tenen l'oportunitat de difondre i donar a conèixer la seva recerca al públic visitant. 

A l'Expo-recerca hi són benvinguts treballs de recerca de tots els àmbits, no només aquells de caràcter científic. Durant els tres dies de la mostra, els treballs són avaluats per un jurat qualificat independent i aliè a MAGMA. Arribat l'acte de cloenda, s'atorguen premis d'acord amb aquestes valoracions, gràcies a la inestimable col·laboració de les nostres entitats patrocinadores. Tot i que la majoria de participants són catalans, també hi participen estudiants d'altres comunitats autònomes i d'altres països del món, fet que converteix l'Expo-recerca Jove en una oportunitat enormement enriquidora tant a nivell acadèmic com cultural.

Marc Ortega

Una proteïna, la clau de la memòria

Segons l’OMS, a escala mundial es diagnostiquen  gairebé 10 milions de casos de demència nous a l’any. Cada 4 segons en detecten un nou cas i el 60% són d’Alzheimer

L'Alzheimer és un tipus de demència que causa problemes en la memòria, el pensament i el comportament. Els símptomes generalment es desenvolupen lentament i empitjoren amb el temps, fins que són tan greus que interfereixen en les tasques quotidianes.

Descoberta una proteïna que pot ser al darrera de la progressió de l'Alzheimer

Un grup internacional d'investigadors liderats per la Universitat de Munic ha descobert que una proteïna relacionada amb la inflamació del cervell és la clau per entendre  la progressió de l'Alzheimer, fet que obre una via per a desenvolupar noves teràpies que milloren la vida dels pacients .

El científic Marc Suárez-Calvet, un dels investigadors de la Fundació Pasqual Maragall, ha explicat que es tracta de la proteïna TREM2 que es troba en les cèl·lules que tenen com a funció defensar el cervell. Quan es produeix un dany en aquest òrgan, com el causat per l'Alzheimer, es desencadena una reacció inflamatòria en la qual estan involucrades aquest tipus de cèl·lules per intentar contenir-lo. 

L'estudi, publicat a la revista Science Traslational Medicine, ha pogut aclarir que la inflamació causada per la proteïna TREM2 té un efecte beneficiós per al curs de la malaltia, de manera que potenciar-la pot ser una manera d'alentir-ne la progressió.

No obstant això, Suárez-Calvet ha admès que la cura de l’Alzheimer "encara està lluny", però que "és factible modificar el curs de la seva evolució", de manera que el següent pas serà crear fàrmacs "que facin la funció de la proteïna TREM2 ". Per aquesta raó, creiem que com més aportacions rebin a la Fundació millor i així podran portar a terme investigacions que ajudaran a trobar la cura per als afectats d’aquesta malaltia.

Marta Burguès i Carla Montero

Una pel.lícula amb diverses versions

Little Women és una novel·la dividida en dos volums que va escriure Louisa May entre el 1868 i el 1869, a partir de la qual s’han fet diverses pel·lícules, sèries, obres de teatre... , en diferents versions.

La protagonista de l’obra és Jo March. Una noia independent que busca ser una gran escriptora i viure dels llibres que publica. Al llarg de la història es veuen records passats de la seva vida quan vivia amb la seva família: la Meg, la germana gran que aspira a ser actriu; la Beth, una gran pianista; Amy, una gran pintora, i Mary March, la mare de totes les germanes.

El somni de Jo és convertir-se en una gran escriptora, editar la seva pròpia novel·la i tenir independència econòmica.

Little Woman, s’ha portat una vegada i una altra a la gran pantalla, però cap versió ens ha agradat tant com la pel.lícula més recent, la del 2019, quan se'n va fer una àmplia adaptació i l’escriptora i directora Greta Gerwig va modificar hàbilment el final original, fent un homenatge a la sort que Alcott preveia per a Jo, però que no va poder escriure ella mateixa.

En la nostra opinió Donetes mostra d'una manera claríssima la situació social de les dones que lluitaven pels seus drets i que no volien dependre d’un home. Fa una mirada sensible i punyent davant la dona del món passat i el contemporani.

La versió del 2019, dirigida per Greta C.Gerwig, ens agrada perquè és una pel·lícula amb emocions fortes, que s'expressa amb versemblança i plasma el bon funcionament d’un grup familiar format únicament per dones en temps d’escassetat econòmica. La protagonista, Jo, vol canviar les coses injustes del món; per això lluita pels seus drets i per no seguir el destí que tenien marcat totes les dones: casar-se per passar a dependre econòmicament del marit. Per això lluita per tenir la seva pròpia independència econòmica.

“Les dones tenim ment i ànima; no només cor. Tenim ambició, també talent; no només bellesa. I estic farta que diguin que una dona només val per a l’amor; no ho suporto."  

Pel·lícula Mujercitas, Greta C.Gerwig, 2019.

Anna Radigales i Ariadna Rodríguez

El secret de la metàstasi

“Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat - el tumor - en el lloc equivocat - òrgans vitals distants", afirma Joan Massagué. "Això no és només una metàfora. És literalment cert en termes moleculars i fisiològics"

Joan Massagué és un oncòleg nascut a l'Estat espanyol i un dels investigadors més prestigiosos en l'àrea de la metàstasi del càncer. Massagué es va llicenciar en farmàcia per la Universitat de Barcelona. Al cap de poc de doctorar-se en bioquímica, va decidir traslladar-se als Estats Units, un país que oferia moltes més oportunitats per a la investigació, i va iniciar la seva trajectòria professional a la Universitat de Brown, a Rhode Island. Allà va realitzar el seu primer descobriment: l'estructura del receptor de la insulina. Posteriorment va exercir la docència com a professor de bioquímica a la Universitat de Massachusetts, i el 1989 va assumir la direcció del Programa de Biologia i Genètica del Càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York.

MSKCC va ser fundat el 1945 pel filantrop Alfred P. Sloan, Jr. i l'enginyer Charles F. Ketntering, que primerament van fundar el Sloan Kettering Institute (SKI) a l'Upper East Side de la ciutat de Nova York, amb la voluntat d'aprofitar les últimes tècniques d'investigació per conquerir el càncer. L'empresa està organitzada en nou programes que abasten la diversitat de les ciències biomèdiques modernes. Els investigadors d’SKI realitzen investigacions que abasten des de la ciència bàsica fins a la recerca preclínica, translacional i post clínica.

La investigació més recent d’en Massagué tracta sobre la metàstasi, que és responsable del voltant del 90% de les morts per càncer. Té lloc quan les cèl·lules canceroses se separen del tumor original / primari viatjant a través de sistema sanguini o limfàtic (una part principal del sistema immunitari del cos) i formen un tumor nou en altres òrgans o teixits de el cos. El nou tumor metastàtic és el mateix tipus de càncer que el tumor primari.

El principal objectiu de Massagué era prevenir la metàstasi eliminant la malaltia residual que queda després d'un tractament, però van acabar descobrint que les cèl·lules que inicien la metàstasi utilitzen de manera maliciosa un mecanisme que, en els teixits sans, és beneficiós. Es tracta d'un mecanisme que permet regenerar els teixits quan pateixen un trencament.

Gràcies a Joan Massagué hem fet un gran pas en la lluita contra el càncer.

Lucia Torrecillas

El compromís mediambiental dels joves de 4t d'ESO

Actualment, molts dels productes que consumim i les indústries que els produeixen generen contaminació. Convivim diàriament amb la contaminació atmosfèrica, a causa del trànsit de les emissions de les indústries. La contaminació atmosfèrica és responsable d'un elevat nombre de morts prematures i malalties respiratòries en les nostres ciutats.

En tan sols unes dècades, el plàstic ha passat a estar present en tot tipus d'objectes. L'augment de residus d'aquest tipus s'ha incrementat molt ràpidament. El plàstic danya la vida marítima i s'incorpora a la cadena alimentària. Hem de posar fi a aquest cicle, els alumnes de quart ja han posat el seu gra de sorra.

Unes alumnes de 4tB d'ESO han creat uns petits contenidors per portar a reciclar el paper i el plàstic que es genera a les aules, cosa que abans no es feia. Cada divendres, aquests contenidors són buidats per diferents alumnes.

El medi ambient és molt important per a la nostra vida i si no el cuidem és possible que en un futur proper acabem perdent el nostre Planeta. Però aquest futur negre només serà possible si continuem així; per això, ens agradaria informar-te que pots fer un munt de coses per a poder salvar-lo. Hauries de reduir el consum de plàstics d'un sol ús, utilitzar ,és el transport públic, fer ús de les tres R (reciclar, reutilitzar, reduir) i per últim però no menys important: informar i educar els altres.

Hi ha una cosa que no entenem d'aquest societat i és que, per molt que us diguem el que pot passar, seguiu contaminant els carrers, els mars, els camps... La solució per a disminuir en gran mesura la contaminació que estem generant i patint és al nostre abast, no la deixem escapar.

Lucia Torrecillas i Ariadna Rodríguez